Tor ofereix llit i sostre

L'escrip­tor i peri­o­dista Car­les Porta és, amb tota pro­ba­bi­li­tat, qui més ha fet per popu­la­rit­zar Tor, un petit llo­gar­ret del Piri­neu encla­vat al cor de la Vall Fer­rera. Porta, natu­ral de Vila-sana, al Pla d'Urgell, va tre­ba­llar en un repor­tatge per al 30 Minuts de Tele­visió de Cata­lu­nya on s'expli­ca­ven un seguit d'epi­so­dis mis­te­ri­o­sos ocor­re­guts en aquest poble que toca la fron­tera amb Andorra. Poste­ri­or­ment va reco­llir les seves experiències en el lli­bre Tor, tretze cases i tres morts. L'autor explica que una de les difi­cul­tats amb què va topar per conèixer de pri­mera mà Tor i el seu entorn és que es tracta d'un lloc inhòspit i gai­rebé des­ha­bi­tat. En el cas que es plan­tegés fer un Tor, segona part, Porta ho tin­dria avui una mica més sen­zill perquè, almenys, podria dis­po­sar d'un allot­ja­ment al poble.

Casa Sansa, un dels històrics casa­lots de Tor, pro­pi­e­tat d'una de les nis­sa­gues pro­ta­go­nis­tes de la història docu­men­tada per Porta, ha estat reha­bi­li­tada per con­ver­tir-se en un habi­tatge turístic. Després de mesos de refor­mes per con­di­ci­o­nar l'antiga masia, Casa Sansa s'ha estre­nat aquest Sant Joan com a allot­ja­ment turístic. L'impul­sor
del pro­jecte és Marc Gras, des­cen­dent de Josep Mon­tané, “el Ros de Casa Sansa”, l'hereu que va morir assas­si­nat l'estiu del 1995 en un crim que no ha estat mai més resolt. “Josep Mon­tané era el germà de la meva àvia”, explica l'ideòleg del que han bate­jat com a “Tor Expe­ri­ence”.

“Ja tenim assu­mit que a Tor hi ha un ele­ment de mis­teri que ens per­se­guirà pels segles dels segles, però ja han pas­sat 21 anys dels fets, i a Casa Sansa el que hem vol­gut és girar full.”

Marc Gras, natu­ral de la Seu d'Urgell però esta­blert a Bar­ce­lona, és un pro­fes­si­o­nal del màrque­ting i va posar-se al cap­da­vant del pro­jecte fami­liar per recu­pe­rar el vell casa­lot de Tor. “Vam haver de deci­dir si fèiem alguna cosa amb la casa, perquè l'alter­na­tiva era aban­do­nar el patri­moni”, explica.

Casa Sansa ha obert amb dis­po­ni­bi­li­tat per aco­llir cinc per­so­nes i, ate­ses les grans dimen­si­ons de l'habi­tatge, si la cosa fun­ci­ona, més enda­vant s'habi­li­ta­ran més espais. “De moment sem­bla que l'aco­llida és bona, però hem d'anar veient com evo­lu­ci­ona”, con­fessa Marc Gras.

Les comu­ni­ca­ci­ons són un han­di­cap perquè la pista des d'Alins no és pre­ci­sa­ment una auto­via, i els vint minuts de tra­jecte que cal recórrer si s'arriba a Tor des d'Andorra són un bon mal­de­cap si no se cir­cula amb un vehi­cle tot ter­reny. Al poble tam­poc no hi arriba el sub­mi­nis­tra­ment elèctric. “De fred, no n'hi fa perquè hi ha una llar de foc i l'aïlla­ment és magnífic”, asse­gura Gras.

Tot i estar en un entorn sal­vatge, a la casa no hi man­quen como­di­tats perquè hi ha una nevera que fun­ci­ona amb gas butà i un petit gene­ra­dor que dóna cor­rent. Els hos­tes poden acce­dir a inter­net con­nec­tant-se al Wi-Fi de Casa Sis­queta, el mul­ti­fun­ci­o­nal bar/casa de men­jars/ofi­cina de turisme que regenta l'única família que viu llar­gues tem­po­ra­des a Tor.

Inter­net arriba via satèl·lit al poble, però, en canvi, a Tor no hi ha cober­tura per a telèfons mòbils. “Si véns aquí ja et pots obli­dar de fer la clàssica tru­cada a la família dient que ja has arri­bat.”

Pre­ci­sa­ment aquest aïlla­ment és un dels valors que els impul­sors de Casa Sansa volen fer valer per atraure gent a Tor. “Per les cir­cumstàncies que han envol­tat el poble, Tor ha estat al marge de requa­li­fi­ca­ci­ons i d'urba­nit­za­ci­ons, i s'ha que­dat atra­pat en el temps”, diu Marc Gras.

Sota l'eti­queta “slow tou­rism” (turisme tran­quil) es pre­senta l'estada a Tor com una pro­posta apta per als amants de la natura, de l'excur­si­o­nisme i de l'esport a alta mun­ta­nya. “Teníem el turisme lite­rari deri­vat del lli­bre, però la veri­tat és que a Tor no hi podies fer res, era un poble de pas­sada. Pre­te­nem que això canviï.”

Ara bé, més enllà de les recan­ces que pugui gene­rar la història que car­rega el poble, Marc Gras avisa que Tor no és un destí apte per a tot­hom. “Si tens fills petits no vin­guis aquí a pas­sar la nit perquè la farmàcia més pro­pera és a 40 minuts.”