Joc de màgia en el judici

Els lle­trats que defen­sen els mos­sos de Santa Coloma de Far­ners acu­sats d’haver creat un grup mafiós per impo­sar la seva llei a la Selva i reven­dre la droga comis­sada juguen la carta de dema­nar la nul·litat de les actu­a­ci­ons amb l’argu­ment que la decla­ració del tra­fi­cant Mus­tapha Tric­hin, l’home que els va dela­tar, no és lícita perquè es van vul­ne­rar els seus drets fona­men­tals: no li van dir que tenia dret a un advo­cat, ja que ell també s’autoin­cul­pava. Una estratègia que, a manera de joc de màgia, faria des­a­parèixer del procés totes les actu­a­ci­ons d’inves­ti­gació que van venir després (escol­tes telefòniques, escol­tes amb micròfons als cot­xes...) i que ser­vei­xen ara de base de l’acu­sació con­tra el capo­ral Sal­va­dor Horta Mun­ta­ner Gar­cia-Jubany, Salva; els agents Juan Fran­cisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo, i dos civils, Albert Bor­rell i la seva dona, Mar­ga­rita Vicenç. Va ser Car­les Mon­gui­lod (defen­sor de Salva i Kiko) qui va esgri­mir de manera més extensa els argu­ments per exi­gir la nul·litat de tot el procés i va qua­li­fi­car d’“aber­ració jurídica” l’intent de sal­var l’error fent decla­rar al jut­jat Tric­hin vuit mesos després de la seva decla­ració a Afers Interns, quan els mos­sos ja havien estat detin­guts i empre­so­nats. Mon­gui­lod va denun­ciar també la des­a­pa­rició de Tric­hin, que no ha estat citat al judici ni com a acu­sat ni com a tes­ti­moni, i tam­poc consta que se li obrís cap peça sepa­rada. “Tric­hin és en un buit pro­ces­sal”, va con­cloure. Benet Sale­llas (defen­sor d’Óscar) i Manel Mir (advo­cat del matri­moni) es van afe­gir a la petició de nul·litat basant-se en l’enve­ri­na­ment del procés per l’inici il·lícit, però també van dema­nar la nul·litat de la sono­rit­zació del vehi­cle poli­cial per escol­tar les con­ver­ses, adduint que no estava prou fona­men­tada i que vul­ne­rava el dret a la inti­mi­tat. El fis­cal Enri­que Barata, que manté que és el cas de cor­rupció més gran que s’ha vist mai al cos dels Mos­sos, es va opo­sar a la petició de nul·litat, que de fet ja va ser dene­gada durant la ins­trucció per la sala quarta de l’Audiència. Els lle­trats dema­na­ven que el tri­bu­nal, de la secció ter­cera, dic­ta­minés sobre la nul·litat en el mateix moment i estal­viar-se així el judici en cas d’accep­tació, però la sala va optar per diri­mir sobre la qüestió prèvia a l’hora de dic­tar sentència. “En un món ideal, s’hau­ria de resol­dre en aquest moment, però el món no és ideal i el món judi­cial, encara menys”, va expo­sar el magis­trat ponent Juan Mora, apel·lant a la com­ple­xi­tat de la reso­lució que se’ls demana. Ajor­nada la reso­lució de la sentència, la vista va con­ti­nuar amb la decla­ració dels pri­mers tes­ti­mo­nis, un ser­gent i tres agents de Santa Coloma, que van haver de donar expli­ca­ci­ons sobre com s’ho feien per guar­dar i des­truir la droga que comis­sa­ven. Van reve­lar que tenien un parell de llocs per guar­dar-la, una res­closa i un cami­o­net, i que la clau d’aquests magat­zems la podia aga­far qual­se­vol. Un dels quals va asse­gu­rar que, pas­sats dos dies, la mari­hu­ana ja no valia res i que la duien alguns cops a inci­ne­rar i, d’altres, a l’abo­ca­dor. Cap dels quals va veure que els com­panys que seuen al banc dels acu­sats fes­sin res que fos anòmal o que aga­fes­sin la droga. Avui con­ti­nua el judici. Hi estan citats 30 agents d’Afers Interns.