Successos

Senyals per saber on trucar al 112

Interior i la Diputació de Girona indicaran en quins punts de les vies verdes hi ha cobertura per contactar amb emergències

El recorregut total és de 125 km

“Els cartells s'ubicaran als llocs de risc i els més freqüentats”

El cen­tre de tru­ca­des d'urgència on s'ate­nen els ciu­ta­dans que mar­quen el telèfon 112 fun­ci­ona de manera per­ma­nent les 24 hores, durant els 365 dies de l'any. Un dels han­di­caps que poden entor­pir la seva efec­ti­vi­tat, però, és el fet que en diver­sos punts de Cata­lu­nya no hi ha cober­tura mòbil perquè que­den fora de l'abast del radi de pres­tació del ser­vei de les com­pa­nyies ope­ra­do­res o bé el senyal que hi arriba és massa dèbil. Men­tre que a nivell tècnic s'intenta per­fec­ci­o­nar el sis­tema i que es vagin reduint les zones on no és pos­si­ble con­tac­tar telefònica­ment amb el 112, la Gene­ra­li­tat ha deci­dit indi­car ben visi­ble­ment en quins punts de les vies ver­des que trans­cor­ren per les comar­ques giro­ni­nes es pot tru­car de manera satis­factòria.

Per tirar enda­vant la ini­ci­a­tiva i millo­rar la gestió de les emergències, ahir es va sig­nar un con­veni entre el con­se­ller d'Inte­rior, Jordi Jané, el pre­si­dent de la Dipu­tació de Girona, Pere Vila, i el pre­si­dent del Con­sorci de les Vies Ver­des de Girona, Albert Gómez. Les vies ver­des són camins ido­nis per conèixer el ter­ri­tori, des­ti­nats per cir­cu­lar-hi a peu o en bici. Són espais agra­da­bles, apar­tats en gran part del trànsit, segurs i aptes per a usu­a­ris de qual­se­vol edat i con­dició física, fins i tot per a per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda.

El con­sorci, pre­si­dit per Gómez, és l'ens local que s'ocupa de les qua­tre rutes que hi ha a la demar­cació. Aquest orga­nisme, depe­nent de la Dipu­tació de Girona, té com a tas­ques prin­ci­pals rea­lit­zar el man­te­ni­ment i la millora dels traçats, la pro­moció del seu ús i l'ampli­ació de la xarxa. El tra­jecte de les vies ver­des passa actu­al­ment per les comar­ques del Baix Empordà, el Gironès, la Selva, la Gar­rotxa, així com el Ripollès.

Al llarg dels recor­re­guts, es col·loca­ran pals de fusta, amb zero impacte ecològic, en els quals hi haurà un senyal amb el següent mis­satge: “Punt de cober­tura 112 emergències.” Els llocs on s'ubi­ca­ran s'han con­si­de­rat els més ade­quats en funció de dos motius. S'han triat els trams més freqüentats i aquells on s'han detec­tat més ris­cos i inci­dents. En aquests pals hi haurà un número de matrícula amb la fina­li­tat que el ciu­tadà que neces­siti con­tac­tar amb els ser­veis d'emergència no hagi d'espe­ci­fi­car la seva posició, ja que les dades que apa­rei­xen al senyal també esta­ran introduïdes a la car­to­gra­fia del 112. Per tant, quan la per­sona tru­qui i digui la matrícula que figura en el pal de senya­lit­zació, els efec­tius de res­cat sabran automàtica­ment on es troba. Per par­lar amb els ope­ra­dors del 112, es pot fer via mòbil des de qual­se­vol punt del país on hi hagi cober­tura d'alguna empresa de tele­fo­nia, encara que no sigui la mateixa que el ciu­tadà té con­trac­tada per al seu apa­rell.

Avui en dia, hi ha força zones de Cata­lu­nya que no dis­po­sen de cober­tura de cap mena. Aquesta man­cança o buit suc­ce­eix sobre­tot en àrees mun­ta­nyo­ses, on no és pos­si­ble con­tac­tar amb el 112. Nor­mal­ment, aquesta situ­ació es dóna en espais rurals sense habi­tat­ges. En alguns d'aquests parat­ges, tot i ser aïllats, hi pas­sen molts excur­si­o­nis­tes. D'aquí ve la neces­si­tat d'asse­nya­lar on hi ha cober­tura. Així, si algú ha d'avi­sar els equips d'emergències i en aquell moment està en un lloc sense ser­vei de tele­fo­nia, pot saber la dar­rera zona de cober­tura per la qual ha pas­sat per adreçar-s'hi ell mateix, o algun acom­pa­nyant, per dema­nar ajuda.

365
dies de l'any està operatiu el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades CAT 112.
5
comarques de les vuit que conformen la demarcació hi creuen vies verdes.

Quatre rutes a la demarcació

Els diferents trajectes de les vies verdes de les comarques gironines engloben un total de 125 quilòmetres. El seu recorregut està estructurat en quatre trams. Un dels itineraris és la Ruta del Ferro i del Carbó, que va de Ripoll a Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses. També hi ha la Ruta del Carrilet Olot-Girona, que connecta les dues ciutats, travessant els pobles de les valls dels rius Ter, Brugent i Fluvià. Es pot fer, així mateix, la Ruta del Carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols. Sortint de la capital gironina, es travessa pel seu marge oriental la depressió de la Selva fins a Llagostera. Des d'allà, el sender continua per la vall del Ridaura i arriba al Mediterrani, a la localitat de Sant Feliu de Guíxols, on es troba el seu destí. I, a tocar del mar, hi ha la Ruta del Tren Petit, que uneix Palamós i Palafrugell. Fins ara, arreu de Catalunya, també s'han instal·lat senyals que mostren on hi ha cobertura per trucar al 112 a Montserrat, als parcs de la Diputació de Barcelona i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia