Meirtxell Batet
Candidata del PSC
Una líder que prefereix fer grup, sobretot amb Pedro Sánchez
La nova cap de llista no imposa el seu parer sobre la campanya, ja greixada, del PSC, perquè valora la feina en equip tot i ser la mà dreta de Sánchez
Advoca per una sortida negociada amb l'Estat i d'aplicació realista
Va negociar amb Podem i C's, i lamenta la poca credibilitat i “sentit d'estat” dels morats, dels quals es malfia
tot allò que implica.
Espanya està aprenent encara a fer-ho
i buscar una solució factible
i realitzable
Una cap de llista que creu més en el grup que no pas en el lideratge. I no és perquè no pugui exercir-lo, perquè coneix prou bé el Congrés dels Diputats i el PSC. “El col·lectiu aporta més riquesa que un lideratge que pot ser més efímer”, resumeix aquest advocada especialista en dret constitucional i que debuta com a cap de llista socialista en unes eleccions generals substituint Carme Chacón.
Pedro Sánchez ha volgut escollir algú de la seva plena confiança i generació, per mirar de resoldre el “problema de Catalunya”, i Batet hi jugarà un paper important, tant si és des de la presidència del govern de l'Estat com en l'oposició. Al PSC ja li va bé una cara nova que substitueixi la llunyana Chacón, que després del primer triomf en les generals gairebé va renunciar a Catalunya. Batet afronta el repte “admetent els errors del PSC i del PSOE en el últims anys, però també reivindicant els encerts, que han estat molts també, en les últimes dècades”. I amb ànims de recordar-los, com en l'àmbit dels drets, l'ajut i la cohesió social, l'educació...
Creu en el grup, i això que ben podria creure en el lideratge, ja que és una autèntica self made woman, que dirien als Estats Units, on va estar becada per fer-hi un curs de postgrau. No ho ha tingut fàcil, en els seus quaranta-tres anys. Pertany a la segona promoció de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Hi va accedir gràcies a una beca en uns anys en què costava molt matricular-s'hi, només hi havia plaça si les notes a secundària eren molt bones. Va aprofitar-hi el temps, perquè va fundar i presidir el sindicat estudiantil Associació Reivindicativa dels Drets dels Estudiants (ARDE), a banda de llicenciar-s'hi. Recorda aquells anys com “molt intensos”, perquè estudiava dret de dia i treballava de nit al costat de la primera seu de la UPF. Al bar Nick Havanna hi servia copes i guanyava uns diners per ajudar casa seva a pagar els estudis. “Hi havia dies que plegàvem a les sis i tenia classe a les nou. Vaig demanar-hi feina perquè estava al costat de la universitat... i després vaig saber que era famós.”
Va enllestir la carrera el 1995 i tot seguit es va incorporar a la docència com a professora de dret administratiu i, després, de constitucional. Alhora es va afegir com a independent a la direcció del PSC, avalada per Narcís Serra, ja el 1996. “Volia algú independent i especialista en dret...” Així va entrar en l'òrbita del PSC. Amb José Montilla al capdavant va entrar a la llista per al Congrés el 2004, en una candidatura amb moltes dones, renovacions i independents. Es va afiliar al PSC i ara ha arribat a candidata gairebé sense voler-ho. L'aparició de Carles Martí per lluitar en unes primàries va fer que Chacón abandonés i s'hi va veure abocada, malgrat que el partit ja pensava en ella feia mesos. Tot i això, no va aprofitar que el seu nom ja sonava per promocionar-se, sinó per seguir treballant en silenci en el grup parlamentari. Un mèrit poc habitual en política perquè no busca el protagonisme gratuït.
I en un entorn tan complex i en contra com tenia Pedro Sánchez en accedir al capdavant del PSOE, aquest va triar-la com a mà dreta i persona de màxima confiança. I així ha estat des que Sánchez va ser nomenat candidat socialista a la presidència del govern i durant tot el procés negociador amb Ciutadans i Podem. Era una de les sis persones que negociaven amb els dos partits, i, “malgrat que érem conscients que mai no pactarien junts, sí que hi havia marge per a l'acord i la majoria parlamentària, però no hi ha hagut voluntat que hi hagués un govern d'esquerres ni voluntat de fer fora el PP. S'ha de dir clarament que Podem no ha volgut.”
Malfiança d'Iglesias
Batet ha treballat molt en aquests mesos de negociacions i acredita: “Hem preparat molts documents amb propostes d'acord, programes a aplicar, mesures a prendre...” Reivindica que l'electorat tingui en compte qui ha treballat i s'ha arremangat durant quatre mesos, i qui ha estat “apàtic i mandrós” com Rajoy o qui ha fet veure que dialogava per “quedar bé”, com Iglesias. “Lamento que Iglesias ens fes pensar que hi havia possibilitat d'acord” i treballés perquè no fos així. Recorda encara com els negociadors socialistes preparaven propostes reunits i van veure per televisió com Iglesias descartava qualsevol entesa, “sense avisar-nos!”. Davant del desaire, “vam decidir enllestir les propostes i fer-les arribar igualment a Podemos, que no fos per nosaltres”. Tampoc En comú Podem “ens va ajudar gaire”, per evitar trobar-se amb el problema del referèndum. Aquests mesos “ens han permès veure que Izquierda Unida i Compromís s'han comportat més lleialment. A Podemos i el seu líder, Iglesias, li falta sentit d'estat”, conclou sense embuts. Dubta que l'acord electoral de Podem amb IU hagi aprofundit tant en propostes de govern aplicables com el PSOE els va oferir.
