Sandra Culi: tres anys desapareguda

Sense pis­tes de la San­dra Culi. Ni viva ni morta. Tres anys després de la des­a­pa­rició a Vilas­sar de Mar, no s’ha tro­bat cap ras­tre de la dona, de 44 anys. El dia de Sant Esteve del 2020, la San­dra va dinar a casa de la seva sogra a Vilas­sar de Mar. Com feia altres vega­des, havent dinat va sor­tir a cami­nar. El seu ras­tre es perd a les cinc de la tarda, quan la càmera d’un habi­tatge par­ti­cu­lar, no gaire lluny de la casa d’on va sor­tir, la capta. Duia una jaqueta de ploma de color negre i una mot­xi­lla de color verd, que es va tro­bar a fal­tar a casa de la seva sogra. La tenien plena de coi­xins i només que­da­ven els coi­xins. Quan la càmera la va gra­var cami­nava en direcció al mar. Ningú sap si hi va arri­bar. Les càmeres muni­ci­pals del pas sub­ter­rani sota les vies no fun­ci­o­na­ven i les del Club Nàutic, no gaire lluny, no la van cap­tar. Es va com­pro­var que no hagués pujat a cap tren, que no hagués anat al seu pis de Bar­ce­lona. I el seu cotxe era apar­cat al lloc on l’havia dei­xat quan havien arri­bat a Vilas­sar.

Durant aquests tres anys no ha apa­re­gut cap cos que es cor­res­pon­gui amb el de la San­dra i tam­poc ha arri­bat cap senyal de vida que avalés una des­a­pa­rició voluntària. I els Mos­sos tam­poc han tro­bat cap indici de cri­mi­na­li­tat per inves­ti­gar-ho com un homi­cidi amb ocul­tació de cadàver. L’anàlisi del telèfon de la San­dra (que va dei­xar a casa de la sogra) va des­co­brir cer­ques que van dur els Mos­sos a bus­car-la al pantà de Sant Ponç, al Sol­sonès. Les cer­ques feien témer la pos­si­bi­li­tat que la dona s’hagués vol­gut lle­var la vida. Durant dies es van mun­tar batu­des amb dese­nes de volun­ta­ris, diri­gits per Daniel Tienda, que es va eri­gir en por­ta­veu de la família, a la zona del lito­ral i també als entorns mun­ta­nyo­sos de Vilas­sar. A la pedrera de Teià s’hi van enviar els espe­ci­a­lis­tes de recerca dels Bom­bers i els gos­sos ensi­nis­trats, després que una de les voluntàries alertés que havia sen­tit un crit. Però la recerca va resul­tar infruc­tu­osa. Els equips d’emergència ofi­ci­als van deci­dir reti­rar els seus efec­tius després que alguns coman­da­ments poli­ci­als que eren sobre el ter­reny els infor­mes­sin que les pis­tes que els apor­ta­ven venien de “pràcti­ques esotèriques”, perquè van saber que la infor­mació pro­ve­nia d’una vident, i després de veure un home que feia anar el pèndol a la zona. El coman­da­ment d’emergències va con­si­de­rar que la pro­cedència de les pis­tes no jus­ti­fi­cava man­te­nir el dis­po­si­tiu, que es va reti­rar sense tro­bar cap ras­tre de la San­dra.

San­dra Culi era lli­cen­ci­ada en vete­rinària i tre­ba­llava als labo­ra­to­ris Alcon Cusí del Mas­nou. Estava casada i vivia a Bar­ce­lona. Els seus amics la des­cri­uen com una dona ale­gre, vital, a qui agra­dava la musica, el ball...No s’expli­quen per què va des­a­parèixer. En l’àmbit poli­cial, els Mos­sos man­te­nen la inves­ti­gació oberta pen­dents que apa­re­gui algun indici d’ella. Viva o morta.