Exhumació a punt

Comença el dis­po­si­tiu per bus­car el cos d’Evi Rau­ter al cemen­tiri de Figue­res. L’Ajun­ta­ment ja ha posat una tanca que marca el perímetre on hi ha la fossa comuna que s’exca­varà per bus­car i exhu­mar el cos de la noia que el 2001, quan encara era un cadàver sense nom, els ope­ra­ris van extreure del nínxol i van posar a la fossa comuna. Ara, 34 anys després que es trobés “la noia de Port­bou” pen­jada d’un pi i dos anys i mig després que es conegués que era Evi Rau­ter, una noia de Lana (Tirol) que havia des­a­pa­re­gut de Florència el dia 3 de setem­bre del 1990, un equip for­mat per tècnics muni­ci­pals, el forense Narcís Bar­da­let, mem­bres de la poli­cia científica de la Guàrdia Civil, l’arqueòleg Ot Ordeig i altres pro­fes­si­o­nals es posa­ran a tre­ba­llar per recu­pe­rar el cos, que és el desig de la família Rau­ter, i fer les pro­ves d’ADN per pro­var-ne científica­ment la iden­ti­tat, tot i que el jut­jat va cer­ti­fi­car que la noia pen­jada a Port­bou era Evi Rau­ter a par­tir d’un estudi antro­pomòrfic fet per la Guàrdia Civil com­pa­rant fotos d’Evi Rau­ter viva amb les fotos de la noia morta tro­bada a Port­bou. L’Ajun­ta­ment de Figue­res, amb l’alcalde Jordi Mas­quef al cap­da­vant, va tirar enda­vant la inves­ti­gació per inten­tar saber on era el cos d’Evi Rau­ter i recu­pe­rar-lo, després que rebés la petició for­mal de Cris­tina Rau­ter, que pri­mer ja havia sol·lici­tat la recu­pe­ració del cos al jut­jat d’ins­trucció número 1 de Figue­res, el qual havia ins­truït la causa de la noia de Port­bou i tenia a la seva dis­po­sició el cadàver quan els ope­ra­ris el van treure del nínxol per posar-lo a la fossa comuna. Però el jutge David Fernández Tor­re­grossa se’n va desen­ten­dre argu­men­tant que el jut­jat no era com­pe­tent per fer l’exhu­mació perquè ja no tenia cap diligència oberta en relació amb el cas.

L’alcalde es va mos­trar sen­si­ble amb la petició de la família Rau­ter i, fent una inves­ti­gació, va acon­se­guir aco­tar la zona de la fossa: un espai d’uns 25 metres qua­drats a l’espla­nada enjar­di­nada del davant de la filera de nínxols on havia estat enter­rada la noia quan no estava iden­ti­fi­cada. Segons els càlculs dels tècnics, el cos, embal­sa­mat i embol­ca­llat amb una bossa de plàstic blanc, esta­ria a una fondària apro­xi­mada d’un metre.

El cos d’Evi, quan era una sense nom, va ser dipo­si­tat el 5 de desem­bre del 1990 al nínxol número 134, al cinquè pis del depar­ta­ment pri­mer del cemen­tiri de Figue­res, amb l’ano­tació que estava sub­jecte a les diligències 2475/90 del jut­jat número 1 de Figue­res. L’any 2001, la Guàrdia Civil va dema­nar auto­rit­zació per exhu­mar el cos per aga­far-ne mos­tres d’ADN, una tècnica que no exis­tia el 1990. Van obte­nir l’auto­rit­zació judi­cial, que en aquell moment va expe­dir la jut­gessa Teresa Borràs, però els emple­ats del cemen­tiri els van dir que, com que havien trans­cor­re­gut 10 anys, basant-se en la nor­ma­tiva muni­ci­pal, el 22 de febrer del 2001 havien llançat el cos a la fossa comuna i, con­si­de­rant que el cadàver estava per­dut, ni la Guàrdia Civil ni el jut­jat van fer més ges­ti­ons per tro­bar-lo i fer les pro­ves d’ADN. Ara es farà.