El quadern negre
Tura Soler
Els Mallon no es rendeixen
La família del noi que van matar a Lloret el 2012 presenta un informe demanant que s’investigui una pista que el fiscal i el jutjat, que va tancar el cas, no van seguir
Avui es compleixen 13 anys de l’homicidi a Lloret de Mar de Craig Mallon, el jove escocès que va morir d’un cop de puny enmig d’un grup de gent a la sortida d’una discoteca, i ja fa mesos que el jutjat de Blanes va dictar el sobreseïment a petició del fiscal, Víctor Pillado, que no va veure possibilitat d’identificar cap sospitós un cop interrogats tots els testimonis que va creure necessari. Però el pare d’en Craig, Ian Mallon (la mare va morir després del crim) amb l’ajuda de l’associació Victims Abroad creuen que la investigació es va quedar curta i que no es van identificar ni es van citar a declarar un grup de joves francesos que eren al voltat de l’escena del crim a Lloret de Mar i a qui ells, a través de fonts obertes, han pogut posar cara i nom i cognom. Abans que es produís el crim, quatre d’aquests joves van ser sancionats per la policia local de Lloret, que els va immobilitzar el vehicle perquè no van poder pagar la multa. Una estona després de l’agressió mortal a Craig Mallon, però, els quatre joves van entrar a la seu de la policia de Lloret (estan enregistrats a les imatges de les càmeres) i van pagar la multa per retirar el vehicle. Aquests joves també els va captar una càmera a prop del lloc del crim. L’informe de Victims Abroard també posa de manifest un error de la instrucció quan el fiscal Pillado va voler interrogar per comissió rogatòria els homes que van ser a la comissaria de la policia local de Lloret, originaris de Bobigny (París), però va confondre els noms i a la diligència van aparèixer els noms de dos homes de Saint Etienne a qui s’havia identificat en la causa perquè havien marxat de l’hotel on s’estaven un dia abans del previst, però que res tenien a veure amb el cas. Al final, per culpa de l’error, no es va interrogar cap francès. L’informe, acompanyat d’una carta d’Ian Mallon, s’ha enviat a la titular del jutjat número 1 de Blanes, Celia Ortega Fernández, a la fiscalia de Girona, a l’Oficina d’Atenció a la Víctima, als Mossos d’Esquadra, a la Fecasarm, al consolat britànic a Barcelona i també al Col·legi d’Advocats de Girona, que ha rebut la queixa de Mallon de la negligent actuació, o més aviat no actuació, dels diferents advocats d’ofici que se’ls va assignar. Ian Mallon exposa que amb el darrer advocat ni tan sols van poder parlar mai ni per telèfon ni en persona i que, quan finalment els va contestar per correu electrònic, va descobrir, gràcies a la intervenció del consolat, que els havia mentit. “Són una vergonya per a la professió”, rebla Ian Mallon en la carta, que no descarta anar a demanar empara al Síndic de Greuges. A part, Ian Mallon, acompanyat del policia jubilat David Swindle, prestigiós investigador d’homicidis i membre de Victims Abroard, s’ha entrevistat també amb la ministra de Justícia d’Escòcia, Angela Constance, a qui han exposat la manca d’interès de les autoritats judicials espanyoles per seguir la pista dels sospitosos francesos per intentar aclarir l’homicidi de Craig Mallon i han lliurat també l’informe elaborat per Victims Abroard.
“No sé si tenen fills, però suposo que entendran que per a un pare és inacceptable que s’arxivi el cas”, exposa Ion Mallon a la carta, en què recorda que, després del crim, els policies que l’investigaven els van dir a ell i la seva dona que no patissin, que hi havia tants testimonis a la plaça quan van matar en Craig que no trigarien gaire a trobar el responsable. Avui fa 13 anys.