Successos

lA CRÒNICA

Un “pare” per a molts empleats

“Tractava els seus treballadors com si fossin de la família”, deia el cap de cuina de l'Aradi
“No entenem com uns desaprensius li han tret la vida per agafar quatre rals”, denuncia la família

La notícia va arri­bar de bon matí per a la majo­ria i va córrer com la pólvora per Platja d'Aro. Pels nego­cis que regen­tava i pels d'altres empre­sa­ris i comer­ci­ants. Molts es van adreçar al nou res­tau­rant Aradi, que va esde­ve­nir l'epi­cen­tre dels cen­te­nars de con­dols i mos­tres d'indig­nació de veïns, regi­dors i amics, com ara el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació d'Empre­sa­ris de Cas­tell-Platja d'Aro, Sal­va­dor Giraut. Allà hi havia la vídua, Carme Hos­pi­tal; la família i els tre­ba­lla­dors de l'esta­bli­ment, que inten­ta­ven assi­mi­lar la pèrdua d'un cap que per als més antics era mol­tes coses més. A mesura que avançava el dia, a les mos­tres de con­dol pre­sen­ci­als s'hi van afe­gir dese­nes de tru­ca­des i mis­sat­ges pro­vi­nents d'altres punts de Cata­lu­nya i l'estran­ger, com ara Itàlia i Ale­ma­nya.

El cap de cuina de l'Aradi, Domingo Martínez, que hi ha tre­ba­llat des de fa més de 30 anys, el com­pa­rava amb un segon “pare”, que “trac­tava els seus tre­ba­lla­dors com si fos­sin part de la seva família”, amb un tarannà pro­per. “Sem­pre estava dis­po­sat a escol­tar si tenies algun pro­blema”, deia, i també des­ta­cava que per aquest motiu bona part dels tre­ba­lla­dors del res­tau­rant i altres nego­cis acu­mu­len molts anys d'anti­gui­tat. “Ha donat de men­jar a mol­tes famílies a Platja d'Aro”, sen­ten­ci­ava Martínez, visi­ble­ment emo­ci­o­nat.

Pel direc­tor del S'Agaró Hotel, Edu­ard Segura, la mort de Comas deixa “un buit impos­si­ble de tor­nar a emple­nar”. Segura coin­ci­dia a des­ta­car-ne l'empenta i el fet que fos, per a la majo­ria d'emple­ats de l'esta­bli­ment, “un amic amb majúscu­les”. En nom dels tre­ba­lla­dors de l'hotel, Segura va sig­nar un comu­ni­cat de con­dol per a la família que van difon­dre a través d'inter­net.

I pels car­rers, més cons­ter­nació, sobre­tot d'aquells que el conei­xien o hi havien trac­tat. Un cen­te­nar llarg de per­so­nes es van aple­gar al mig­dia davant l'Ajun­ta­ment –amb les ban­de­res a mig pal– per fer-hi un minut de silenci. Comas era un dels pio­ners de Platja d'Aro. Allà havia començat a bas­tir, amb el vell Aradi, una sòlida empresa fami­liar, l'any 1963. Ell mateix recor­dava que, quan va obrir l'esta­bli­ment, l'actual avin­guda encara era una car­re­tera sense vore­res i la riera del late­ral no es va aca­bar de cobrir fins als anys vui­tanta. Amb els anys, l'empresa es va ampliar amb l'hotel Aro­mar, l'adqui­sició de Can Poldo i l'hotel Costa Brava –el 1983–, i el més recent S'Agaró Hotel. Però el res­tau­rant havia esde­vin­gut un dels refe­rents de la Costa Brava, on sovint dina­ven o sopa­ven per­so­na­li­tats il·lus­tres.

La tra­jectòria de Comas va començar en paral·lel a la seva crei­xent impli­cació en el desen­vo­lu­pa­ment turístic del muni­cipi, com recor­dava l'alcalde, Joan Giraut, amb les pri­me­res cam­pa­nyes turísti­ques, nego­ci­a­ci­ons per por­tar el vai­xell hotel Mic­he­lan­gelo fins a la Costa Brava o, el 1978, amb un viatge a Lucerna que va ser­vir per aga­far idees amb vista a rellançar el car­na­val de Platja d'Aro com una fita anual en la pro­gra­mació cul­tu­ral de la Costa Brava.

La seva afició al ciclisme el va moure a ser un dels fun­da­dors i pri­mer pre­si­dent del Club Ciclista Platja d'Aro, camp des del qual també va fer de mit­jan­cer per afa­vo­rir el pas de la volta a Cata­lu­nya pel muni­cipi. Giraut, que va subrat­llar el pro­ta­go­nisme de Comas en l'eco­no­mia local i de la resta de les comar­ques giro­ni­nes, va con­cloure el seu par­la­ment con­te­nint l'emoció: “Allà on siguis, sàpigues que con­ti­nu­a­rem la teva feina i et recor­da­rem.”

Tant l'alcalde com el nebot de l'empre­sari, Jordi Díaz Comas –que va fer de por­ta­veu de la família–, van coin­ci­dir a cen­su­rar que els assal­tants li hagues­sin lle­vat la vida “per qua­tre rals”. Díaz va expli­car que el seu oncle, en no tenir des­cendència, s'havia abo­cat en els seus nebots, als quals esti­mava com a fills i sovint, encara, acom­pa­nyava a par­tits del Girona. “No sabem per què ho han fet”, es dema­nava en referència al crim, tot recor­dant que als 67 anys Comas encara con­ser­vava intacte l'espe­rit empre­ne­dor: amb la recent inau­gu­ració del nou Aradi –el 15 de juliol– i pro­jec­tes de nous nego­cis i més llocs de tre­ball.

Díaz va des­criure el seu oncle com una per­sona “sen­zi­lla i aus­tera”, un “pal de paller” que ver­te­brava la família i que, a més, de por­tes enfora, gau­dia “aju­dant la gent”. Ho prova, per exem­ple, el fet que el matri­moni hagués aco­llit al seu domi­cili un amic amb dis­ca­pa­ci­tat psíquica, que també era a la casa en el moment de l'assalt i que els aju­dava amb el man­te­ni­ment del jardí. La família va dema­nar a la premsa “res­pecte” i “des­cans” per mirar de refer-se del tràngol, i van emplaçar el poble a aco­mi­a­dar Comas, demà (16 h), a l'església par­ro­quial de Platja d'Aro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.