Susqueda: oda al Puigmal

Marc Hernández i Paula Mas, la pare­lla que va morir assas­si­nada al pantà de Sus­queda el 24 d’agost del 2017, tenen una placa que els recorda i els home­natja a dalt del Puig­mal, un dels cims més emblemàtics de Cata­lu­nya. “No es mor qui se’n va, es mor qui s’oblida”, diu la placa amb la ins­cripció dels noms i les dates i llocs de nai­xe­ment del noi (Arenys de Munt) i la noia (Cabrils) i la data de la seva mort: 24 d’agost del 2017. La placa, posada per “fami­li­ars, amics i ami­gues” de les vícti­mes, consta que és al cim del Puig­mal com a mínim des de la pri­ma­vera del 2018.

Marc i Paula van sor­tir del Maresme el ves­pre del 23 d’agost del 2017 amb l’Opel Zafira del pare de la noia i duien un caiac ple­gat que Marc Hernández havia inflat a casa seva durant la tarda per com­pro­var que estigués en con­di­ci­ons de nave­gar. Van pas­sar la nit a l’apar­ca­ment de terra del davant del bar La Parada, del Pas­te­ral; al matí van anar a una botiga i al cai­xer de La Caixa de la Cellera i després el Zafira va enfi­lar cap al pantà. Les càmeres el van cap­tar pujant en direcció cap a l’antiga pedrera vora el pantà. A les 10.27 h, la Paula va enviar un mis­satge a la seva mare per dir-li que pas­sava el dia fora. A par­tir d’aquell moment ja no hi va haver més comu­ni­ca­ci­ons. Marc i Paula van des­a­parèixer.

El caiac, mig desin­flat, amb rocs a dins, tallat i a la deriva, va aparèixer el dis­sabte dia 26 a la zona de l’embar­ca­dor. El seu cotxe el van tro­bar, per les rode­res que van veure des de l’helicòpter, enfon­sat a 7 metres de fondària dins de l’embas­sa­ment a la zona de la raco­nada de la Mun­tada, que ara també s’ano­mena la platja dels xine­sos. I els seus cadàvers van aparèixer el 26 de setem­bre, 32 dies després de la des­a­pa­rició, al ramal d’aigua de la riera de Rupit. El cos d’en Marc era dins de l’aigua davant de la desem­bo­ca­dura del tor­rent de la Font del Borni i de la bar­raca de l’ere­mita Bar­to­meu Soler, i el de la noia, uns 400 metres més avall, anco­rat al rost de la vora de l’embas­sa­ment. Els cos­sos esta­ven nus i el d’en Marc duia engan­xat una mot­xi­lla amb pedres que feia de llast. Els havien tiro­te­jat.

Set anys després, l’assas­si­nat de Marc i Paula con­ti­nua sent un crim sense càstig. El febrer del 2018, els Mos­sos van dete­nir i empre­so­nar un pes­ca­dor veí d’Anglès, Jordi Magentí, sos­pitós del crim, però trans­cor­re­guts 303 dies l’Audiència el va alli­be­rar en con­si­de­rar que la inves­ti­gació no apor­tava indi­cis prou sòlids per incri­mi­nar-lo. Després de set anys encara no s’ha tro­bat l’arma del crim, ni els telèfons mòbils de les vícti­mes, ni els drons que por­tava el noi, ni s’ha pogut pre­ci­sar quin va ser l’esce­nari exacte del crim. Hi ha hagut vuit can­vis de jutge al jut­jat que ins­tru­eix el sumari.