Presa de decisions ja!

Hi ha tor­nat a haver una set­mana de passió, altre cop amb els mer­cats amenaçant amb nivells pro­pers a la línia ver­me­lla, la que separa el bé del mal…. Si abans el nivell eren els 9.800 punts de l'Ibex, la rea­li­tat és que per sota d'aquesta con­fiem que aguan­tin els 9.400 punts, però la vola­ti­li­tat (en intra­dia aquesta set­mana
ha arri­bat a superar el 45%) no
hi ajuda. Si aguan­tem aquests
nivells, la recu­pe­ració dels mer­cats ha de com­por­tar obli­gatòria­ment un rebot en els bancs.

Si bé Europa en bloc va pres­si­o­nar al màxim els líders grecs perquè apro­ves­sin un pla d'ajus­ta­ment que els va pro­vo­car un clima social com­pli­cat per al país, Europa –també en bloc– ha fet un pas enrere des que Grècia va com­plir el com­promís i ha dei­xat en punt mort la solució defi­ni­tiva al pro­blema grec. Com se sol dir, a poste­ri­ori tots ho tenim clar, però resulta evi­dent que no hem estat tan exi­gents amb les obli­ga­ci­ons d'arri­bar a un acord dels polítics de l'Euro­grup com ho vam ser amb Grècia. I això, el mer­cat, ho cas­tiga. S'ha arri­bat a dir que no hi hau­ria cap solució fins al setem­bre, però quan arribi aquesta data ja no hi hau­ria res a fer. Calen urgent­ment unes refor­mes ins­ti­tu­ci­o­nals que han de ser més pràcti­ques i més direc­tes.

Les línies de la solució desit­ja­ble i pos­si­ble les va començar a esbos­sar el comu­ni­cat de l'Euro­grup del dilluns: aug­ment de la fle­xi­bi­li­tat i de la dotació del fons euro­peu (FEEF), extensió dels ven­ci­ments dels seus préstecs i reducció dels tipus apli­cats. Les dues últi­mes mesu­res són vies que per­me­ten una rees­truc­tu­ració sig­ni­fi­ca­tiva del deute grec (reducció del valor actual) a través del finançament pri­vat.

A més, per pri­mer cop Ale­ma­nya s'ha mos­trat favo­ra­ble a la pos­si­bi­li­tat que el FEEF financi
la recom­pra de deute públic de Grècia, un meca­nisme que faria aug­men­tar la mag­ni­tud de la rees­truc­tu­ració a costa del sec­tor públic i del pri­vat. El risc de con­tagi (a l'Estat espa­nyol, a Itàlia) cal­dria ata­car-lo paral·lela­ment amb mesu­res com la pos­si­bi­li­tat que el fons euro­peu com­pri deute públic en el mer­cat secun­dari i
línies de crèdit con­tin­gents,
reforçades per l'aug­ment de la dotació del fons. A més, el BCE hau­ria de crear un meca­nisme per garan­tir el finançament dels bancs grecs després de la rees­truc­tu­ració. Final­ment, en un altre paquet de res­cat de Grècia s'hi hau­rien d'incloure les neces­si­tats de reca­pi­ta­lit­zació dels seus bancs. La con­fir­mació que el sec­tor pri­vat assu­meix part de la càrrega limi­tarà estruc­tu­ral­ment el recor­re­gut a la baixa de les pri­mes de risc de la resta d'eco­no­mies perifèriques.

Pel que fa a la cam­pa­nya de resul­tats del segon tri­mes­tre als Estats Units i a Europa, dels que sabem ara per ara, als EUA no han estat dolents, i dels que es publi­ca­ran aquesta set­mana en des­ta­quem empre­ses com IBM, Apple i Yahoo. A l'Estat espa­nyol, Bankia i Banca Cívica hi seran pro­ta­go­nis­tes. Avui es fixarà el preu del tram mino­rista de Bankia, dimarts, el de Banca Cívica, dime­cres sor­tirà a borsa Bankia i dijous ho farà Banca Cívica. Pel que fa a les pro­ves d'estrès, som del con­sens gene­ra­lit­zat que les pro­ves han estat molt exi­gents a l'Estat espa­nyol i que en aquest esce­nari només 4 cai­xes i un banc domèstic no hagin arri­bat a la ràtio exi­gida hau­ria de ser posi­tiu per a la borsa. Temem que els dub­tes sobre Grècia puguin ate­nuar aquest impacte, però, real­ment i tenint en compte els preus de cotit­zació, tam­poc no hi veiem un efecte nega­tiu. En defi­ni­tiva, entre Grècia i l'ampli­ació del sos­tre de des­pesa dels EUA (data límit: 2 d'agost), als mer­cat hi con­ti­nua manant la macro i sem­bla que tot s'aboca a una reso­lució a molt curt ter­mini. Que tin­guem un estiu tran­quil depèn d'això.