El misteri de la dama del búnquer

Es deia Adolfina Lucía Favero, era de nacionalitat suïssa, tenia 62 anys i va ser trobada assassinada el 6 de març del 2005 dins d’un búnquer del Port de la Selva, que s’havia habilitat com a habitatge. Avui fa 20 anys de l’assassinat de “la dama del búnquer”; per tant el crim arriba a la data de la prescripció i va camí de quedar impune. Serà un altre crim sense càstig. El 2007, els Mossos van encausar un sospitós, Bader Marco Sander, un indigent alemany de 37 anys, i van difondre la seva fotografia i el jutjat va dictar una ordre de crida i cerca. Aquest home pèl-roig i de caràcter agressiu es va convertir en sospitós perquè un vigilant del Port de la Selva el va identificar com un rodamon que havia vist al poble uns dies abans del crim i a l’escena del crim els Mossos havien trobat pèls rojos. Però Bader Marco Sander va ser localitzat i interrogat el 2008 i els indicis que l’assenyalaven no devien ser prou sòlids per acusar-lo ja que el 2013, quan va tornar a ser localitzat i identificat policialment, ja no li constava cap ordre de recerca. No és sospitós. I havent transcorregut 20 anys, l’acusació ja no es podrà dirigir contra cap persona que no hagués estat encausada. El crim haurà prescrit. Un misteri sense resoldre, com també és misteriós el perfil de la víctima. Qui era i per què va acabar vivint sola en un búnquer on la van matar? Adolfina Lucía Favero feia uns quatre anys que vivia al búnquer. Era una dona endreçada, culta, poliglota i educada, i, tot i que es relacionava molt poc amb la gent del poble, veïns de la veïna urbanització del Cap de Vol la visitaven i li portaven menjar. Li tenien afecte. Ella era reticent a anar a casa dels amics encara que la convidessin i no explicava gaire res de la seva vida. El seu passat era un misteri. Arran de la seva mort, el consolat suís va intentar trobar parents, però no van trobar cap familiar que vingués a fer-se càrrec del cos ni dels funerals i, finalment, un mes després de la seva mort, Adolfina Lucía Favero va ser enterrada al cementiri del Port de la Selva en un nínxol de cessió municipal. El que va transcendir del seu passat és que havia estat casada i que en divorciar-se del seu marit es va traslladar a Itàlia, on tenia un germà i on ella, que parlava diversos idiomes, va fer de professora. Però... per què va acabar vivint en un búnquer de la Costa Brava? Al Port de la Selva circulava una versió de llegenda que deia que vivia amagada perquè havia tingut algun càrrec important i la “màfia” la perseguia. Una explicació més profana apareixia en una carta que ella va escriure a uns amics i que va revelar el diari suís Neue Zürcher Zeitung. En la carta, Favero explicava que estava en aquella situació perquè la seva germana i el seu germà l’havien enganyat pel patrimoni familiar. Deia que era professora, que el seu exmarit tenia una entitat financera a Lugano i que havia fet de banquer a Ginebra. Ella, deia, havia regentat un supermercat a Costa Rica i havia viscut a Veneçuela i a Grècia. “He perdut molts diners i ara estic arruïnada”, acabava. Una història de novel·la i de reflexió.