Garantim drets: vies legals i segures

El com­promís d'un país amb els drets humans es demos­tra amb el desen­vo­lu­pa­ment d'unes polítiques públi­ques que es dotin d'ins­tru­ments de pre­venció de vul­ne­ra­ci­ons i de garan­tia del seu com­pli­ment. El ven­tall d'àmbits en els quals es poden esta­blir aquests meca­nis­mes de pro­tecció és tan ampli com la llista de sec­tors on el govern i els agents soci­als exe­cu­ten les seves actu­a­ci­ons. Tant Cata­lu­nya com l'Estat espa­nyol duen a terme una acció exte­rior amb –per exem­ple– la seva par­ti­ci­pació en les polítiques comer­ci­als euro­pees i les actu­a­ci­ons de les seves empre­ses trans­na­ci­o­nals, i això pro­voca un impacte sobre la població i les comu­ni­tats de països ter­cers. Es fa impe­ra­tiu doncs, d'una banda, ende­gar mesu­res per era­di­car els efec­tes adver­sos que gene­ren, i de l'altra, assu­mir la cor­res­pon­sa­bi­li­tat en els èxodes de població empre­nent acci­ons per garan­tir el dret a l'asil i a la lliure cir­cu­lació.

Cada any moren dese­nes de milers de per­so­nes mal­dant per arri­bar a un país segur, sigui a la Medi­terrània, a la ruta cen­tre­a­me­ri­cana o al desert del Sàhara. L'esta­bli­ment de vies legals i segu­res per part del govern espa­nyol –exe­cu­tar els pro­gra­mes de reas­sen­ta­ment i de reu­bi­cació, obrir cor­re­dors huma­ni­ta­ris, aten­dre sol·lici­tuds d'asil o expe­dir visats huma­ni­ta­ris en dependències con­su­lars en els països d'ori­gen i trànsit– evi­ta­ria tant el mal­trac­ta­ment i l'explo­tació que sovint es rep en el trànsit com l'enri­qui­ment dels tra­fi­cants de per­so­nes. Alhora que la per­sona des­plaçada podria uti­lit­zar els recur­sos econòmics per garan­tir unes con­di­ci­ons de dig­ni­tat i auto­no­mia en el pri­mer període de l'arri­bada.

Tan­ma­teix, les vies legals i segu­res es trans­for­men en una via morta quan el seu esta­bli­ment és una qüestió de volun­tat política, espe­ci­al­ment en un estat que no només no ha mos­trat cap intenció de faci­li­tar-les, sinó que pre­su­meix de ser refe­rent en l'exter­na­lit­zació de fron­te­res i en la cons­trucció de murs a la fron­tera sud d'Europa. Val a dir que també la Gene­ra­li­tat ha de tenir un paper en la garan­tia d'aquests drets, ja que els ports de Bar­ce­lona i de Tar­ra­gona i l'aero­port del Prat són punts d'entrada a l'Estat sobre els quals pot fer un moni­to­ratge i una denúncia de les vul­ne­ra­ci­ons en l'accés a la pro­tecció inter­na­ci­o­nal que s'hi prac­ti­quen.

La ciu­ta­da­nia tenim l'obli­gació d'exi­gir als nos­tres governs el com­pli­ment de les seves res­pon­sa­bi­li­tats i per això, entre altres motius, aquesta tarda a les qua­tre sor­ti­rem als car­rers de Bar­ce­lona, per defen­sar els drets de les migrants i de les refu­gi­a­des que són tant a dins com a fora de les nos­tres fron­te­res, perquè defen­sar els seus drets és també defen­sar els nos­tres. Cap per­sona no és il·legal!