Seguretat
La tomba manllevada
Un nínxol de Sant Sadurní d’Osormort continua guardant les despulles de Maria Veselova, una prostituta russa que l’assassí en sèrie Volker Eckert va matar el 2005
La làpida no porta el seu nom, sinó el d’una noia morta en el segle XIX, perquè no en sabien la identitat, però la tinenta d’alcalde Carme Fàbregas sempre hi ha portat flors
“Propietat de Villernino Sieiro. Aquí descansen les restes de Rosa Orta, que va morir el 25 de gener del 1893 a l’edat de 20 anys, havent-se casat el 21 de desembre del 1892”, diu la làpida del nínxol del número 14 del cementiri de Sant Sadurní d’Osormort, un poble de menys de cent ànimes de la comarca d’Osona. Però a la tomba no descansa la jove Rosa Orta, originària de Santa Coloma de Farners, que va morir arran d’un mal embaràs un més després de casar-se amb un nouvingut, un enginyer que treballava a les obres de la carretera. Les flors són per a una noia que no té el seu nom gravat a la làpida. Una noia que va ser trobada morta, assassinada, a Sant Sadurní d’Osormort el 2005 i que durant molt de temps no va tenir nom. Ara ja el té, però només inscrit en el registre civil de l’Ajuntament. Les flors, però, no li han faltat mai a la difunta. Les hi posa la tinenta d’alcalde Carme Fàbregas, que va saber-ne el nom arran d’una visita de l’inspector de policia que la va identificar. És Maria Veselova i va ser una de les víctimes de Volcker Eckert, el camioner assassí en sèrie de prostitutes. Maria Veselova era una noia russa nascuda a Kondopoga, a la República de Carèlia (Rússia). Com va acabar una noia que feia de perruquera morta i enterrada a 4.000 quilòmetres de casa seva?
La història de tantes noies que s’embarquen en el món de la prostitució per intentar prosperar. La Maria vivia a Sant Petersburg amb la seva parella sentimental, Olga, i la mare de l’Olga. La relació de les dues noies no acabava de fer el pes al seu entorn i tampoc la seva situació econòmica era gaire galdosa. De manera que, quan la Maria i l’Olga van tenir una oferta per viatjar a l’Estat espanyol, treballar com a prostitutes i poder fer diners, no ho van dubtar i es van embarcar en la perillosa aventura de la mà, a Rússia, d’Alexander Kroll, Sasha, i de Viatxeslav Kuzoiatov, Slava, que, a través d’una agència de viatges que gestionaven, els van organitzar el viatge per 2.000 euros, que haurien de retornar. A l’Estat espanyol, els van dir, les esperaria un tal Iuri (en realitat, Valeri Musatov) que les allotjaria i els donaria instruccions de la feina.
L’Olga va arribar a Catalunya el setembre del 2004 i, quan feia pocs dies que parava a la carretera, va patir un assalt i va resultar ferida. Llavors, la van dur refugiada a un pis de prostitutes de Girona. La Maria va viatjar uns xic més tard i, el mes de novembre del 2004, va arribar a Catalunya.
L’Olga i la Maria no es van veure mai a Catalunya. Van parlar per telèfon quan la Maria va trucar l’Ola per dir-li que sortia de Sant Petersburg per anar cap a Finlàndia i continuar el viatge. La Maria, a les ordres d’en Iuri –que es va ocupar que no pogués contactar mai més amb l’Olga i se li va quedar la documentació–, es va posar a fer de prostituta a la carretera. Un dia, a finals de febrer del 2005, parava arran de l’N-II a l’Empordà quan es va aturar un client que la mataria: Volcker Eckert.
Així ho va explicar Eckert en la seva confessió davant la policia, quan va ser detingut a Alemanya. “Conduïa un camió cisterna de l’empresa Schmidt Heilbronn, un Mercedes Actros 1844, de 440 CV. Era migdia i anava en direcció a Girona. A l’alçada de Figueres, poc després d’una gasolinera Repsol, hi havia una prostituta de cabells llargs i rossos que duia una jaqueta de pell i botes negres. Vaig tocar el clàxon dos cops i vaig parar. Ja havia decidit matar aquella dona. Ella va pujar. No em va semblar oportú matar-la allà, perquè hi havia molt de trànsit. Vaig conduir uns dos quilòmetres fins arribar a un aparcament buit. Li vaig oferir 50 euros perquè es posés despullada a la llitera i es deixés lligar. Ella va acceptar i la vaig lligar de peus. Jo estava content perquè sabia que mataria de seguida.” Va estrangular-la com ja havia fet amb tantes altres dones. Va córrer la cortina de la llitera perquè quedés amagada, va engegar el camió i va iniciar la marxa. Quan el mòbil de la noia va sonar, el va llençar per la finestra al marge dret de la carretera.
Passats quinze minuts, just quan s’aturava en un altre pàrquing, va passar una cosa que Eckert no havia previst. “Es van obrir les cortines i la dona va sortir cap al davant. S’havia deslligat i feia tentines. La puta es volia aixecar. Al meu costat, hi havia cases però al costat dret només camps. Vaig córrer les cortines de l’esquerra i la vaig agafar pel coll fins que va tornar a caure inconscient i llavors li vaig lligar el coll amb la corda. En aquell moment, vaig descobrir que duia perruca. Vaig tornar cap a la gasolinera i vaig aparcar. Aquell, dia vaig fer servir per primer cop la meva càmera Polaroid. Necessitava tant sí com no la foto d’una dona penjada per posar-me calent.”
Abans de fer les fotos, va penjar la noia amb la corda a la barra travessera que tenia la cabina del camió a la zona de la llitera. Quan la va haver retratada i es va haver masturbat, va despenjar la noia, li va agafar la perruca i va conduir en direcció a Vic, on havia d’anar a carregar. “A uns cinquanta quilòmetres de Vic, quan ja havia circulat 150 quilòmetres, vaig parar en un lloc que em va semblar adequat per col·locar la dona. Era diumenge al matí i vaig seguir la ruta fins a l’empresa.”
El camioner es va endur la bossa de mà d’aquella noia, d’“entre 20 i 25 anys, prima i amb uns pits extraordinàriament petits; el seu cabell natural era vermellós i molt curt”. Ell, que va guardar la bossa i la perruca sota el seu llit, mai no va saber com es deia la noia que acabava de matar.
El cos d’aquella noia, que ningú no sabia que era la Maria, amb un tatuatge de dues fulles de llor al llombrígol i una escena lèsbica al braç, el va trobar, mig cobert de neu, un camioner que es va aturar a posar bé la càrrega l’1 de març del 2005. Va començar llavors un periple policial per investigar qui era la noia morta i qui l’havia matada. Els Mossos van difondre els seus tatuatges i policies i periodistes van recórrer carreteres ensenyant les fotos per si algú la identificava. Si algú va conèixer la Maria, s’ho va callar, perquè en Iuri havia amenaçat a tort i a dret. Mentrestant, la noia, va ser enterrada a Sant Sadurní d’Osormort, complint la llei: els difunts no identificats han de ser inhumats al municipi on se’ls ha trobat.
Quan, el 17 de novembre del 2006, Volcker Eckert va ser arrestat a Wesseling, a prop de Colònia, per l’assassinat d’una prostituta trobada a Hostalric, al seu camió la policia va trobar la fotografia de la noia dels tatuatges trobada morta a Sant Sadurní d’Osormort. Però el seu nom va continuar ser un misteri. El 2007, quan els Mossos van arrestar en Iuri i la seva banda de rufians van trobar una documentació que anava a nom de Maria Veselova i que no corresponia a cap de les noies que explotaven en aquell moment. Tot apuntava que Maria Veselova era el nom de la noia de Sant Sadurní d’Osormort. Però calia la identificació oficial.
El 2008, la Policía Nacional, a través dels seus contactes en el món de la prostitució, va localitzar l’Olga, l’amiga íntima de la Maria, que llavors ja havia tornat a Rússia. L’Olga els va explicar tota la història i va identificar la Maria sense cap mena de dubte. Després, la identificació oficial a través d’Interpol la va fer Nikolai, un dels dos germans de la Maria. Finalment, al registre civil de Sant Sadurní d’Osormort va arribar el nom de la difunta que tenen enterrada a la tomba manllevada.
