El Parlament aprova la llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits construïdes durant el franquisme

El Ple del Par­la­ment ha apro­vat aquest dime­cres la Llei de regu­lació i millora d'urba­nit­za­ci­ons amb dèficits urbanístics, que té com a objec­tiu orde­nar la situ­ació de les urba­nit­za­ci­ons aïlla­des amb més man­can­ces i dotar-les d'infra­es­truc­tu­res i ser­veis bàsics. Es tracta d'urba­nit­za­ci­ons, unes 2.000 amb capa­ci­tat per a més de 600.000 per­so­nes, que es van fer durant el fran­quisme sense pla­ni­fi­cació urbanística, que han pas­sat de segona a pri­mera residència i que tenen man­can­ces en els ser­veis bàsics. La llei esta­bleix recur­sos per aju­dar als ajun­ta­ments, ja sigui a través d'un fons econòmic o d'una línia de préstecs, i préstecs als par­cel·lis­tes. L'opo­sició vol ajuts a fons per­dut.

Aquesta llei s'adreça a les urba­nit­za­ci­ons cons­truïdes entre 1956 i 1981, des­ti­na­des ini­ci­al­ment a segona residència i que actu­al­ment són ocu­pa­des en la seva majo­ria per habi­tatge prin­ci­pal. Durant aquest temps, es van ini­ciar a Cata­lu­nya un gran nom­bre d'urba­nit­za­ci­ons que van ser pro­mo­gu­des i comer­ci­a­lit­za­des sense comp­tar en molts casos amb l'ade­quat procés de pla­ne­ja­ment urbanístic, par­cel·lació, pre­visió de ser­veis ni dota­ci­ons de sane­ja­ment o ener­gia. De fet, sovint aques­tes ope­ra­ci­ons es van desen­vo­lu­par en espais no aptes per a la seva urba­nit­zació, espe­ci­al­ment per raons d'acces­si­bi­li­tat i pen­dent, i en molts casos sense adap­tar-se a la lega­li­tat vigent.Es cal­cula que a Cata­lu­nya hi ha un total de 2.300 urba­nit­za­ci­ons, on podrien viure gai­rebé 625.000 per­so­nes amb 330.000 par­cel·les, de les quals només s'ha desen­vo­lu­pat la mei­tat de l'edi­fi­cació que per­me­trien. Unes 400 estan situ­a­des en sòl no urba­nit­za­ble, de les quals el 70% es van cons­truir abans de 1975.​El con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques, Joa­quim Nadal, ha expli­cat que hi ha a Cata­lu­nya unes 2.000 urba­nit­za­ci­ons en situ­ació 'diversa i irre­gu­lar', majo­ritària­ment cons­truïdes entre els anys 50 i 60. 'La llei intenta aten­dre les neces­si­tats de la gent que hi viu, sobre­tot dels qui hi viuen sem­pre, i reconèixer els seus drets', ha expli­cat, amb l'objec­tiu de 'posar ordre'.Segons un estudi de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, el 61% de les urba­nit­za­ci­ons tenen dèficits de pavi­men­tació, el 55% d'abas­ta­ment d'aigua, el 60% d'infra­es­truc­tu­res de sane­ja­ment i el 62% d'enllu­me­nat públic. Unes man­can­ces que encara s'han fet més evi­dents perquè en els últims anys el mer­cat immo­bi­li­ari ha vis­cut una tendència a la con­versió de les urba­nit­za­ci­ons de segona i pri­mera residència.L'objec­tiu de la llei és fer front a aques­tes pro­blemàtiques i advoca per dife­rents estratègies segons cada cas. Així, s'aposta per orde­nar urbanísti­ca­ment l'àrea resi­den­cial, impul­sar la fina­lit­zació de les obres d'urba­nit­zació i ser­veis bàsics en àrees que es poden con­so­li­dar per millo­rar la qua­li­tat de vida dels resi­dents, i reduir quan sigui pos­si­ble la superfície ini­ci­al­ment pre­vista de la urba­nit­zació que no s'ha desen­vo­lu­pat al llarg dels anys.​La llei pre­veu faci­li­tar l'exe­cució de les obres de dota­ci­ons i ser­veis pen­dents mit­jançant l'ela­bo­ració per part dels ajun­ta­ments d'un pro­grama d'ade­quació, que defi­nirà les actu­a­ci­ons a ende­gar. La for­mu­lació d'aquest pro­grama serà un requi­sit indis­pen­sa­ble per a què els muni­ci­pis puguin acce­dir a les mesu­res de finançament que pre­veu la llei.Finançament per ajun­ta­ments i par­cel·lis­tesSobre el finançament, es crearà un fons específic del Govern i dues línies d'ajuts. El fons té l'objec­tiu de fomen­tar la redacció i exe­cució dels pro­gra­mes d'ade­quació i el Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques con­vo­carà anu­al­ment aquesta línia d'ajuts, dotada amb 10 MEUR, que ser­virà per cofi­nançar una tren­tena de pro­jec­tes cada any. El fons ser­virà per con­ce­dir als ajun­ta­ments el finançament neces­sari per a redac­tar els pro­gra­mes d'ade­quació con­sis­tents en l'ela­bo­ració de plans urbanístics i pro­jec­tes d'urba­nit­zació, l'ade­quació de sòl, els pro­jec­tes específics en matèria de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, pai­satge o pre­venció d'incen­dis, i exe­cu­tar total o par­ci­al­ment les obres de millora a les urba­nit­za­ci­ons.Es pri­o­rit­za­ran els muni­ci­pis amb més urba­nit­za­ci­ons i es tindrà en compte la superfície del terme muni­ci­pal ocu­pada per aques­tes àrees, l'anti­gui­tat en l'ocu­pació de les urba­nit­za­ci­ons i els dèficits de ser­veis bàsics, entre d'altres.D'altra banda, hi haurà préstecs, con­ce­dit a través de l'Incasòl, des­ti­nats als ajun­ta­ments per tal d'aju­dar-los a exe­cu­tar i acce­le­rar les obres d'urba­nit­zació inclo­ses als pro­gra­mes d'ade­quació. Es pre­veu que el reem­bor­sa­ment del préstec es faci mit­jançant les quo­tes d'urba­nit­za­ci­ons dels pro­pi­e­ta­ris.Una ter­cera línia d'ajuts va des­ti­nada als par­cel·lis­tes, per faci­li­tar el paga­ment de l'import de les obres de millora efec­tu­a­des a la seva urba­nit­zació. Es tracta de crèdits a retor­nar sense interès. La llei esta­bleix requi­sits per acce­dir-hi, com ser major de 65 anys, for­mat part d'una família mono­pa­ren­tal o nom­brosa o tro­bar-se en situ­ació de dependència, tenir ingres­sos bai­xos o que el domi­cili habi­tual esti­gui a la par­cel·la i no es dis­posi de cap altre habi­tatge en pro­pi­e­tat. L'import anual d'aquests ajuts als par­cel·lis­tes es cal­cula en 3,2 MEUR.​El finançament és un dels punts en què l'opo­sició s'ha mos­trat més crític. PPC i mixt s'han abs­tin­gut en la votació del dic­ta­men, men­tre que CiU ha donat suport a una part, ha votat en con­tra en una altra i s'ha abs­tin­gut en altres.br/> El dipu­tat de CiU Joan Raventós ha asse­gu­rat que la llei és 'un pri­mer pas' per a les urba­nit­za­ci­ons, però creu que cal 'anar més enllà i ser més ago­sa­rats'. Raventós ha estat crític amb els ajuts als pro­pi­e­ta­ris, tot lamen­tant que 'en cap cas la llei obliga la Gene­ra­li­tat a donar-los'. 'Aquest capítol d'ajut als par­cel·lis­tes és ridícul, irri­sori i gai­rebé una presa de pèl', ha dit, tot denun­ci­ant que no hi figuri 'cap ajut a fons per­dut'.Des del PPC, el dipu­tat Josep Llo­bet també creu que 'hi ha un avanç' i valora la volun­tat del Govern de regu­lar la situ­ació de més de 2.000 urba­nit­za­ci­ons, però ha afe­git que, si els popu­lars algun dia arri­ben al Govern, modi­fi­ca­ran la llei. Un dels punts a modi­fi­car serà 'un fons per a par­cel·lis­tes a fons per­dut'. Des del grup mixt, el dipu­tat José Domingo con­si­dera que la llei és 'gasiva' perquè no hi ha ajuts a fons per­dut, i ha dema­nat un major esforç de les admi­nis­tra­ci­ons pel que fa a aju­des.El dipu­tat del PSC Roberto Laban­dera ha remar­cat que 'per pri­mera vegada' hi ha un pro­grama d'ajuts per a ajun­ta­ments i par­cel·lis­tes, tot recor­dant que la cam­bra de par­cel·lis­tes 'dema­nava un PUOSC espe­cial des del 2002'. Laban­dera ha reco­ne­gut que pro­ba­ble­ment el des­ple­ga­ment de la llei reque­rirà de 'millo­res'.