El custodi del gran llegat

El germà Albert Fon­ta­net, del mones­tir cis­ter­cenc de Solius, un home afa­ble, menut, però molt i molt viu, a més d'inquiet, s'encar­rega de man­te­nir viu un dels tre­sors que s'ama­guen entre les seves parets: la col·lecció de dio­ra­mes. Fon­ta­net és, a més, un dels qua­tre mon­jos fun­da­dors de Solius, ara fa cin­quanta anys, i en aquest sen­tit té molt a dir, a expli­car i recor­dar, en espe­cial pel que fa als dio­ra­mes, en els quals va aju­dar, i molt.

Ara Fon­ta­net, entre les seves atri­bu­ci­ons, té la de man­te­nir viu i en con­di­ci­ons el gran lle­gat dels qua­dres o dio­ra­mes que va fer el germà Gil­bert Gal­ce­ran. El tre­ball de Fon­ta­net pot pas­sar des­a­per­ce­but per a molts, davant del titànic i minuciós tre­ball que va fer el germà Gil­bert, ja des­a­pa­re­gut, i que durant anys va ani­mar amb les seves expli­ca­ci­ons aquesta col·lecció, que es pot visi­tar tot l'any, i no només per Nadal. Fon­ta­net explica que Gil­bert va per un tre­ball magnífic perquè no es va limi­tar a fer dio­ra­mes nada­lencs, sinó que va mirar d'expli­car, basant-se en les escrip­tu­res, la vida de jove de Jesu­crist, amb qua­dres sor­pre­nents, com ara el fes­teig entre la verge Maria i Sant Josep, un dio­rama de gran sen­si­bi­li­tat i natu­ra­li­tat.

“És curiós veure la com­ple­xi­tat de man­te­nir-los en con­di­ci­ons –explica Fon­ta­net–. Per exem­ple: can­viar una bom­beta! Pen­seu que pri­mer cal tro­bar-la, igual, i després, arri­bar-hi, perquè quan es fan mol­tes coses en aquell moment no es té en compte que s'hau­ran de man­te­nir.” Això, però, no espanta pas Fon­ta­net. El moment més deli­cat va ser quan un dio­rama es va dei­xar i va tor­nar “total­ment des­truït”. “Va ser un tre­ball èpic; es va haver de fer de nou tot, fins i tot posar-se en con­tacte amb el fabri­cant que tenia Gil­bert per a les figu­res, que era l'únic que no feia, per refer-les; d'algu­nes hi havia el mot­lles, d'altres es van haver de recons­truir amb les seves res­tes. Una fei­nada!”

La col·lecció de dio­ra­mes cons­ti­tu­eix un con­junt de gran valor artístic, popu­lar i religiós. Es va començar el 1970 amb l'escena del nai­xe­ment. El germà Gil­bert Gal­ce­ran ja tenia expo­si­ci­ons de pes­se­bres a Roma i a l'aba­dia d'Hau­te­rive, prop de Fri­burg (Suïssa). Fon­ta­net remarca que cap d'aques­tes expo­si­ci­ons, però, no supera la que s'ha pogut reu­nir a Solius

En pri­mer lloc, no hi hau­ria pes­se­bres sense el nai­xe­ment de Jesús, sense el mis­teri del Fill de Déu fet home que la litúrgia de Nadal reme­mora. A par­tir d'ella, i sobre­tot a par­tir de la pri­mera esce­ni­fi­cació del nai­xe­ment pro­mo­guda per sant Fran­cesc d'Assís a Grec­cio, l'any 1223, s'ini­cia el cos­tum de fer el pes­se­bre. Aquesta tra­dició va arre­lar a Cata­lu­nya ja fa segles d'una manera par­ti­cu­lar, i con­ti­nua reno­vant-se amb gran vita­li­tat, a través sobre­tot de les nom­bro­ses asso­ci­a­ci­ons locals de pes­se­bris­tes.