La noia de Portbou no era d’Alburquerque

S’ha esvaït una pos­si­bi­li­tat més de posar nom a la mis­te­ri­osa noia mai iden­ti­fi­cada que el 1990 va ser tro­bada pen­jada a Port­bou i que va ins­pi­rar la novel·la de Rafael Jiménez La núvia pen­jada al país del vent. Havia apa­re­gut una pos­si­ble can­di­data, una noia d’Albur­quer­que (Bada­joz), a 1.200 km de Port­bou, però les anàlisis de les emprem­tes ho han des­car­tat.

Va ser pre­ci­sa­ment arran de la pre­sen­tació de la novel·la de Rafael Jiménez (que ha ser­vit per tor­nar a difon­dre la imatge de la noia no iden­ti­fi­cada) que va con­tac­tar amb l’escrip­tor una dona de Bada­joz, expo­sant la pos­si­bi­li­tat que la noia sense nom pogués ser una jove que, pels votants de l’any 1990, havia mar­xat d’Albur­quer­que per anar a Cata­lu­nya i ja no va tor­nar més i els seus fami­li­ars tam­poc en van saber res més. Mai, però, havien pre­sen­tat una denúncia for­mal de la des­a­pa­rició d’ella, la Fran­cisca, cir­cumstància que avi­vava més les espe­ran­ces que pogués ser la noia de Port­bou, perquè hau­ria expli­cat que la Guàrdia Civil hagués fra­cas­sat, tot i els grans esforços des­ti­nats, en els intents de tro­bar la morta en els arxius de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des del país i també de l’estran­ger.

Es van enviar foto­gra­fies de la jove d’Albur­quer­que i una anàlisi visual deno­tava trets faci­als sem­blants o almenys no exclo­ents entre les dues noies.

Calia fer inves­ti­ga­ci­ons. L’autor de la novel·la, des de la seva con­dició d’ins­pec­tor de poli­cia, va fer els pri­mers pas­sos per tro­bar les emprem­tes de la dona d’Albur­quer­que als arxius poli­ci­als i poder-les com­pa­rar amb les que va extreure la Guàrdia Civil de la noia de Port­bou quan es va tro­bar el cadàver. Però no va ser tan fàcil perquè les emprem­tes de la Fran­cisca, que només s’havia fet un cop el DNI, no esta­ven als arxius digi­ta­lit­zats. Bus­car als arxius de paper és una feina fei­xuga. Men­tres­tant, la poli­cia científica de la Guàrdia Civil de Girona va recu­pe­rar les emprem­tes de la noia de Port­bou i va repas­sar els arxius poli­ci­als. I a la noia d’Albur­quer­que li cons­tava un ante­ce­dent per afer menor a Vila­nova i la Geltrú, de l’any 1985. Per tant, hi havia les emprem­tes en una fitxa poli­cial i només calia fer la com­pro­vació. Però va ser nega­tiva: les emprem­tes no coin­ci­dei­xen. Per tant, la noia de Port­bou no es diu Fran­cisca i no és la jove que un dia va mar­xar d’Albur­quer­que sense donar expli­ca­ci­ons i que ara té ini­ciat un pro­ce­di­ment de decla­ració de defunció que han ini­ciat els seus fami­li­ars per resol­dre afers legals.

De fet, alguns indi­cis, com l’alçada, que s’intuïa per les fotos de la noia d’Albur­quer­que, ja feien pen­sar que no podia ser la núvia de Port­bou, que feia apro­xi­ma­da­ment 1,75 d’alçada. Altres indi­cis ava­len la tesi, defen­sada pel forense Roge­lio Lacaci, que va fer l’aixe­ca­ment del cadàver i l’autòpsia de la noia de Port­bou, que devia ser estran­gera. És remar­ca­ble, per exem­ple, que algu­nes de les peces de roba que duia la noia, que reproduïm en aquest repor­tatge, eren fabri­ca­des a Grècia.

L’any pas­sat, també es van com­pa­rar, amb resul­tat igual­ment nega­tiu, les emprem­tes d’una noia que consta com a des­a­pa­re­guda a Bar­ce­lona el 1990.

El mis­teri de la iden­ti­tat de la noia de Port­bou con­ti­nua, però si més no l’alerta arri­bada des d’Albur­quer­que arran de la difusió de la foto­gra­fia de la noia pot apor­tar encara la pos­si­bi­li­tat que algú la iden­ti­fi­qui, tot i que ha pas­sat temps.

L’entre­banc més gran per posar nom a la jove pen­jada ve donat perquè no se li ha pogut extreure ADN. Al 1990 es des­co­nei­xia i més tard, quan ja exis­tien bancs d’ADN de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des i la Guàrdia Civil va dema­nar d’exhu­mar-la per treure ADN, es van tro­bar que els res­pon­sa­bles del cemen­tiri els van dir que havien tret la noia del nínxol i l’havien posat a la fossa comuna. Fins ara s’ha man­tin­gut l’espe­rança que la noia con­tinués al nínxol número 134, al cinquè pis del depar­ta­ment pri­mer del cemen­tiri de Figue­res, on el forense Narcís Bar­da­let tenia docu­men­tat que havien dei­xat el cos de la noia per­fec­ta­ment embal­sa­mat. I es van fer més intents per treure’l. Però tot fa témer que aquí ja no hi és.