El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Caldes de Malavella, Marc Martínez (Som Caldes-Amunt), es mostra en aquesta entrevista decebut amb l’acció del govern municipal en considerar que “governa amb una sabata i una espardenya”. Una de les principals crítiques que fa és la passivitat que els ha portat a deixar endarrere o no abordar, segons destaca, les principals problemàtiques que té al davant la població. En aquest sentit, destaca la importància de fer la nova biblioteca, ja que l’actual ha quedat desfasada, una aposta ferma pels serveis socials, que s’ha de traduir en un centre de dia i una sala de vetlla, o el fet que no s’hagi ni iniciat la reforma del carrer Major, entre altres qüestions.
Com valoraria aquest mandat fins ara?
El definiria com l’any de la passivitat. Han continuat amb el mateix ritme que portaven a l’anterior mandat, amb el problema que ara estan en minoria i que, a més, de l’anterior equip només en continuen dos, l’alcalde i el tinent d’alcalde. La resta tots són nous.
I això en què es tradueix?
Que han mirat de fer com a l’anterior mandat, però sense la mateixa experiència i, a més, en minoria. A Caldes es governa amb una sabata i una espardenya, matant ocells a canonades. Tenen una cosa, això sí, molt interioritzada.
Quina?
El poder de la comunicació. Si tu mires les xarxes socials i les publicacions municipals, veus que les tenen monopolitzades. Sembla que siguem el millor poble del món. Ells copen el 80% de les fotografies. Nosaltres pensem que haurien de ser espais de participació ciutadana. L’equip de govern s’ha instal·lat en una campanya electoral permanent. Aquest en seria el resum. M’agradaria destacar que fem una oposició constructiva que es tradueix en mocions. Aquest mandat ja n’hem presentat als plens unes quaranta.
Amb quin resultat?
El mandat passat no tenien per què adaptar-se a nosaltres. Era el seu criteri. Ara ens aproven la majoria de mocions, però no es tiren endavant. Molts dels projectes, com la biblioteca, un centre de dia, una sala de vetlla o la reforma del carrer Major, els han deixat endarrere.
Si partim d’aquesta passivitat que comentava abans, quina creu que seria ara mateix una prioritat?
N’hi ha moltes. Però el principal problema és que n’hem deixat moltes endarrere. Em centraria en un problema molt important com és l’urbanístic.
A què es refereix?
Principalment a la gestió de les urbanitzacions. Som un poble, a més de divers, molt escampat. En aquest context estem gestionant la taxa de la recollida d’escombraries, que s’ha d’ajustar el 2025 a una directiva europea, i els números no surten per enlloc. És molt diferent la gestió d’un poble compacte que un com el nostre, dispers, amb molts quilòmetres de carrers.
Això comportarà un increment del preu del servei.
I proposen un increment del 25% per assumir també el porta a porta en una urbanització més, perquè ara mateix el fem al nucli i a les urbanitzacions més petites. Ara es planteja ampliar-lo a la urbanització Aigües Bones, que és una de les grans. La pregunta és: si ara hem d’assumir un increment del 25% per aquesta urbanització, què passarà quan fem les altres? Ens quedaran encara el Llac del Cigne i Can Carbonell, que són les més grans. Una dada: els quilòmetres de carrers de la del Llac del Cigne gairebé igualen els del nucli.
Continuem amb altres temes prioritaris. Quin remarcaria?
La biblioteca municipal, que ens cal renovar. Aquest és un tema que fa molts anys que dura. La tenim totalment desfasada. Quan es va inaugurar, al poble devíem ser uns quatre mil habitants i ara som més del doble.
No hi havia un projecte per fer-ne una de nova?
Sí, però l’alcalde l’ha tirat endarrere amb l’argument del cost, perquè era una obra faraònica. Però resulta que fan un nou projecte encara més faraònic! En quin punt estem? Doncs que s’ha tret a licitació i el concurs ha quedat desert. Cap empresa l’ha volgut abordar. L’espai ja està ben dimensionat, a través d’un pla funcional, el problema no és aquest.
I quin és?
Uns sobrecostos enormes arran d’uns capricis que han escollit. Com ara fer uns nivells subterranis on cal excavar la roca; conservar uns edificis protegits, que evidentment s’han de conservar, per on, a més, es vol fer un nivell a sota. Estem encallats. L’any passat s’hauria d’haver posat a licitació per acollir-nos a unes subvencions. Com que no ho hem fet, les hem perdut.
I què proposen?
Des de l’oposició, hem fet propostes per repensar i abaratir aquest projecte. Però continuen enrocats a tirar-lo endavant. I, en aquest procés, seguim tenint la biblioteca sense ampliar, amb un servei insuficient. El que plantegem és que es reformuli tot el projecte. I que s’avanci, perquè cada vegada serà més costós. Vam començar amb un pressupost de tres milions d’euros i, ara, ja s’enfila cap als sis.
Si li sembla, seguim amb les mancances. Què destacaria?
La necessitat de disposar d’un centre de dia; a més, no tenim ni tanatori ni sala de vetlla. Ens cal anar a Cassà, Llagostera o Girona. Hi ha mancança d’altres serveis. Molts dels avis amb pocs recursos estan en llista d’espera per entrar a residències d’altres pobles. Hi ha hagut un moviment veïnal que ha recollit més signatures que vots l’equip de govern per reclamar un estudi per a un centre de dia i altres serveis, com la sala de vetlla o un transport adaptat. Com a primer pas, el manifest demana un centre de dia.
Parlem de la problemàtica de l’habitatge. Quina és la situació al municipi?
Aquest és un problema gran. El parc d’habitatge és molt car. Al nucli tenim molts habitatges tancats. Fa molts anys que es parla de fer habitatge de lloguer social. Fins ara no s’ha presentat cap projecte per treballar en aquest sentit. Això ho relacionaria amb un altre tema, que ens preocupa.
Quin seria?
El del comerç. Caldes està perdent la vida comercial. Del nucli comercial ja no queda pràcticament res. És cert que estem molt ben comunicats amb Girona i Barcelona, cosa que s’afegeix a la problemàtica. I ara tenim al davant aquest fenomen que és el de la reconversió de locals comercials en habitatges. No dic que sigui una mala idea, però urbanísticament només podem posar comerços al centre urbà.
I com estan els carrers?
Aquí, tret de la reconversió que ja es va fer de la carretera que travessa el nucli, i que està molt bé, no se n’ha fet cap més en vint anys. Ara tenim pendent el carrer Major, lligat al Pla Únic d’Obres i Serveis. Encara no han començat les obres i han d’estar acabades abans del maig del 2025. Aquesta és una obra molt sol·licitada.