Isabel, una mare amb coratge

Es diu Isabel Movilla Olivera. És la mare de Caroline del Valle, la noia de 14 anys que va desaparèixer misteriosament a la zona de discoteques de Sabadell el 14 de març del 2015. Isabel respon al patró de mare coratge (terminologia que es va encunyar per a Francisco Holgado, aquell pare de Jerez que es va infiltrar entre toxicòmans per trobar l’assassí del seu fill) perquè fa deu anys que lluita sense parar per intentar trobar el rastre de la seva filla. Ha vist com els Mossos, que consideren que el cas de Caroline es un homicidi amb ocultació de cadàver, anaven a moure terra als entorns del castell de Can Feu i en un descampat de Sabadell buscant el cadàver de la seva filla. Però la Isabel manté l’esperança que la seva filla sigui viva, i com que els Mossos inicialment no van seguir la pista d’un cotxe vermell amb matrícula francesa ocupat per uns nois magribins que van tenir contacte amb Caroline la nit dels fets, se’n va anar ella a rastrejar suburbis de Perpinyà i Marsella ensenyant la foto de la noia. Ha passat por però ho havia de provar. També es va passar nits apostada davant del club Paradise de la Jonquera mirant si en algun moment hi entrava la seva filla, perquè una informació apuntava que uns proxenetes la tenien retinguda a França i la duien a prostituir a la Jonquera. Un agent de policia va tenir pietat d’ella i va entrar al prostíbul amb la foto de la noia per fer les comprovacions. La Caroline no hi era. Ara ha aconseguit que els Mossos, amb IA, li elaborin uns retrats de com seria el rostre de Caroline passats 10 anys. Ara ja no busca una nena, la Caroline tindria 24 anys, i per tant és o seria una dona adulta. La Isabel cada any, coincidint amb l’aniversari de la seva filla, organitza una manifestació pels carrers de Barcelona per demanar que no s’oblidi la Caroline i reclamar que la busquin. Però la poca assistència que sol tenir l’acte li fa revenir sempre la idea que ja va expressar en una entrevista en aquest diari: que hi ha desapareguts de diferents categories. I que alguns, com en el cas de la Diana Quer, generen molta solidaritat social i s’hi aboquen molts recursos, i al seu cas, molt pocs. Recorda que els Mossos mai van analitzar l’ordinador de Caroline i que va haver de ser ella que l’aportés als investigadors. Està convençuda que la colla de menors, fugats de centres tutelats, que aquella nit eren amb Caroline a Sabadell amaguen informació que podria ajudar. Des de la pantalla de televisions mira a la càmera i s’adreça a aquells que saben alguna cosa perquè ho expliquin. Que encara hi són a temps. I retreu als investigadors que no hagin insistit prou en aquesta via. Durant aquests anys, ha perdut la seva mare i àvia de Caroline, que era el seu puntal, i ha buscat suport d’investigadors i detectius per suplir la ineficàcia de la investigació oficial. Retreu la inoperància i el tracte rebut per part de la unitat central de persones desaparegudes (que inicialment portaven el cas) però agraeix el treball, el tacte dels agents de la unitat central d’homicidis, que actualment es fan càrrec del cas i que, relata, s’ho han pres seriosament i han demanat el suport d’Interpol i han reclamat dades a Google que podrien ajudar a esclarir, a través de l’anàlisi del GPS, els passos que va fer Caroline abans de desaparèixer. Ella té clar que mentre visqui no deixarà de buscar la Caroline. Avui dediquem el Quadern a la Isabel, però hi ha moltes altres mares i pares com ella.