Xavier Gabriel Lliset
“Val més ser un fracassat que un envejós”
Presumeix de treballar amb una bruixa.
Recordo quan ens vam conèixer. Jo tenia cinc anys i estava jugant, quan va arribar volant amb l'escombra al revés. La Bruixa, llavors, havia complert 18 anys, i aquest més de març en va fer 176. Des de sempre que som uns grans amics, parlem i ens veiem sovint.
Entre l'escombra, el viatge galàctic i la companyia d'aviació, algú dirà que està sempre als núvols.
Així és i així ha de ser. Als deu anys, un professor ja m'ho deia! Tenia raó, però mai va entendre que estar als núvols té avantatges, ja que pots gaudir d'una vida insòlita i d'una tranquil·litat absoluta. I quan tornes, t'adones que la Terra és un planeta que cal cuidar. Va ser aquell professor qui va perdre el temps i la noció de l'espai.
Vostè ha dit que no es pot tenir sort sense moure un dit.
La sort és per el que la treballa. Tampoc cal fer-ho a molta velocitat, però sí amb continuïtat, constància, perseverança i ambició.
Es critica la loteria per ser un joc, però vostè defensa que enriqueix persones i omple les arques de l'Estat.
La loteria no se la pot criticar, però sí el típic funcionari que decideix, amb inconsciència i ignorància, fer canvis per perjudicar un patrimoni, un negoci i un joc sense ludòpates.
Li agrada trencar les normes?
Moisès va pujar al Sinaí a buscar els manaments, però el primer que va fer en baixar va ser trencar-los. Sort que hi va tornar! Ho vaig llegir de petit a l'escola i mai ho he oblidat, però si alguna cosa diferencia les normes de Déu i les humanes és que aquestes estan fetes per ser destruïdes, però amb diferenciació, innovació i risc.
Entén l'enveja i la desconfiança?
Son sinònims de frustració i retard! Val més ser un fracassat que un envejós. Un fracassat és qui intenta alguna cosa i no li surt bé, sovint per culpa dels envejosos. Hi ha res pitjor que una tempesta d'estiu abans d'uns focs artificials? Els llamps són els envejosos que, amb la desconfiança, amargor i maldat, només volen fer soroll i tenir el seu segon de glòria.
Diu haver escrit el seu primer llibre sense haver-ne llegit cap.
Cert. Va ser la meva biografia, als 42 anys. El meu fill em va regalar un llibre i, des de llavors, n'he llegit més de 300. Són pocs, però m'ha permès seguir escrivint i ara publico el quart, Res no és impossible, i en tinc previstos cinc més sobre saber dir no, l'emprenedoria o el viatge a l'espai.
Un consell sobre la vida?
Per caminar-hi, aconsello aprendre a saltar.
I per la feina?
Si fas negocis, no perdràs mai. Uns cops, guanyaràs. I d'altres, aprendràs. I un de regal: els que no somien estan tan desperts que dormen tota la vida.
