El noi NN de Capmany

La imatge que il·lustra aquesta crònica és del retrat robot que va fer la Guàrdia Civil del rostre del noi que van trobar assassinat el 24 de febrer del 1994 en un paratge de Capmany, per intentar identificar qui era la víctima. Han transcorregut 31 anys i el misteriós noi continua essent un sense nom i, és clar, el crim ha quedat impune.

Van ser dos agents forestals que feien una ronda per controlar la presència de processionària dels pins a la zona els que van descobrir el cadàver, que presentava evidents signes de violència. L’autòpsia va determinar que devia fer tres o quatre dies que era mort i que havia mort escanyat amb una mena filferro prim (que no va ser trobat), i de la inspecció de l’escenari es va deduir que el cos, que estava estirat de cara enlaire, havia estat arrossegat, cosa que feia pressuposar que el crim s’havia perpetrat en un altre lloc i que l’havien traslladat. Una hipòtesi que també venia avalada pel fet que la víctima anava vestida amb una camisa de màniga curta, no portava sabates i els mitjons que duia no estaven gastats d’haver caminar per la zona. La Guàrdia Civil, encarregada de la investigació, va fer gestions per comprovar que el noi no fos algun recluta de la base militar de Sant Climent Sescebes, que no queda gaire lluny del camí del Bell-lloch, el paratge on se’l va trobar. Però les gestions van donar resultat negatiu i tampoc constava cap denúncia de desaparició de ningú amb un perfil similar al del mort. Inicialment, van difondre la fotografia del noi i la seva descripció física i de la roba. El noi, que aparentava entre 25 i 30 anys, duia els cabells curts i rossos i tenia una estatura aproximada d’1,70 metres i un cos atlètic. Anava vestit amb uns texans blaus de la marca Daumy, una camisa de màniga curta de color clar amb dibuixos de flors blaves de la marca WT Blue i uns mitjons negres, i no portava sabates. Duia calçotets WT Blue i, com a dada curiosa, a dins dels calçotets duia una compresa. Arran de la possibilitat que es pogués tractar d’un estranger, la Guàrdia Civil va fer gestions amb la policia francesa i va passar les dades a la Interpol. Tampoc hi va haver sort, i encara van fer un altre intent: un guàrdia civil, Enrique Gómez Varela, i el forense Narcís Bardalet van anar a un programa de televisió especialitzat en casos no resolts per explicar el cas i difondre les imatges del difunt per si algun televident podia aportar alguna dada que ajudés a identificar-lo.

No hi va haver cap trucada a la televisió de ningú que pogués ajudar a posar nom al noi de Capmany que encara avui, 31 anys després, continua essent un NN, un no name, en terminologia criminològica. Però, en canvi, l’estratègia de la televisió va donar resultat en un altre cas que Bardalet i Gómez Varela tenien pendent i van portar a la pantalla. El cas d’un cadàver que havia estat trobat al mar al cap de Creus el 28 de juliol del 1986. El cos estava molt deteriorat i ja no tenia rostre, però gràcies a molta paciència i tenacitat la Guàrdia Civil va aconseguir la imatge en vida del difunt. Tot va ser gràcies a un paperet del resguard d’una botiga de fotografia que van trobar en una de les butxaques de la roba. En una butxaca de la roba del mort, hi havia un trosset d’un paper d’un resguard per anar a recollir unes fotos revelades. Els guàrdies van fer tot un pelegrinatge per totes les botigues de fotografia de pobles de la Costa Brava preguntant si tenien fotos que el client no hagués anat a recollir. Van tenir sort. En una botiga de Platja d’Aro hi havia un encàrrec de revelat que no havien recollit i en una foto s’hi veia el noi mort. Van saber que era ell perquè duia la mateixa roba. A la foto sortia amb un altre jove. Tenien la imatge del mort però no sabien qui era. Primer la van publicar en aquest diari, però cap lector el va identificar. Però quan van anar a la televisió i van passar les imatges del noi, hi va haver més sort. La mare del noi mirava el programa i el va reconèixer de seguida i va trucar, i així en van saber la identitat. No era cap noi estranger com s’havien pensat. Es deia Román Gil Sierra i era veí del barri del Bon Pastor de Barcelona. En aquest cas van tardar set anys, però van posar nom al difunt. El noi de Capmany continua a la carpeta dels sense nom, de la qual en podria sortir si en algun moment es troba alguna coincidència del seu ADN o empremtes en alguna base de dades com va passar amb el cas de José Daniel Brusca, identificat 33 anys després que desaparegués de Barcelona quan el mateix dia havia estat trobat mort a l’aeroport del Prat de Llobregat.