Víctor, el fiscal que se’n va

Víctor Pillado Quintas ja és oficialment fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat i, per tant, la seva feina ja és a Madrid, lluny de Susqueda, l’escenari del doble crim, cas que abandona sense que s’hagi acabat la instrucció, tot i els set anys i mig transcorreguts. Amb el trasllat a Madrid, Pillado compleix, a mitges, el somni que anunciava el 2006 quan el Faro de Vigo li feia una entrevista com “el jutge més jove de Galícia” perquè amb 24 anys ja havia aprovat les oposicions. “Vull arribar a l’Audiència Nacional per poder combatre el terrorisme”, declarava Pillado, que revelava que les oposicions les havia aprovat fàcilment perquè estudiava “escoltant música, parlant alt i caminant”, i que la carrera de dret l’havia fet amb la idea de ser jutge i mai li havia passat pel cap fer d’advocat. I el noi que volia ser jutge va anar destinat de fiscal al jutjat número 2 de Sant Feliu de Guíxols i també va ser nomenat fiscal especialista d’homicidis a les comarques de Girona. De manera que el noi “que volia ser jutge per impartir justícia” es va convertir en el flagell dels sospitosos. Pillado es va guanyar la fama de meticulós en les instruccions i dur amb els acusats a la sala de vistes per aconseguir la condemna de l’acusat. Perseverant davant l’adversitat, quan el jurat popular va declarar innocent d’haver matat i cremat la xicota el veí de Calonge Miguel Sánchez Gámez, que era defensat per Sebastià Salellas, Pillado va fer tots els recursos fins que va aconseguir que es repetís el judici i que finalment se’l declarés culpable. I això li va suposar que Sánchez Gámez li clavés un cop de puny al mig de la sala de vistes. Pillado va rebre una bona trompada però Sánchez Gámez va ser condemnat a 19 anys de presó per l’homicidi i a quatre més per l’atac al fiscal.

Molt dur va ser Pillado amb un altre acusat, Pere Puig, l’home que havia matat quatre persones a trets a Olot, quan aquest es va acollir al seu dret a no declarar. Pillado es va passar tot el matí formulant-li una a una totes les preguntes que li tenia preparades per a l’interrogatori i, davant el mutisme i la impassibilitat de Pere Puig, li va acabar preguntant: “No deu pas ser que vostè és una mala persona?” I Puig va ser condemnat, com altres acusats que, tot i declarar-se innocents, s’han trobat amb Pillado, que no té pietat amb els acusats. Com els germans Singh d’Olot, que ni amb la defensa doble de Carles Monguilod i Rafael Berga es van deslliurar de la condemna davant els arguments acusadors del fiscal Pillado. Un d’ells, Ajit, s’ha fugat de la presó. El fiscal Pillado no és inefable. Ell mateix va demanar perdó a Carme Hospital, la vídua de Jordi Comas, durant el judici, per no haver portat a judici ningú com a acusat de la mort de l’hoteler de Platja d’Aro i només haver assegut al banc dels acusats quatre homes que eren acusats del robatori. Un cas pel qual Pillado i els Mossos van rebre medalles i felicitacions quan van anunciar la resolució amb la detenció d’una dotzena d’homes, entre ells Mohamed Yassine, àlies Chelagmi, que van presentar com l’autor material del crim i que van perdre, literalment, després que l’Audiència el deixés en llibertat per manca de proves, el portessin a un centre psiquiàtric religiós i marxés a un destí desconegut encara. Amb una oratòria àgil i loquacitat envejable, el fiscal Pillado va aconseguir que el jurat declarés culpable per assassinat Rassoul Bissoultanov, autor d’una coça mortal a un turista a Lloret. Però la condemna de 15 anys no haurà servit de res perquè el condemnat ha fugit. L’han perdut. També va perdre sense que se la pogués jutjar mai Norma Beatriz Kuike, sospitosa de l’assassinat d’Ana Maria Martos, la noia que va estar anys desapareguda i va ser trobada enterrada dins d’un bidó a Lloret. Kuike primer va fugir a l’Argentina, la van extradir, va tornar a desaparèixer i finalment va morir. I sense la principal sospitosa, Pillado va acabar demanant el sobreseïment del cas. Com també va passar en el cas de Craig Mallon, el turista escocès mort a Lloret de Mar, per desesperació i indignació de la família, que creu que encara hi havia camp per investigar i lluita perquè es reobri la causa.

El cas de Susqueda el deixa obert, sense proposar dur a judici Jordi Magentí, a qui va intentar sotmetre a una prova poc convencional, el detector de mentides, o demanar el sobreseïment provisional. Algú li haurà d’agafar el relleu. Pillado, condecorat amb la medalla de Sant Raimon de Penyafort i d’altres, ja és al seu destí somiat, Madrid, tot i que no ocuparà una plaça d’anticorrupció o a antiterrorisme com havia anhelat en els seus inicis.