El quadern negre
Tura Soler
Exhumació a punt
Arrenca el dispositiu al cementiri de Figueres per buscar i recuperar el cadàver de “la noia de Portbou” per poder-lo entregar a la família
Comença el dispositiu per buscar el cos d’Evi Rauter al cementiri de Figueres. L’Ajuntament ja ha posat una tanca que marca el perímetre on hi ha la fossa comuna que s’excavarà per buscar i exhumar el cos de la noia que el 2001, quan encara era un cadàver sense nom, els operaris van extreure del nínxol i van posar a la fossa comuna. Ara, 34 anys després que es trobés “la noia de Portbou” penjada d’un pi i dos anys i mig després que es conegués que era Evi Rauter, una noia de Lana (Tirol) que havia desaparegut de Florència el dia 3 de setembre del 1990, un equip format per tècnics municipals, el forense Narcís Bardalet, membres de la policia científica de la Guàrdia Civil, l’arqueòleg Ot Ordeig i altres professionals es posaran a treballar per recuperar el cos, que és el desig de la família Rauter, i fer les proves d’ADN per provar-ne científicament la identitat, tot i que el jutjat va certificar que la noia penjada a Portbou era Evi Rauter a partir d’un estudi antropomòrfic fet per la Guàrdia Civil comparant fotos d’Evi Rauter viva amb les fotos de la noia morta trobada a Portbou. L’Ajuntament de Figueres, amb l’alcalde Jordi Masquef al capdavant, va tirar endavant la investigació per intentar saber on era el cos d’Evi Rauter i recuperar-lo, després que rebés la petició formal de Cristina Rauter, que primer ja havia sol·licitat la recuperació del cos al jutjat d’instrucció número 1 de Figueres, el qual havia instruït la causa de la noia de Portbou i tenia a la seva disposició el cadàver quan els operaris el van treure del nínxol per posar-lo a la fossa comuna. Però el jutge David Fernández Torregrossa se’n va desentendre argumentant que el jutjat no era competent per fer l’exhumació perquè ja no tenia cap diligència oberta en relació amb el cas.
L’alcalde es va mostrar sensible amb la petició de la família Rauter i, fent una investigació, va aconseguir acotar la zona de la fossa: un espai d’uns 25 metres quadrats a l’esplanada enjardinada del davant de la filera de nínxols on havia estat enterrada la noia quan no estava identificada. Segons els càlculs dels tècnics, el cos, embalsamat i embolcallat amb una bossa de plàstic blanc, estaria a una fondària aproximada d’un metre.
El cos d’Evi, quan era una sense nom, va ser dipositat el 5 de desembre del 1990 al nínxol número 134, al cinquè pis del departament primer del cementiri de Figueres, amb l’anotació que estava subjecte a les diligències 2475/90 del jutjat número 1 de Figueres. L’any 2001, la Guàrdia Civil va demanar autorització per exhumar el cos per agafar-ne mostres d’ADN, una tècnica que no existia el 1990. Van obtenir l’autorització judicial, que en aquell moment va expedir la jutgessa Teresa Borràs, però els empleats del cementiri els van dir que, com que havien transcorregut 10 anys, basant-se en la normativa municipal, el 22 de febrer del 2001 havien llançat el cos a la fossa comuna i, considerant que el cadàver estava perdut, ni la Guàrdia Civil ni el jutjat van fer més gestions per trobar-lo i fer les proves d’ADN. Ara es farà.
