Susqueda: la gent de pas

Dels 427 telèfons que es van activar entre les 11 i les 11.50 del dia del crim (24 d’agost del 2017), molts corresponen a usuaris que eren de pas a la zona. Per exemple, ciclistes aficionats que feien una ruta pels entorns del pantà, però aquell dia també hi van passar uns ciclistes professionals estrangers que feien entrenament i que van ser enquestats pels Mossos sobre la seva presència a l’escenari el dia clau. Hi va ser detectat el triatleta alemany Dylan Mcneice (usuari d’un dels telèfons), que anava juntament amb el seu col·lega Michal James Phillips. Anaven amb bicicletes d’alta gamma i de carretera i van passar per davant de les oficines de la presa en direcció al Pasteral a les 11.29, quan s’acabava de perpetrar el crim. Els Mossos van descartar del tot que amb les seves bicicletes s’haguessin ficat a la pista que mena cap a la Font del Borni i fent comprovacions van detectar que els dos atletes aquells dies havien fet les seves rutes d’entrenament per altres llocs de les comarques de Girona, que, van descobrir, són escollides com a punt d’entrenament per molts ciclistes professionals. Justament aquell dia, també va circular per Susqueda la ciclista professional de Nova Zelanda Natalie Kerwin. Els Mossos van fer comprovacions i van veure que el telèfon que estudiaven era un de prepagament activat per la ciclista durant els mesos que va estar a Catalunya i van comprovar els punts on s’havia allotjat Kerwin a Barcelona i els tractes amb la gent del món del ciclisme que havia fet durant la seva estada a Girona.

Altres telèfons corresponien a gent que feia estades al parador de Sau, en cases rurals o de colònies, de Susqueda, Tavertet, la Salut... En tots els casos, els Mossos, a banda d’escoltar els usuaris del telèfon perquè donessin explicacions de la seva presència, van comprovar que realment havien estat allotjats a l’establiment on deien. I a tots se’ls demanava si tenien resguards o fotografies que avalessin la seva estada. Hi ha el cas d’una veïna de Figueres que, quan va rebre la trucada dels Mossos per demanar-li què feia a l’escenari a la zona, no va trobar cap més explicació que aquesta: deuria haver anat a visitar el mossèn del santuari del Far, Josep Isern, amb qui mantenia una bona amistat i anava a veure sovint. Una explicació plausible que va deixar fora de qualsevol sospita l’amiga del capellà, que no es va acostar a la zona del pantà i tampoc va ser testimoni de res que pogués tenir relació amb el doble crim. Com els visitants que aquell dia es van acostar a la presa (en aquell temps el viaducte es podia travessar) per contemplar l’embassament. Ningú va veure ni sentir els trets que van ressonar no gaire lluny i que van matar en Marc i la Paula.