“Em fa por el populisme de dretes i d'esquerres”

La Tere Cuni­llera, doña Teresa per la gent del Congrés, és gai­rebé una ins­ti­tució a la cam­bra baixa espa­nyola per la feina feta durant 23 anys com a dipu­tada al Congrés per Lleida, com una de les peces clau en el fun­ci­o­na­ment del grup par­la­men­tari soci­a­lista i també per les amis­tats que ha fet, de tots els colors polítics.

Ha vist de tot. Ha cone­gut tot­hom i ha estat tant al govern com a l'opo­sició, i tant en fei­nes de res­pon­sa­bi­li­tat com de par­la­mentària rasa. A més, durant deu anys (1986-1996) va dei­xar l'escó per estar al gabi­net del minis­tre Vir­gi­lio Zapa­tero i després com a asses­sora del pre­si­dent Felipe González, ads­crita a Narcís Serra. Com a dipu­tada ha estat diri­gent del grup del PSOE, ha estat diver­ses legis­la­tu­res a la mesa del Congrés, a la Dipu­tació Per­ma­nent i ha estat vice­pre­si­denta de la cam­bra.

Vaja, un currículum espec­ta­cu­lar que li ser­veix per asse­gu­rar que en tots aquests anys “no ha can­viat la política, però sí les for­mes”. “Això que alguns diuen ara de la vella i la nova política no exis­teix. Hi ha política mal feta i política ben feta, això sí.” Cuni­llera creu que “també és veri­tat que les noves tec­no­lo­gies i els mit­jans de comu­ni­cació han fet necessàries altres for­mes de fer política”. I hi afe­geix que el que sí que ha pogut viure són cicles i molt dife­rents, “sobre­tot l'inici, quan tot estava per fer i van ser els governs soci­a­lis­tes els que van por­tar el pro­gres­sisme a Espa­nya”. I també con­si­dera: “La gent que ha cres­cut en democràcia no valora la Cons­ti­tució com, per exem­ple, jo mateixa. Ells l'han gau­dit i nosal­tres la vam impul­sar.” L'exdi­pu­tada hi afe­geix: “Ara tots la volen refor­mar, inclòs el PP, i s'aca­barà fent. Tant de bo que tin­gui el mateix èxit que el 1978.”

Teresa Cuni­llera mani­festa: “Ara el que em fa més por és el popu­lisme, tant de dre­tes com d'esquer­res”, i també creu que hi ha massa anti i cris­pació en lloc d'apos­tar per cons­truir. Un altre aspecte que rei­vin­dica és el paper del Congrés, ja que “es per­so­na­litza massa i al final les elec­ci­ons sem­blen pre­si­den­ci­als i és el Congrés qui posa i treu els pre­si­dents”.

Cuni­llera també defensa la feina dels dipu­tats: “Fem més hores que un rellotge, tant a la sala com al ter­ri­tori. La gent ens cri­tica perquè mol­tes vega­des veu la sala amb pocs dipu­tats, però no sap si estan reu­nits fent feina per la seva cir­cums­cripció.” En el seu cas, explica: “El meu segon des­patx ha estat l'AVE durant molts anys”, tot i que recorda com ha can­viat aquest des­plaçament con­tinu entre Madrid i Lleida, ja que ha fet els viat­ges en Talgo, pont aeri i cotxe.

Pel que fa a la situ­ació actual, diu: “No entenc la cru­el­tat cap a Pedro Sánchez, si és l'únic que ha fet alguna cosa per for­mar govern i el pri­mer de par­lar amb la Gene­ra­li­tat per bus­car punts de tro­bada.” De Rajoy, en canvi, diu que “no ha fet res”. Igual­ment, con­si­dera: “Estem pit­jor d'on érem quan el 2012 Mas va començar amb la seva deriva inde­pen­den­tista.” I hi afe­geix: “I ara els anti­sis­tema con­di­ci­o­nen el sis­tema. Estem ins­tal·lats en la con­tra­dicció.” La recepta per sor­tir d'aquesta situ­ació és “fer política, és a dir, pac­tar amb qui pots i nego­ciar amb qui es deixa. El que cal és diàleg i nego­ci­ació.” I sobre el PSC, con­si­dera: “Hem estat vícti­mes de con­vul­si­ons i pro­ble­mes interns i externs, però el mèrit és que encara hi som i amb cara i ulls.” Recorda que només dos cops el PSC ha tren­cat la dis­ci­plina de vot del grup del PSOE: “Va ser per una embo­cada de CiU, però de tot ple­gat en va sor­tir la decla­ració de Gra­nada, que és una bona pro­posta.”