Miquel Ruiz, àlies ‘Bragues’

La notícia de la mort de Miquel Ruiz, àlies Bra­gues, em va engan­xar estant a Sicília, aque­lla nit que l’illa va entrar en estat d’emergència per pos­si­ble tsu­nami arran del ter­ratrèmol de Tur­quia i Síria. Per això vaig tard, però vull dedi­car-li les rat­lles que es mereix aquest ter­ratrèmol humà que era en Miquel. El poli­facètic foto­pe­ri­o­dista que com­bi­nava la feina amb la de firaire, que m’envi­ava cal­ces (d’aquí li ve el simpàtic àlies) per mis­sat­ger quan jo tre­ba­llava a la dele­gació del Punt Diari a Olot, no s’atu­rava davant de res per acon­se­guir fer una foto. S’acos­tava tant als detin­guts que un dia va anar d’un pèl que l’emma­ni­llat no li clavés una coça als collons. La càmera va cap­tar el detin­gut fent una mena de clau de karate. Bona foto. Volent retra­tar el pres­su­po­sat mem­bre del GAL Geor­ges Men­dai­lle des­co­bert per casu­a­li­tat jugant a billar a Calonge, en Miquel va acon­se­guir la bri­llant foto d’en Men­dai­lle esgri­mint enfu­ris­mat el pal del billar cap a la càmera, és a dir, cap al seu cap. Ell havia de fer la foto fos com fos. Tos­sut com una banya de marrà. A mi i al com­pany Sal­va­dor Gar­cia-Arbós ens va embran­car en l’aven­tura de fer un lli­bre sobre els fesols de Santa Pau. Una bri­llant idea de gran pro­moció del poble que no se li havia acu­dit ni al lle­gen­dari alcalde Ramon Cana­dell, que tan bé sabia explo­tar els recur­sos turístics. Les fotos del lli­bre, un èxit i ara esgo­tat, són, és clar, d’en Miquel Ruiz, que amb la seva càmera ha immor­ta­lit­zat tota la meva família tre­ba­llant en el procés dels fesols: plan­tar, collir, batre, ven­tar, triar, ven­dre... Gràcies, Miquel. Si mai se’n fa una ree­dició estarà dedi­cada a tu. Gran nego­ci­a­dor, per això la tos­su­de­ria també és bona, en Miquel Ruiz va acon­se­guir que les joies que es van comis­sar a Ramon Ullas­tre i Mont­ser­rat Tei­xi­dor, dos dels con­dem­nats pel segrest de la Maria Àngels Feliu, ser­vis­sin per a un pro­jecte soli­dari, des­ti­nats a dues esco­les a Sri Lanka. Miquel Ruiz va acon­se­guir que Jordi Cuxart, el lici­ta­dor, que es va adju­di­car les joies durant una sub­hasta pública, les donés a Fotògrafs per la Pau, l’ONG que va crear el mateix Miquel Bra­gues. No em direu que no té mèrit acon­se­guir que un home de sub­has­tes et regali 4.000 euros. En Miquel era així. Valent i con­vin­cent. I tot el que tenia de teme­rari ho tenia de generós. Tant que el seu fons fotogràfic l’ha cedit a l’arxiu de Girona i el seu cos, a la ciència. Tenim Bra­gues per sem­pre.