Medi ambient

Fre a la reintroducció de fauna

El Departament d’Acció Climàtica prioritza avui la recuperació d’hàbitats naturals i cada cop allibera menys exemplars d’espècies extingides

El retorn de l’os i del cabirol han estat èxits biològics, però no tant socials

Avui només s’impulsa la recuperació de l’esturió a l’Ebre

La rein­tro­ducció d’espècies de fauna sal­vatge a Cata­lu­nya va començar ja en ple fran­quisme, quan l’històric Ins­ti­tuto para la Con­ser­vación de la Natu­ra­leza (Icona) va alli­be­rar divuit cabi­rols a la Reserva Naci­o­nal de Caça de l’Alt Pallars-Aran el 1970 i el 1971. El cabi­rol és un cas a banda, perquè és espècie cinegètica i perquè la seva població ha cres­cut tant que s’ha con­ver­tit en un pro­blema en alguns llocs.

La pri­mera rein­tro­ducció d’espècies no cinegètiques es pro­du­eix amb la Gene­ra­li­tat res­tau­rada i quan la ins­ti­tució ni tan sols té encara un Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent. És l’any 1989 que es rein­tro­du­eix el xori­guer petit a la plana de Lleida i a l’Empordà a par­tir d’exem­plars en cap­ti­vi­tat. De fet, allò era més una res­posta d’urgència per garan­tir la super­vivència d’una espècie que tot just havia des­a­pa­re­gut el 1985. Actu­al­ment n’hi ha més de 100 pare­lles, que s’han estès prin­ci­pal­ment per les dues zones de rein­tro­ducció, si bé a l’Empordà es con­ti­nuen fent alli­be­ra­ments pun­tu­als per reforçar-ne la presència –no s’ha fet al Bages ni al Bar­ce­lonès, on, abans de l’extinció, es tenia constància de pare­lles que hi nia­ven–. A finals dels vui­tanta començava la rein­tro­ducció als secans de la plana llei­da­tana, a cavall de les comar­ques del Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Gar­ri­gues. Al nord-est del país, es rein­troduïa pri­mer a la serra de l’Albera i el 2002 es va fer el mateix al cap de Creus. De manera natu­ral, exem­plars d’aquests nuclis s’expan­dei­xen cap al Parc Natu­ral dels Aigua­molls de l’Empordà, on ja se’n con­firma la presència el 2006. També n’hi ha una colònia pro­mo­guda pel muni­cipi de Cas­telló d’Empúries, l’única urbana. La segona rein­tro­ducció es fa pre­ci­sa­ment als aigua­molls empor­da­ne­sos l’any 1990. Es tracta de la polla blava. Se n’alli­be­ren 40 exem­plars pro­vi­nents del Par­que Naci­o­nal de Doñana i la població creix de seguida i s’escampa per altres aigua­molls. Però a par­tir del 2006 la colònia cau en picat, gai­rebé fins a extin­gir-se cap al 2013. La raó és que els exem­plars d’aquest ocell lacus­tre són depre­dats per porcs sen­glars, però també per visons ame­ri­cans, una espècie inva­sora que creix. Per con­tra, la polla blava acon­se­gueix colo­nit­zar el delta de l’Ebre, on avui cons­ti­tu­eix una colònia nom­brosa. Als aigua­molls de l’Empordà, es fa un nou alli­be­ra­ment de deu exem­plars pro­vi­nents del delta ebrenc, però l’espècie encara no s’ha recu­pe­rat, perquè les taxes de pre­dació con­ti­nuen sent altes, segons la Direcció Gene­ral de Polítiques Ambi­en­tals i Medi Natu­ral.

La rein­tro­ducció més soro­llosa va ser la de l’os al Piri­neu el 1996. Extint des de mit­jan segle XIX, se n’alli­be­ren onze exem­plars pro­vi­nents d’Eslovènia els anys 96, 97, 2006 i 2016. Avui hi ha una setan­tena d’ossos a tota la ser­ra­lada, una qua­ran­tena dels quals freqüenten la part cata­lana. Com l’os, el vol­tor negre havia des­a­pa­re­gut a la segona mei­tat del segle XIX. És al Pre­pi­ri­neu que es comença a rein­tro­duir el 2007 a par­tir d’exem­plars cri­ats o recu­pe­rats a la península. Se n’alli­be­ren al vol­tant de 80 exem­plars a la serra de Bou­mort i a la mun­ta­nya d’Alinyà, en diver­sos anys. Avui hi habita una població d’uns 70 exem­plars, una qua­ran­tena dels quals for­men pare­lla de cria.

La dar­rera ope­ració és la del grèvol a la Val d’Aran. Extin­git a la pri­mera mei­tat del segle XX, el 2011 s’hi alli­bera la pri­mera pare­lla en una prova pilot i el 2018 es fa un nou alli­be­ra­ment de pare­lles en una ini­ci­a­tiva del Con­selh Gene­rau d’Aran per recu­pe­rar i millo­rar les pobla­ci­ons d’ocells gal·lifor­mes de mun­ta­nya (gall fer, per­diu blanca i per­diu xerra). També s’han fet rein­tro­duc­ci­ons locals d’espècies que no s’havien extin­git arreu del país, però sí en deter­mi­na­des zones. És el cas de la llúdriga, la cigo­nya i l’espar­ver cendrós a l’Empordà; la tor­tuga medi­terrània al Delta, al Gar­raf i al Mont­sant; la tor­tuga d’estany a l’estany d’Ivars i altres llocs; el falcó pelegrí a Bar­ce­lona ciu­tat per a la pre­dació de coloms; el tritó del Mont­seny en aquesta mun­ta­nya; el sama­ruc i el far­tet en bas­ses lito­rals i de les Ter­res de l’Ebre, i les òlibes en diver­sos llocs del país.

Marc Vila­hur, direc­tor gene­ral de Polítiques Ambi­en­tals, explica que la rein­tro­ducció és una política d’“emergència, una última opció”, i que avui s’adopta amb “molta cau­tela”. No dubta a con­cloure que cada cop se’n fan menys. La pri­o­ri­tat és recu­pe­rar hàbitats natu­rals i només després es plan­teja la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar-hi espècies. Posa l’exem­ple de l’esturió al riu Ebre: “No es pot fer fins que no hi ha cor­re­dor flu­vial, que no teníem fins a habi­li­tar pas­sos de pei­xos a l’assut de Xerta.” Rein­tro­duir-ne ha estat “posi­tiu dins d’un con­text biològic, de més bio­di­ver­si­tat”, però hi afe­geix tot seguit que no ho ha estat tant des del punt de vista social. Vila­hur no cita cap cas con­cret, però només cal pen­sar en l’os, els danys del qual en rama­de­ries eren pre­vi­si­bles, però també en el cabi­rol, que s’ha estès molt i avui és un pro­blema agrícola en deter­mi­na­des zones.

LES XIFRES

40
ossos
freqüenten el vessant català del Pirineu, o hi viuen, de la setantena que avui són presents a la serralada.
100
parelles
de xoriguer petit són presents en diversos secans de la plana de Lleida i a l’Empordà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia