Es busca ajuda per a una joia oblidada

Els gar­rot­xins el tenim tan vist que no en fem gaire cas; i fa l'efecte que els de fora tam­poc el tenen en prou con­si­de­ració, segu­ra­ment perquè no se n'ha fet prou pro­pa­ganda. El cas és que el pont del Lli­erca o “de Sader­nes” (ano­me­nat també així per la pro­xi­mi­tat d'aquest nucli, aigües amunt del riu) és una joia visual i una obra arqui­tectònica impres­si­o­nant i, a parer de molts, menys valo­rada del que pro­ba­ble­ment es mereix. Impacta per la seva ele­gant sim­pli­ci­tat: és una fina corba sos­tin­guda per una sola volta, de dinou metres de diàmetre, que vola a uns vint metres per sobre de la llera del Lli­erca. El van cons­truir al segle XIV i des d'ales­ho­res ha sobre­vis­cut a inclemències de tota mena... i a la falta de man­te­ni­ment. L'Ajun­ta­ment de Tor­tellà –muni­cipi on es troba situat– acaba de donar un toc d'atenció sobre el seu estat. Hi han detec­tat esclet­xes i altres defec­tes, “res que sigui molt impor­tant”, tran­quil·litza l'alcalde, Rafel Domínguez. Però, tot i que inter­ve­nir-hi no és una qüestió d'urgència, si no s'hi inver­teix ara –hi afe­geix–, d'aquí a un temps el dete­ri­o­ra­ment serà molt pit­jor i resul­tarà molt més car solu­ci­o­nar-ho. Les repa­ra­ci­ons que cal­dria fer avui puja­rien a uns 75.000 euros, una xifra que inclou l'arran­ja­ment de l'entorn. Com que el muni­cipi no té prou recur­sos, l'Ajun­ta­ment s'ha començat a bellu­gar pels des­pat­xos de la Dipu­tació, la Gene­ra­li­tat i els pobles veïns a la recerca de suport. En la idea de l'Ajun­ta­ment s'entre­veu la volun­tat de rei­vin­di­car no tan sols el magnífic via­ducte, sinó tot el paratge, que es pot con­si­de­rar la porta d'entrada a l'Alta Gar­rotxa més tran­si­tada. Segons els càlculs del con­sis­tori, anu­al­ment unes 30.000 per­so­nes hi pas­sen pel cos­tat o s'hi estan una estona. A l'estiu és nor­mal veure-hi gent que pren el sol o es banya a la platja que hi ha sota el pont, o que el cre­uen per anar al jaci­ment arqueològic que hi ha a l'esquerra del riu o per ini­ciar excur­si­ons mun­ta­nya amunt. Es trac­ta­ria –apunta Domínguez– de reor­de­nar la zona d'apar­ca­ments i, sobre­tot, ade­quar els cami­nets de bai­xada al riu, per evi­tar que s'hi facin mal. Una part de les bara­nes de pedra del pont és molt baixa i –tal com s'alerta en un car­tell– apro­par-s'hi pot ser perillós.