El turisme rural fa augmentar en un 20% el nombre de visitants al castell medieval de Les Pallargues

L'arran­ja­ment de masies per fer turisme rural a la comarca de la Segarra ha fet aug­men­tar fins a un 20% el nom­bre de visi­tants par­ti­cu­lars als cas­tells d'ori­gen medi­e­val. És el cas del cas­tell de les Pallar­gues, que data del segle XI i que forma part de la xarxa de cas­tells de Lleida i dels cas­tells de la plana de Guis­sona. Jun­ta­ment amb el de Mont­sonís, Les Pallar­gues és l'únic cas­tell de la demar­cació de Lleida que està habi­tat tot l'any. Els pro­pi­e­ta­ris d'aquest cas­tell, ofe­rei­xen visi­tes guia­des a grups a par­tir de qua­tre per­so­nes, però també dues per­so­nes poden entrar pagant l'entrada de qua­tre. D'aquesta manera, s'amplia l'oferta de visi­tes per a par­ti­cu­lars.

Una de les mem­bres de l'actual família pro­pietària del cas­tell de les Pallar­gues, Teresa Majo­ral, explica que la ini­ci­a­tiva ende­gada a l'agost de l'any pas­sat d'obrir el cas­tell a visi­tes de par­ti­cu­lars, així com la futura inau­gu­ració del cen­tre d'inter­pre­tació del cas­tell de Con­ca­be­lla, han fet créixer el nom­bre de visi­tants. Durant la Set­mana Santa, els cas­tells dels Plans de Sió -Vic­fred, Flo­re­jacs, les Pallar­gues i les Sit­ges-, obren ofe­rint una opció de turisme dife­rent que per­met per­ce­bre com es vivia a l'inte­rior dels cas­tells-palau, on es mos­tre tota mena d'uti­llat­ges de dife­rents èpoques. El fet que el cas­tell de les Pallar­gues hagi estat habi­tat inin­ter­rom­pu­da­ment ha permès con­ser­var en bon estat l'inte­rior del cas­tell. Tot i així, la part supe­rior de la torre mos­tra encara els danys que el cas­tell va patir durant la Guerra Civil. La con­ser­vació es finan­cia prin­ci­pal­ment amb la recap­tació de les entra­des dels visi­tants i del tre­ball de la família que l'habita, que lamenta que no reben de prou suport de l'admi­nis­tració.Un cas­tell-habi­tatge ben con­ser­vat Ele­ments des­ta­ca­bles del cas­tell de les Pallar­gues són l'arc gòtic de la façana, el més gran d'aquest estil arqui­tectònic civil català, l'esca­li­nata de car­gol de la torre o la sala senyo­rial que con­serva les por­tes i els arcs ori­gi­nals, a part de la presó, una mas­morra, un pou i la bodega. L'edi­fi­cació per­ta­nyia a una xarxa defen­siva cre­ada al segle XI per pro­te­gir la zona fron­te­rera amb els reg­nes musul­mans. Ini­ci­al­ment estava for­mat per una torre i una mura­lla i en segles poste­ri­ors es va anar ampli­ant con­ver­tint-se en cas­tell-palau i masia. Els actu­als pro­pi­e­ta­ris per­ta­nyen a la família que el va com­prar ara fa cent anys i resi­dei­xen al cas­tell. El bon estat de con­ser­vació de l'inte­rior del cas­tell els ha ator­gat dife­rents pre­mis com ara el de l'Asso­ci­ació Espa­nyola d'Amics dels Cas­tells o el premi Cata­lu­nya nos­tra.