Societat

Pla de l'Estany

A mossèn Cinto li agradaria

Un grup de voluntaris netegen la font del Salt d'en Vila, a Pujarnol, un paratge cèlebre perquè Verdaguer hi va fer un recital poètic

Els volun­ta­ris del Grup de Tre­ball del Patri­moni del Pla de l'Estany ja han fet mol­tes nete­ges i repa­ra­ci­ons d'ele­ments arqui­tectònics de la seva comarca, però pot­ser cap ha estat tan emblemàtica com la de l'últim lloc on han estat: la font del Salt d'en Vila, a Pujar­nol.

Joan Mara­gall va pas­se­jar un cop pel bosc que cobreix el riu Mata­mors a l'altura de Pujar­nol i el va des­criure així: “Un indret verd i pro­fond, com mai cap més n'hagis tro­bat al món: un verd com d'aigua endins, pro­fond i clar.” En aquesta zona idíl·lica del terme de Por­que­res, carac­te­rit­zada per l'existència de dos salts d'aigua, hi ha la font esmen­tada. Aquí, Jacint Ver­da­guer, l'agost de 1884, va reu­nir amics seus de la comarca de Banyo­les –entre els quals el cèlebre intel·lec­tual, far­macèutic i arqueòleg Pere Alsius– en una lec­tura de poe­mes. L'estada en aquell paratge de l'autor de Canigó es recorda amb un monòlit i una placa col·locada cent anys més tard.

L'aspecte que tenia la font i el seu entorn fins fa pocs dies no devia sem­blar-se gaire al de l'època de mossèn Cinto i de Mara­gall, ja que, tot i ser de fàcil accés, el lloc de mica en mica havia cai­gut en l'oblit i en el con­següent aban­do­na­ment. Però si hi pas­seu avui, ho tro­ba­reu net i endreçat perquè el cap de set­mana pas­sat ho van estar arran­jant la gent de l'esmen­tada bri­gada de volun­ta­ris. “Hem nete­jat els bancs, el monòlit i la taula, així com els gra­ons que hi ha en el segon tram del cor­riol, que ens per­met bai­xar des de la car­re­tera fins a la font”, explica un dels deu homes –tots, jubi­lats entu­si­as­tes de la història i el patri­moni– que hi van par­ti­ci­par. En el seu lli­bre Fonts del Pla de l'Estany, Enric Estragués i Gabriel Estragués afir­men que d'aque­lla font en un surt un cabal de 450 litres / hora i que l'aigua bro­lla a quasi 13 graus de tem­pe­ra­tura. Es refe­rien, és clar, a les èpoques de plu­ges abun­dants, ja que els volun­ta­ris de la neteja diuen que ells hi van tro­bar tan sols un trist rajolí.

La següent sor­tida de la bri­gada pro­ba­ble­ment serà de nou a aquesta font perquè volen refer-hi l'empe­drat dels bancs i arran­jar els cor­ri­ols que menen als dos salts d'aigua que hi ha a tocar de la font.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia