Susqueda: menys proves d’oïda i més vista

Esti­rada d’ore­lles de l’Audiència de Girona als inves­ti­ga­dors del cas del doble crim de Sus­queda per haver dedi­cat massa esforços i mit­jans a les pro­ves que han cos­tat 47.473,14 euros en lloc de dedi­car la seva perícia a ana­lit­zar les dades que ha apor­tat Goo­gle i que situen el telèfon d’una de les vícti­mes, en Marc Hernández, al lloc on hi havia apar­cat el cotxe de l’home de la cabana en el moment que van res­so­nar els trets.

“Volem apro­fi­tar l’ocasió per tor­nar a insis­tir un cop més que ens sorprèn l’afer­ra­ment per la pràctica d’una perícia que, per molt científica que es pre­ten­gui que sigui, al final depèn d’un fac­tor tan aci­entífic com és la per­cepció per­so­nal del so per part del seu recep­tor. Es dedi­quen massa esforços a una perícia més que dub­tosa, esforços que es podrien dedi­car a perícies sense cap mena de dubte molt més relle­vants, com per exem­ple la que ha rea­lit­zat recent­ment qui ha fet el recurs rela­tiva a la ubi­cació del dis­po­si­tiu mòbil d’un dels finats.” Diu tex­tu­al­ment la reso­lució dic­tada per la sala ter­cera de l’Audiència de Girona, sig­nada pels magis­trats Adolfo García Mora­les, Víctor Cor­reas Sit­jes i Daniel Varona (ponent), que deses­tima el recurs que va pre­sen­tar Benet Sale­llas (que defensa l’únic encau­sat) con­tra la rea­lit­zació de la peri­cial de so sense haver con­vo­cat una vista prèvia amb par­ti­ci­pació de les parts per expo­sar la meto­do­lo­gia. En resum, els magis­trats cre­uen que la defensa no calia que fos pre­sent en la rea­lit­zació de les pro­ves, però alhora diuen clar que cre­uen que les pro­ves no eren necessàries i són una pèrdua de temps. Les pro­ves ja les van fer els Mos­sos i l’empresa con­trac­tada els dies 4 i 5 d’octu­bre de l’any pas­sat, però no s’han apor­tat els resul­tats al jut­jat de Santa Coloma de Far­ners. És clar que el que pretén la diligència és ava­lar que els trets que diver­sos tes­ti­mo­nis van sen­tir des de dife­rents punts el 24 d’agost del 2017 venien de la Rie­rica, el lloc on pes­cava el sos­pitós Jordi Magentí i que la ins­trucció apunta com a esce­nari del crim. En la seva alli­sada, els magis­trats reco­ma­nen als inves­ti­ga­dors que tin­guin més vista i dedi­quin més esforços a la peri­cial, més científica, sobre l’anàlisi de les dades de Goo­gle que situen el telèfon d’en Marc a la raco­nada de bosc on el dia del crim hi havia el Peu­geot 106 de Bar­to­meu Soler, l’ana­co­reta que vivia en una bar­raca. La defensa de Magentí ha apor­tat un informe del pèrit Bruno Pérez sobre el recor­re­gut del mòbil que acaba en aquest punt del bai­xant de la font del Borni, i el jut­jat espera a citar Pérez per rati­fi­car el seu informe fins que els Mos­sos apor­tin els resul­tats de la seva anàlisi de les dades de Goo­gle, que encara no han entre­gat, tot i que fa mesos que ho tenen encar­re­gat. Ara, a la vista de l’arenga de l’Audiència, el repre­sen­tant dels fami­li­ars de les vícti­mes, el lle­trat Car­les Mon­gui­lod, també ha pre­sen­tat un escrit recla­mant aquesta peri­cial sobre la dar­rera ubi­cació del telèfon de Marc Hernández. Cinc anys i set mesos després del doble assas­si­nat, encara no s’ha pogut deter­mi­nar amb cer­tesa quin és exac­ta­ment l’esce­nari del crim. I la recent tro­ba­lla, un infla­dor i unes peces de caiac que un you­tu­ber va des­co­brir al bosc prop de la paret del pantà on es va tro­bar el cos de Paula Mas, com­plica més la inves­ti­gació i allar­garà la ins­trucció. Perquè s’haurà de com­pro­var si aquells indi­cis que ser­vien per mar­car l’esce­nari a la Rie­rica (la pedra que llas­tava el cos d’en Marc, les fulles i res­tes de terra aga­fats a la roba) poden venir d’aquest lloc on han apa­re­gut les peces del caiac, on també hi ha les ruïnes d’una masia aban­do­nada. Com a la Rie­rica.