Política

Eleccions 26-J

La segona ha de ser la bona

Més de 5,5 milions de catalans poden votar avui per desbloquejar mig any d'una llarga campanya electoral

Es preveu un nou escenari obert pel que fa als pactes però sembla inimaginable haver d'anar a unes terceres eleccions

L'hora de la veri­tat, ara sem­bla que sí. Més de cinc mili­ons i mig de cata­lans estan cri­dats avui a les urnes –36,5 mili­ons a tot l'Estat– per des­blo­que­jar l'aritmètica par­la­mentària del 20-D de fa mig any que va impe­dir la for­mació de govern per raons tàcti­ques dels par­tits. Perquè, aquest cop, els resul­tats no seran tan dife­rents dels de fa mig any pel que fa a la suma de majo­ries, segons les enques­tes. Això, amb les excep­ci­ons dels impac­tes no reco­llits per les enques­tes del Bre­xit britànic que els elec­tors hau­ran dige­rit en 48 hores i, a Cata­lu­nya, de l'escàndol de les gra­va­ci­ons al minis­tre de l'Inte­rior i can­di­dat, Jorge Fernández Díaz (PP), i al cap d'Anti­frau de Cata­lu­nya, que han posat a la llum pública una estratègia a l'ombra per tor­pe­di­nar, amb joc brut, l'inde­pen­den­tisme català.

De nou, el PP s'apunta gua­nya­dor i Ciu­ta­dans que­da­ria en quart lloc. La nove­tat demoscòpica és que Podem, aliat ara amb IU, acon­se­gueix superar el PSOE a diferència del 20-D, i aquest ele­ment sol intro­du­eix un grau més d'incer­tesa a la nego­ci­ació poste­lec­to­ral. Pre­vi­si­ble­ment, la majo­ria par­la­mentària del PP i Ciu­ta­dans serà més dèbil que la de Podem i el PSOE, i aquesta podria ser una de les diferències clau amb el 20-D gràcies als mili­ons de vots d'IU. A més, el bloc de cen­tre­es­querra podria comp­tar, de nou, amb el paper d'altres for­ces cata­la­nes, bas­ques i valen­ci­a­nes els governs de les quals volen un altre inter­lo­cu­tor a Madrid. Pablo Igle­sias, el líder de Podem, ja ha reco­ne­gut que el referèndum català que el PSOE no accepta no serà un obs­ta­cle per for­mar majo­ria d'esquer­res. Un resul­tat ajus­tat en escons liles i soci­a­lis­tes ho podria fer pos­si­ble i és pre­vi­si­ble que hi acabi havent entesa si Pedro Sánchez supera Podem. Però si els liles sobre­pas­sen clara­ment els soci­a­lis­tes i el PSOE ha d'inves­tir Igle­sias, hi haurà mol­tes pres­si­ons inter­nes perquè Sánchez deixi gover­nar el PP –un dels seus nego­ci­a­dors després del 20-D i minis­tra­ble, Jordi Sevi­lla, ha admès que s'haurà de dei­xar gover­nar qui tin­gui més suport par­la­men­tari i no ha exclòs pas els popu­lars d'aquesta hipòtesi–. De fet, cal recor­dar que ha estat el mateix Sánchez qui a les jor­na­des econòmiques de Sit­ges va garan­tir que, aquest cop, s'evi­ta­ran unes ter­ce­res elec­ci­ons que els ciu­ta­dans no adme­trien. Repe­tir unes elec­ci­ons amb pre­visió que els can­vis aritmètics bene­fi­ci­a­ran el par­tit propi ja ha pas­sat un cop. Tor­nar a fer-ho seria tan irres­pon­sa­ble que tot­hom ho con­si­dera des­car­tat.

El futur de Rajoy

Però la incer­tesa també és molt gran pel cos­tat de la gran coa­lició si es té en compte que, de les decla­ra­ci­ons de la cam­pa­nya elec­to­ral, es desprèn que qui pit­jor té les coses és Mari­ano Rajoy, a qui no vol ningú al cap­da­vant del futur govern –Ciu­ta­dans i PSOE li han tan­cat les por­tes. Un pre­si­dent espa­nyol amb menys dipu­tats apa­rei­xerà més dèbil que l'endemà del 20-D en una nova nego­ci­ació. L'estratègia popu­lar de pro­vo­car que el PSOE es debi­liti en unes sego­nes elec­ci­ons pot aca­bar resul­tant un error si s'amor­teix el sor­passo de Podem als soci­a­lis­tes.

A Cata­lu­nya, la prin­ci­pal nove­tat segons les enques­tes és un acos­ta­ment d'ERC a la pre­vi­si­ble victòria d'En Comú Podem, però caldrà veure l'abast de la mobi­lit­zació del vot útil inde­pen­den­tista en relació amb la fil­tració de les con­ver­ses entre Fernández Díaz i el cap d'Anti­frau a Cata­lu­nya i la con­següent acti­vació que s'ha produït d'un gros d'aquest elec­to­rat que, habi­tu­al­ment, s'absté a les elec­ci­ons espa­nyo­les.

Con­fi­ant que la segona serà la bona, més de 5 mili­ons i mig de cata­lans poden anar a votar avui, 3.345 elec­tors més dels que ho van poder fer fa mig any. Més de 8.000 meses elec­to­rals esta­ran a punt en 2.706 col·legis que obri­ran por­tes als 947 muni­ci­pis del país. Cata­lu­nya ele­geix 47 dels 370 dipu­tats d'arreu de l'Estat així com setze sena­dors d'elecció directa. Si bé es trien qua­tre sena­dors per demar­cació, pel que fa al Congrés és la demar­cació de Bar­ce­lona la que escull la majo­ria dels dipu­tats –31 per 6 a Girona i Tar­ra­gona, i 4 a Lleida.

130,6
milions
és el pressupost d'aquesta jornada electoral segons el Ministeri de l'Interior del govern espanyol.
427.000
euros
més és el que costa la jornada respecte del 20-D, per l'augment de l'1% de les retribucions i gratificacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia