Un metge que té bona lletra

Carles Martín Fumadó, metge forense, ha posat els seus coneixements científics al servei de la novel·la negra i ha publicat «Nits», un obra fictícia d'intriga amb escenaris, personatges i situacions calcats a la realitat

Car­les Martín Fumadó (Sant Cugat del Vallès, 1975) és lli­cen­ciat en mede­cina per la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, metge forense titu­lar de l'Ins­ti­tut de Mede­cina Legal de Cata­lu­nya i ara exer­ceix a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, expert en cri­mi­na­li­tat i segu­re­tat pública per la Uni­ver­si­tat de Màlaga, màster en mede­cina forense per la Uni­ver­si­tat de València, diplo­mat en estu­dis avançats de psi­quia­tria i actu­al­ment secre­tari de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Met­ges Foren­ses i secre­tari de redacció de la Revista Española de Medi­cina Legal. Un currículum tècnic i científic que no apai­vaga la seva afició per les lle­tres i la lite­ra­tura. Sem­pre li ha agra­dat escriure i no en tenia prou amb el munt de pape­rassa que a diari han d'omplir en els infor­mes medi­co­le­gals, que no són només infor­mes d'autòpsies, ja que el 95% de la feina dels foren­ses es fa amb vius i no pas amb morts. Un dia, men­tre cir­cu­lava en cotxe per la ronda de Dalt, va sen­tir per la ràdio que Inte­rior con­vo­cava els pri­mers pre­mis Crims de Tinta de novel·la negra. Va deci­dir pre­sen­tar-se a la con­vo­catòria i crear una novel·la que expliqués com tre­ba­llen els foren­ses de casa nos­tra. Que no tenen res a enve­jar als foren­ses tele­vi­sius del C.S.I. i sem­blants. «En el nos­tre dia a dia veiem casos que si sor­tis­sin a la tele­visió podries pen­sar que són inven­tats», exclama Martín Fumadó. Només de sen­tir-lo par­lar (ara ja es pre­para per par­ti­ci­par en un congrés de psi­quia­tria forense que es farà al juny a Ala­cant) es nota que està ena­mo­rat de la seva feina i que l'apas­si­ona, igual que li passa a en Claudi, el pro­ta­go­nista de la seva novel·la, tei­xida a par­tir de bus­ques de rea­li­tat per con­fi­gu­rar una apas­si­o­nant trama de ficció amb altes dosis d'intriga. Amb Nits, una història de crims, assas­sins i mis­teri, con­closa se'n va anar a con­curs. El premi el va gua­nyar un mosso, Car­les Pas­tor, amb La mala dona, però Nits va que­dar fina­lista, posició que no li supo­sava la publi­cació. Martín Fumadó no es va ren­dir i va optar per pre­gun­tar a Paco Cama­rasa, lli­bre­ter espe­ci­a­lista en novel·la negra que havia estat part del jurat i li va pre­gun­tar si la seva obra era prou bona per veure la llum i si valia la pena que s'esforcés a bus­car una edi­to­rial. Cama­rasa el va ani­mar i no va cos­tar gaire que la lle­tra de metge passés a lle­tra de mot­llo a través de l'edi­to­rial La Busca.

Pre­pa­rada per al cinema

I l'edició escrita encara no era a les lli­bre­ries, que l'escrip­tor novell ja havia rebut una pro­posta del direc­tor i guio­nista San­ti­ago Lapeira (Assalto al Banco Cen­tral) per dur la seva novel·la al cinema. Nits ja és a les estan­te­ries de les lli­bre­ries i Lapeira ja té a punt el tràiler del que ha de ser la futura pel·lícula.

Fumadó està satis­fet amb el seu èxit. Sobre­tot de veure com l'escena en què relata com es fa una autòpsia ha agra­dat molt als lec­tors. Prova que la lle­tra de metge és ente­ne­dora i apas­si­o­nant. Vist l'interès del públic, Car­les Martín ja ha començat la seva segona novel·la. Amb aquesta segona obra el metge escrip­tor compta amb la valu­osa col·labo­ració del seu padrí de bateig, que pot ser un bon padrí lite­rari, ja que es tracta del guio­nista Lluís Arca­razo, l'autor del guió de Sal­va­dor, la pel·lícula basada en l'exe­cució de Puig Antich. Els con­sells d'Arca­razo li han ser­vit perquè li ha donat la fórmula per inter­can­viar l'ordre d'algun dels capítols per obte­nir més ritme en la trama. Ara per ara, l'argu­ment d'aquesta segona novel·la també és un mis­teri.

Ficció amb pinzellades de realitat

Nits (vegeu-ne reproduïda la portada) és una obra totalment fictícia però la realitat s'hi deixa veure per tots costats. El protagonista viu a Sant Cugat del Vallès, com Martín Fumadó, i pateix, com l'autor, els efectes del temut mosquit tigre. Els personatges de ficció, el mosso investigador, la jutgessa, la companya del forense... podrien ser reals. I els casos que investiga el forense de ficció deixen entreveure petits detalls que recorden els crims reals. La manera com Claudi va trobar el cadàver dins d'un bagul té similituds amb el cos, fet un embalum, del fotògraf Pere Gispert, que Carles va haver d'analitzar. El cas que, assegura, més l'ha impactat de tots els que ha vist en la seva carrera. I la marca de l'arma del crim que Claudi detecta durant una autòpsia no recorda la manera de l'atiador del foc que es va trobar a faltar a la casa de l'empresari Joan Alsina, assassinat a Sant Cugat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.