Betty, la recerca sense fronteres

El 8 de març del 2019 vaig viatjar a Lió (en cotxe, perquè la vaga del Dia de la Dona ens va deixar sense tren) per una missió periodística sense fronteres. Es tractava de mirar d’ajudar una mare que ja feia més de cinc anys que lluitava per trobar la seva filla desapareguda. Allà, en un bouchon Lyonnais, vaig conèixer la Betty Lefebvre, que venia acompanyada del comissari de policia francès ja jubilat Philippe Folletet, membre de l’associació Assistance Recherche Personnes Disparues (ARPD). Jo anava acompanyada de dos agents policials d’aquesta banda d’incògnit que es van autoassignar la missió especial solidària sense fronteres. Ens va fer d’enllaç a tots plegats Roger Bouiller, policia francès jubilat resident a Lió, que havia operat a l’Estat espanyol com a enllaç policial, idoni per a la missió sense fronteres

La Betty ens va relatar sense estridències el drama i la desesperació per la desaparició inexplicable de la seva filla, la Julie Michel, amb una gran serenitat i amb detall va anar desgranant totes les hipòtesis que preveia com a possibles (un accident fatal, la captació d’una secta, un mal encontre...) però sense perdre l’esperança de trobar-la amb vida i amb la necessitat expressa de saber la veritat. La trobada va ser a Lió, per motius circumstancials, tot i que la Betty i la Julie vivien a Auxerre (Borgonya) a 300 km de Lió. La Betty i el comissari Philippe Folletet creien oportú que la difusió de la desaparició de la Julie arribés també a Catalunya i a tot l’Estat perquè la noia que havia sortit de viatge sola en cotxe s’havia fet un full de ruta (que la seva mare va trobar) que tenia com a final de destinació Darnius, el poble de l’Alt Empordà que toca a l’embassament de Boadella a l’entorn del qual hi ha assentaments de gent amb un perfil alternatiu amb qui la Julie, per la seva manera de ser, s’hi podia avenir. Tot i que el cotxe de la Julie havia aparegut al Port de Les, dins de l’Estat francès, però no gaire lluny dels límits amb Andorra i Catalunya, la mare no descartava que hagués pogut traspassar la frontera amb algun altre mitjà i ves a saber si arribar a Darnius. A partir d’aquella trobada a Lió, la Betty va aconseguir que la denúncia per desaparició de la Julie Michel i el seu ADN s’incloguessin als arxius dels Mossos i les altres policies que operen a Catalunya i que se la inclogués als cartells de Sosdesaparecidos. I jo hi vaig posar el meu granet de sorra fent gestions, sense èxit, per si algú de la zona del pantà de Darnius havia vist la Julie per la zona i amb la publicació del cas i una entrevista amb la Betty Lefebvre, amb qui he anat mantenint el contacte a través del telèfon i les xarxes. A través de les planes d’aquest diari procuro anar recordant el cas de la desaparició de la Julie, que el jutjat va tancar el 2019, i de la lluita de la Betty per la seva reobertura. I ara la mare, serena però persistent, ha aconseguit que el jutjat de Tolosa reobri la causa i continuï la investigació. La perseverança de la Betty ha donat resultat i 12 anys després es reprèn la investigació. La Betty, realista, sap que el procés pot ser llarg, però no desisteix de saber què va passar amb la Julie. Tots els que vam ser a Lió amb ella li donem suport i confiem que algun dia es destapi la veritat.