Batet ens ha citat al cafè La Nena, del barri de Gràcia. Un clàssic del barri on hi ha afició pels sucs naturals. Molt freqüentat per pares i nens, hi ha fins i tot un espai perquè hi juguin. I jocs de taula o puzles i llibres per mirar als estants. “No hi vinc tant com voldria, perquè faig més vida a Madrid”, admet. Ara ja hi sondeja escoles per a les bessones Valèria i Adriana, fruit de la seva extingida convivència amb el diputat i secretari d'estat del PP José María Lassalle. Les petites han avançat la fi del curs per estar amb la mare en aquesta campanya, on el PSC ha optat per pocs mítings i més actes sectorials i en petit format. La repetició electoral i les estretors financeres aconsellen de canviar els escenaris. Ja no cal el Sant Jordi, i més si l'andalusa Susana Díaz els xafa la campanya d'entesa i diàleg amb l'Estat, per fer la seva amb l'anticatalanisme.
La conversa al cafè La Nena deriva cap a Catalunya. “No hi he estat gaire en els últims anys”, admet, però “resulta impossible no interessar-s'hi amb tot el que hi estava succeint”. Batet es confessa “federalista creient” i intenta treballar per expandir aquesta concepció de l'Estat “entre els companys socialistes i d'altres partits”. Un federalisme que “pot ser desigual”, sense que impliqui això cap greuge “cap a les autonomies que no desitgen gestionar competències que ja té Catalunya”, per exemple. En aquest àmbit, “l'autogovern català en llengua o educació hauria de ser inqüestionable”. Batet acusa el PP d'haver polititzat i “omplert de conflictivitat el Tribunal Constitucional”, obligant-lo a resoldre qüestions que haurien de ser objecte de debat polític, només. Tot i episodis decebedors com ara l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, lamenta que es tingui poc en compte la contribució socialista a la convivència entre territoris. Insisteix a reivindicar el paper del PSOE en el manteniment de la immersió lingüística, el retorn dels papers de Salamanca i d'altres àmbit on el PP només atia la conflictivitat i, per resposta, l'independentisme. “No s'oblidi que el front comú autonòmic educatiu contra la llei Wert el lideren les autonomies socialistes.”
Avala totalment la presa de posició del PSC en l'àmbit del dret a decidir i l'oposició al procés independentista, i aprofita per recordar que “són socialistes, precisament”, presidents autonòmics “tan ben vistos a Catalunya com Ximo Puig i Francina Armengol”, per exemple. Està segura que els dos presidents ajudarien a buscar una “sortida política per a Catalunya”, perquè “un problema polític només el resoldrem fent política”, insisteix.
De moment, Batet aprofita la campanya per estrènyer lligams amb la direcció del PSC i greixar la relació amb el PSOE, tenint en compte el paper principal en l'actual direcció. Tot i el fitxatge de Margarita Robles per a la candidatura de Madrid, ningú no dubta a Ferraz del caràcter de “vice” de Sánchez de Batet. És curiós que podria acabar desenvolupant les mateixes tasques que va fer Narcís Serra, l'home que la va convèncer de fer-se socialista.
Però per aconseguir-ho hauran de millorar força les expectatives que pronostiquen les decebedores enquestes. “No hi creiem gaire –assegura–, perquè si alguna cosa ens hem guanyat en aquests mesos és la credibilitat dels qui valoren l'intent de fer fora el PP.” La puixança de Podem no els treu la son.
La conversa l'atura una trucada, de Sánchez, per veure com va la campanya catalana, les referències al referèndum, l'oferiment de buscar una sortida específica per a Catalunya, els enfrontaments amb els altres candidats... Via directa i sincera amb Sánchez. Fins i tot per reconèixer que el procés català o l'acumulació d'eleccions o altres factors provoquen un allunyament entre l'electorat i els candidats encara més gran que a la resta de l'Estat. Una part de Catalunya està per altres objectius, però Batet recorda “que no tota, i per això els socialistes intentem no destruir ponts de diàleg”.
Després d'una estona de calma, torna a la campanya. Haurà de criticar Domènech, Homs, Rufián, Girauta o Fernández Díaz. Coneix més el ministre perquè la resta de candidats debutaven a Madrid, però confia entendre's amb tothom per afrontar la recerca d'una sortida “sempre política” per a Catalunya. “El PSOE és l'únic capaç d'entendre's amb tothom, i ho hem d'aprofitar per jugar un paper clau.”
La Nena
La Nena, del barri de Gràcia de Barcelona, està especialitzat en sucs de fruita naturals, tes i infusions. Batet hi va sovint. “S'hi està bé”, assegura, “hi baixo sovint a fer-hi un suc”. T'hi trobes bé per llegir els diaris, consultar la tauleta... A la tarda hi sovintegen més els pares i mares amb canalla, ja que hi ha un espai per als petits i contes per llegir. Hi ha anat també algun dia amb les nenes. Hi vam prendre un te amb menta amb la seva responsable de premsa.