Sense cadàver

Era un cas “sense nom” i ara és un cas “sense cadàver”. Els equips de tre­ball van aban­do­nar ahir la recerca del cos d’Evi Rau­ter al cemen­tiri de Figue­res, amb la “frus­tració” de no haver-lo tro­bat a la fossa comuna però amb la “consciència tran­quil·la” d’haver fet tot el que era a les seves mans i davant la mirada expec­tant de Cris­tina Rau­ter, la ger­mana, que va seguir totes les tas­ques de recerca i va mos­trar el seu agraïment als espe­ci­a­lis­tes que durant tres dies i sota la pluja van exca­var i ras­tre­jar una àmplia zona del cemen­tiri des­tri­ant i cata­lo­gant res­tes. Cap podia ser d’Evi Rau­ter, van con­cloure.

Laia Nogué, tècnica en ana­to­mia patològica i cri­minòloga forense de la Facul­tat de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Vic - Uni­ver­si­tat Cen­tral de Cata­lu­nya (UVic-UCC), l’arqueòleg Ot Ordeig i el veterà forense Narcís Bar­da­let van expli­car el seu tre­ball i els resul­tats pri­mer a Cris­tina Rau­ter i a l’alcalde de Figue­res, Jordi Mas­quef, que va posar tots els mit­jans neces­sa­ris per a l’ope­ració, i després a la premsa. Els tre­balls que Bar­da­let, Ordeig i Nogué han fet de manera altru­ista van posar al des­co­bert res­tes d’almenys 200 cos­sos que sobre el ter­reny van anar ana­lit­zant, i final­ment van des­car­tar que cor­res­pon­gues­sin a Evi Rau­ter, que se sap que va ser sot­mesa a autòpsia, embal­sa­ma­ment i que havia d’estar enter­rada en un sudari de plàstic blanc. Tot i això, es van des­triar tres peces –una mandíbula, un crani amb cabells i un coxal– que van ser sot­me­ses a un estudi més deta­llat. Però, final­ment, totes tres peces van ser des­car­ta­des després d’una reunió entre els tres espe­ci­a­lis­tes (Badar­let, Nogué i Ordeig). “Algun ele­ment podia lli­gar per edat però no es cor­res­po­nia al sexe, i d’altres al revés”, va acla­rir Nogué. Ordeig va remar­car que tot i que s’havien escol­tat tots els tes­ti­mo­nis que podien apor­tar dades d’on s’havia dipo­si­tat el cos, el temps trans­cor­re­gut i el fet que a vega­des par­les­sin per referències els con­ver­tia en poc fia­bles i que van optar, donant per bona la infor­mació que cons­tava als regis­tres i que asse­nya­lava que era a la fossa comuna, per aixe­car tota l’espla­nada que havia sigut fossa comuna. “Sense dei­xar ni un pam.” I no la van tro­bar.

Dona­des les expli­ca­ci­ons científiques, Narcís Bar­da­let, el científic que creu en Déu, va recórrer a la filo­so­fia i l’espi­ri­tu­a­li­tat per inten­tar enten­dre el que no té expli­cació en un cas que sem­bla “maleït” des del pri­mer moment. “Aquesta noia [Evi] sem­pre va davant nos­tre i no la podem atra­par, se’ns escapa, sem­bla que ens digui «no em bus­queu que no em tro­ba­reu», que vul­gui que la dei­xem en pau”, va filo­so­far el forense, tot recor­dant que quan va ser tro­bada pen­jada en un pi a Port­bou no duia cap mena de docu­ment d’iden­ti­fi­cació. “Com si no volgués que sabéssim qui era”, va aven­tu­rar el forense, recor­dant que, per llei, la noia, quan era una sense nom, havia d’haver estat enter­rada al cemen­tiri del muni­cipi on va ser tro­bada. Per tant, a Port­bou, que té un cemen­tiri molt més petit i, segu­ra­ment, no l’hau­rien tret del nínxol. Bar­da­let con­clou que el cas és un mis­teri i que no hi veu expli­cació.