“‹What's there?›”

Al vol­tant de la Sagrada Família, les pre­gun­tes sobre què ocor­ria es bar­re­ja­ven amb els laments de qui tenia una entrada just per aquell dia i les pri­me­res infor­ma­ci­ons que ja feien cir­cu­lar els veïns més curi­o­sos. “What's there?”, pre­gun­tava una turista estran­gera de mit­jana edat. Ben a prop seu, un avi que sem­blava que s'havia plan­tat des de l'inici de l'inci­dent davant la façana del Nai­xe­ment, sense per­dre detall, ja infor­mava els pas­sa­vo­lants des­pre­vin­guts. “Es veu que un piròman ha inten­tat fotre foc a la cripta, és l'únic lloc que es pot cre­mar perquè tota la resta és pedra”. Davant la façana de la Passió, dues dones d'Osca, que havien vin­gut espe­ci­al­ment ahir a Bar­ce­lona per visi­tar la Sagrada Família –tenien entrada per la una–, s'ana­ven fent a la idea de la seva mala sort. “Hem que­dat ben para­des, ens han dit que tru­quem a un telèfon, que avui ja no es podrà veure”. D'altres, com l'Ana Belén, de Càceres i que s'estarà una set­mana a Bar­ce­lona, ja pen­sa­ven com redis­tri­buir les visi­tes per la ciu­tat. Des del cordó de segu­re­tat, guies del tem­ple infor­ma­ven a qui s'acos­tava que no obri­ria fins demà. “Ho he sen­tit per la tele i, com que visc a prop, he vin­gut a interes­sar-me per què ha pas­sat, sap greu”, deia la Sole­dad, una feli­gresa que diu­menge pas­sat havia anat a missa a la cripta.