Un cos al bosc

Un home que caçava cas­ta­nyes pels bos­cos de les Gui­lle­ries va des­co­brir, el 12 d’octu­bre, un cadàver, ja esquelètic. La tro­ba­lla d’un cos al bosc (expressió que fins i tot va donar títol el 1996 a la pel·lícula diri­gida per Joa­quim Jordà i amb Rossy de Palma com una de les pro­ta­go­nis­tes) no és cap feno­men estrany. El cos que va des­co­brir l’home que collia cas­ta­nyes cor­res­po­nia a un home pro­ta­go­nista d’una història negra i cri­mi­nal molt real. Però també una història per­so­nal que exem­pli­fica com la dro­go­ad­dicció és un llast difícil, o impos­si­ble, de superar. Van fer falta pro­ves d’ADN i necro­em­prem­tes dac­ti­lars per veri­fi­car la iden­ti­tat del cos al bosc: Joan Rivera Pous, veí de Camp­devànol, que havia estat con­si­de­rat com un “pro­fes­sor modèlic”, docent de música a la repu­tada escola Bell-lloc de Girona. L’expressió “pro­fes­sor modèlic” es repe­tia fins i tot a les cròniques on s’expli­cava la seva detenció, judici i con­demna per l’homi­cidi del seu camell, Moha­med Bada­qui, que va matar a punya­la­des a Figue­res el 7 de maig del 2009 quan no li va voler fiar la droga que li dema­nava.

Per aquest crim que va con­fes­sar, Joan Rivera va ser con­dem­nat el novem­bre del 2010 a sis anys de presó, una pena mínima per un homi­cidi, perquè se li va tenir en compte la toxi­co­ma­nia i que havia repa­rat el dany indem­nit­zant la família de la víctima. I una pena que li va per­me­tre recu­pe­rar la lli­ber­tat amb rapi­desa i tor­nar a la vida en soci­e­tat.

Els Mos­sos van tor­nar a tenir notícies del “pro­fes­sor modèlic” que va matar el camell a les 10.10 h del matí del 4 d’agost. Un home que es va iden­ti­fi­car com a Joan Rivera Pous va tru­car al 112 i va dir que anava a llançar-se dal­ta­baix d’un pont a Sant Hilari Sacalm. També va dir que n’infor­mes­sin la família perquè s’ocupés d’anar a reco­llir el seu cotxe: un Mazda 3, que dei­xava apar­cat per la zona. Els Mos­sos i també els Bom­bers es van pas­sar tot el dia ras­tre­jant els entorns de Sant Hilari, Osor, Sus­queda... bus­cant pis­tes de l’home que anun­ci­ava el seu suïcidi. Però no van tro­bar cap ras­tre ni indici. Després de la tru­cada al 112, els Mos­sos també van anar al domi­cili de Camp­devànol de Rivera, on la seva família els va expli­car que no l’havien vist des del dia 29 de juliol, quan va mar­xar del domi­cili després d’haver tret 3.000 euros del banc. Havien par­lat per telèfon el dia 2 d’agost però ja no n’havien sabut res més. Els fami­li­ars van rela­tar als Mos­sos que l’home –que quan va per­pe­trar el crim a Figue­res ja estava en trac­ta­ment al Hogar de la Luz– con­ti­nu­ava sent con­su­mi­dor habi­tual de dro­gues, tot i que havia estat en cen­tres de des­in­to­xi­cació, i que no era la pri­mera vegada que mar­xava de casa. Havia tre­ba­llat durant tres anys en una empresa de fabri­cació de cases modu­lars a Camp­devànol però va per­dre la feina perquè no com­plia els hora­ris. Unes set­ma­nes abans havia dei­xat d’anar al psicòleg de Vic que l’ate­nia i havia aban­do­nat la medi­cació que tenia pres­crita.

Tot i que en altres oca­si­ons havia mar­xat de casa, en saber que havia fet la tru­cada que vati­ci­nava tendències suïcides, aquest cop la família va pre­sen­tar denúncia per des­a­pa­rició, que va acti­var la inves­ti­gació dels Mos­sos, que seguint el ras­tre van des­co­brir que el dia 1 d’agost s’havia allot­jat en un hotel de Vic i l’endemà, en un hotel de Riu­da­re­nes. I el dia 2 d’agost va haver de ser atès a l’ambu­la­tori de Sils perquè tenia taquicàrdia pro­vo­cada per un con­sum abu­siu de dro­gues. Els Mos­sos van inten­tar loca­lit­zar-lo a través del mòbil però no va ser pos­si­ble perquè la tri­an­gu­lació situ­ava l’apa­rell a Camp­devànol. També es va pas­sar la matrícula del seu cotxe a poli­cies de pobla­ci­ons com ara Platja d’Aro i la Jon­quera per si s’havia detec­tat el seu pas, però no se’l va loca­lit­zar. Rivera i el seu cotxe esta­ven en para­dor des­co­ne­gut. Va ser el 18 d’agost quan uns caçadors de Sant Hilari que des­bros­sa­ven camins de cara a la tem­po­rada de caça van tro­bar el Mazda de Rivera. Estava apar­cat, cobert de pinassa, al cos­tat de la pista que va al nucli de Joa­net. A dins hi havia una mot­xi­lla amb roba, ampo­lles d’aigua i un entrepà flo­rit. I davant del davan­tal, ben posat, a la vista, el DNI de Joan Rivera Pous. Un cop tro­bat el cotxe, que van reti­rar amb una grua, es va tor­nar a acti­var la recerca del des­a­pa­re­gut i durant dos dies Bom­bers, Mos­sos, mem­bres de l’ADF, volun­ta­ris... van tor­nar a ras­tre­jar la zona, però altre cop amb resul­tat nega­tiu. Rivera con­ti­nu­ava des­a­pa­re­gut. Fins que el 12 d’octu­bre, casu­al­ment, l’home que caçava cas­ta­nyes va tro­bar el cos. Hi havia una tar­geta sanitària a nom de Joan Rivera Pous. Però això no és vàlid per a una iden­ti­fi­cació ofi­cial d’un cos i la poli­cia científica i els foren­ses van haver de recórrer a les pro­ves d’ADN i a una empremta dac­ti­lar que van acon­se­guir extreure del cos per con­fir­mar ofi­ci­al­ment que es trac­tava de Joan Rivera, que final­ment ha pogut ser enter­rat a Camp­devànol, en un fune­ral dis­cret.