El sospitós del doble crim de Susqueda dona mostres d’ADN sense recança

Jordi Magentí Gamell va accep­tar sense posar cap impe­di­ment durant la seva detenció, que se li aga­fes­sin mos­tres d’ADN que, en el seu moment, podrien ser­vir per incri­mi­nar-lo si es donés el cas que el seu per­fil genètic apa­regués en algun punt o objecte rela­ci­o­nat amb els assas­si­nat de Marc Hernández i Paula Mas. Magentí va donar ADN pro­cla­ment la seva innocència, tal com va fer en el decurs de totes les diligències que es van prac­ti­car entre la seva detenció i el seu empre­so­na­ment: escor­colls, decla­ració, ins­pecció de l’esce­nari del crim... I també va insis­tir en la seva innocència quan va entrar a la presó, on, a petició de la seva defensa, exer­cida pel bufet Sale­llas, se l’ha sotmès al pla de vigilància con­tra suïcidis, a pesar que els espe­ci­a­lis­tes psi­quia­tres i psicòlegs no van detec­tar que pre­sentés una situ­ació espe­cial de risc. Des del dijous dia 1 de març Jordi Magentí està ingres­sat en règim nor­mal de presó comu­ni­cada al cen­tre peni­ten­ci­ari del Puig de les Bas­ses, on com­par­teix cel·la amb un altre reclús. Però la seva defensa ja va pre­sen­tar ahir un recurs con­tra l’empre­so­na­ment. La defensa demana al jut­jat número 2 de Santa Coloma que revo­qui la presó i, davant la pre­vi­si­ble nega­tiva del jut­jat que el va empre­so­nar, que sigui l’Audiència de Girona qui revisi la situ­ació del detin­gut. La defensa argu­menta, en pri­mer lloc, que la detenció de Magentí no es va ajus­tar a la lega­li­tat perquè els Mos­sos van exce­dir les 72 hores de màxim de pri­vació de lli­ber­tat que pre­veu la llei abans que un detin­gut sigui posat a dis­po­sició del jutge. Magentí va ser aga­fat poc després de les set del matí del dilluns 26 quan sor­tia de casa del seu oncle a Anglès i no va ser posat a dis­po­sició judi­cial fins al dijous més tard de les vuit del matí. La defensa ja va pre­sen­tar, per aquest motiu, un habeas cor­pus que no va ser accep­tat. El recurs, pre­sen­tat quan la causa con­ti­nua sota secret de sumari, també remarca que els indi­cis –almenys els que va esgri­mir la fis­ca­lia en la com­pa­rei­xença– con­tra Magentí no són prou sòlids per jus­ti­fi­car la pri­vació de lli­ber­tat. Aquests indi­cis men­ci­o­nats pel fis­cal es resu­mei­xen que Magentí era al lloc del crim el dia del crim, que no hi podia haver ningú més i que Magentí no ha donat expli­ca­ci­ons clares de què hi feia, al pantà. La defensa també intenta reba­tre que exis­teixi risc de fugida de Magentí, un dels motius que en jus­ti­fi­quen l’empre­so­na­ment. Tot i que tenia un bit­llet com­prat per anar a Colòmbia, afirma la defensa, lluny d’ama­gar-ho ell mateix ho va expli­car als Mos­sos. El risc de rei­te­ració delic­tiva, la defensa també con­si­dera que està mal apli­cat en el cas de Magentí, perquè l’ante­ce­dent pel qual va ser con­dem­nat, l’assas­si­nat de la seva dona, es remunta a l’any 1997.