El seductor italià i les samaritanes

La poli­cia local de Salt dete­nia, el 2 d’agost, un home italià, Renato Cali­giuro, denun­ciat per una veïna, la mes­tressa d’un negoci de la població, que asse­gura que el seduc­tor italià li ha esta­fat 45.000 euros en els dar­rers tres anys. Cali­giuro, defen­sat per una lle­trada d’ofici i ave­sat a convèncer, sobre­tot les dones, amb la paraula, va optar per decla­rar davant la jut­gessa de guàrdia. I va acon­se­guir sor­tir en lli­ber­tat i sense cap mesura cau­te­lar. Lliure per anar a Itàlia, on, segons havia asse­gu­rat a la denun­ci­ant, hi té 400.000 euros, dels quals podrà dis­po­sar quan hagi pagat els impos­tos. Renato donava el per­fil dels cone­guts com a esta­fa­dors de l’amor, però, mirant els arxius, la poli­cia i els Mos­sos no hi van tro­bar cap ante­ce­dent que apunti que és un espe­ci­a­lista a enta­ba­nar dones incau­tes i/o ena­mo­ra­des. Les ensar­ro­na­des de Renato no apa­rei­xen als arxius poli­ci­als però sí que cons­ten als judi­ci­als. Per què? Perquè altres enta­ba­na­des l’han denun­ciat per la via civil. Renato Cali­giuro fins i tot està sen­ten­ciat pel jut­jat de la Bis­bal a pagar 8.000 euros, més els interes­sos i les des­pe­ses judi­ci­als, a una boti­guera de Palamós que, segons asse­gura, sense man­te­nir-hi rela­ci­ons sexu­als, el va aju­dar de manera altru­ista quan va arri­bar a l’Empordà. Una bona sama­ri­tana de qui l’italià es va apro­fi­tar.

“Vaig caure com una bleda”, afirma la dona, que male­eix el dia que va fer amis­tat amb Renato per Face­book. Era el 2014 i Renato era a Itàlia i li expli­cava que tre­ba­llava a la borsa per inter­net. I Renato es va tras­lla­dar a l’Empordà gràcies a la seva amiga vir­tual, que el va aju­dar a tro­bar un habi­tatge, bé de preu, a Sant Antoni de Calonge. Un dúplex amb garatge. Un cop ins­tal·lat, Renato va man­te­nir una amis­tat real amb l’amiga vir­tual empor­da­nesa, una dona solidària de mena, que ha aju­dat altres estran­gers nou­vin­guts i que ha for­mat pare­lla lingüística amb immi­grants. Ella comp­tava que l’italià seria agraït com va ser-ho l’altra gent. S’equi­vo­cava. Renato fins i tot va com­par­tir sopar nada­lencs amb la família d’ella i el seu marit, i un dia ella li va dei­xar 200 euros. Diners que li va tor­nar. El gest només va ser un ham. I, a mesura que anava gua­nyant con­fiança, Renato va des­ple­gar els seus ardits. Després que li donés uns pri­mers 2.000 euros, es va empes­car la història que havia mort la seva mare i que neces­si­tava 6.000 euros abans de 24 hores per arre­glar els tràmits del tes­ta­ment a Itàlia, on deia que hi tenia una for­tuna. Quan li va haver entre­gat 8.000 euros va començar el peri­ple per poder recu­pe­rar-los. Renato mai va negar que els hi degués, sem­pre deia que ja els hi tor­na­ria. Va pas­sar dies i dies, anant amunt i avall quan ell li deia que els anava a bus­car al banc, però sor­tia i deia que no els hi havien donat, o que un amic els hi por­ta­ria i ella cobra­ria. Però res. Els diners no tor­na­ven. Lla­vors, explica, l’home va can­viar d’estratègia: va començar a enviar, a través de What­sApp, fotos seves que pre­te­nien ser sen­su­als a la bona sama­ri­tana. Ella, asse­gura, no va caure al parany. “El vaig veure a venir, vaig supo­sar que em volia seduir per després fer-me xan­tatge”, relata. I va esbor­rar totes les fotos. I un cop li va haver cai­gut la bena dels ulls i va haver accep­tat que l’amic italià l’havia enga­nyada, va optar per denun­ciar-lo. Pri­mer va pro­var la via penal i el jut­jat de la Bis­bal no va adme­tre el cas. Va anar a la via civil i ha gua­nyat la bata­lla a Renato. L’han con­dem­nat a pagar-li els diners que li deu, tot i que ella té clar que no li pagarà i dubta que se li pugui embar­gar res per exe­cu­tar la sentència.

No és l’única que ha denun­ciat Renato. També ho ha fet la mes­tressa del dúplex de Sant Antoni de Calonge que va llo­gar per medi­ació de la boti­guera de Palamós. El pri­mer any va pagar-li el llo­guer i les des­pe­ses d’aigua i llum, però va arri­bar un moment que va dei­xar de pagar i va que­dar a deure-li també 8.000 euros. La mes­tressa el va denun­ciar i va acon­se­guir des­no­nar-lo. El deute tam­poc l’ha cobrat. L’inquilí li deia que pagués ella les des­pe­ses perquè ell no havia pogut obrir un compte per pro­ble­mes burocràtics i que ja les hi abo­na­ria en mà. Parau­les que no es van com­plir. Les dues dones que han denun­ciat Renato han sabut a través de la notícia d’aquest diari que una dona de Salt l’ha denun­ciat per estafa i que el van dete­nir, i, sabent que l’italià ara es rela­ci­ona amb una altra dona, que regenta un bar a Palamós, es pre­gun­ten: és la seva nova víctima?

I una dona valen­ci­ana que es va enca­te­ri­nar d’un italià que la va plo­mar i la va dei­xar pen­jada es pre­gunta si en Clau­dio, com es feia dir el seu amant, no seria en rea­li­tat en Renato. No. Un cop vista la foto, la dona des­carta que fos víctima d’en Renato. El seu Clau­dio anava molt tatuat. Però Clau­dio, que ella sap que no era el seu veri­ta­ble nom, va actuar amb el mateix modus ope­randi que Renato i amb les matei­xes men­ti­des per anar vivint a costa d’ella. “Són esta­fa­dors de la mateixa mena”, exclama la dona valen­ci­ana, que també va conèixer Clau­dio per les xar­xes. I ella, incauta i bona sama­ri­tana com les vícti­mes de Renato.