Què anuncien els voltors?

A Arbúcies els més grans del poble corren capcots i van a amagar-se quan veuen arribar bandades de cigonyes. Hi ha la creença que porten malastrugança. Una d’aquelles supersticions que tendim a qualificar d’històries apocalíptiques d’èpoques d’obscurantisme sense cultura ni ciència. Però quan pocs dies després del pas de les cigonyes, com va passar el 2023, venen tres desgràcies seguides al poble (un incendi, un desaparegut que apareix mort i un caçador que mata un pagès sense voler), la presència de les cigonyes agafa una altra volada. No fos cas que les aus vaticinessin els mals... Dilluns vaig veure una volada de voltors (en vaig comptar una desena segurs) que sobrevolaven la teulada de casa, donant voltes i més voltes amb les grans ales esteses i fent amenaçadores baixades d’altitud. Vaig suposar que buscaven carnassa i em vaig sentir alleujada quan les bèsties del cel que venien del nord es van perdre en l’horitzó cap a l’est sense que haguessin clavat urpada a cap bèstia domèstica del veïnat. Però la presència dels carronyaires gegants feia malastrugança. I no va passar gaire estona que ja vam patir la gran apagada que va recordar a tot el món civilitzat i tecnificat que pengem d’un fil, literalment. D’un cable elèctric, concretament. Una apagada que ens va recordar (ja havíem oblidat les ensenyances de la pandèmia) que som vulnerables i totalment dependents, i que hem perdut la capacitat animal de supervivència i adaptació a la naturalesa. Si l’interruptor no ens encén el llum artificial no som capaços (sobretot a les ciutats) de fer-nos menjar calent, proveir-nos d’aigua, escalfar la casa... les nostres necessitats bàsiques perillen, i com que l’apagada elèctrica també suposa no poder treure diners dels bancs, no poder posar combustible i el tall de les comunicacions, també ens veiem amb les ales tallades per demanar auxili en cas de necessitat. Massa acostumats a trucar al 112 i poc hàbils per gestionar les nostres emergències, hem esdevingut inútils davant les adversitats imprevistes. I no les veiem a venir. Però veien a venir alguna cosa, els voltors que volaven en direcció al mar? L’Aemet ha informat que el dia de la gran apagada no es va detectar cap fenomen meteorològic o atmosfèric que pogués incidir en la caiguda global de la xarxa elèctrica, però és sabut que a vegades els animals senten a venir catàstrofes, com els terratrèmols, abans que cap sismògraf els detecti. No tinc gaire fe que els que ens governen ens aclareixin si l’interruptor va saltar per un fenomen imprevist, un ciberatac o una imperícia dels gestors, i no menystinc que els voltors fossin un avís. Potser fa riure creure en malastrugances com les de les cigonyes o els voltors no demostrades per la ciència, però ja veurem, si el conclave de cardenals té l’acudit d’escollir un papa negre, com ressusciten les profecies de Nostradamus.