Medi ambient

Santa Cristina mira al riu

proposta ·

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro vol fer al riu Ridaura un gran parc fluvial

Aquest espai verd i blau ha de servir per millorar la connectivitat transversal entre el poble i el riu i la longitudinal entre el litoral i la vall del Ridaura, fins a Castell d’Aro

L’Ajun­ta­ment de Santa Cris­tina d’Aro tre­ba­lla per crear al riu Ridaura, al seu pas pel muni­cipi, un gran parc flu­vial. L’estudi, dis­se­nyat per l’arqui­tecte i pai­sat­gista Martí Franch, que està vin­cu­lat amb el POUM en curs i del PEU del Ridaura, ha de ser un punt de par­tida per crear una infra­es­truc­tura verda i blava ver­te­bra­dora al sud del muni­cipi. El pro­jecte, si bé és cert que se cen­tra en Santa Cris­tina, vol sevir perquè muni­ci­pis per on passa el Ridaura explo­rin aquesta pos­si­bi­li­tat per, a la llarga, poder crear un parc flu­vial supra­mu­ni­ci­pal. El Ridaura és el riu més impor­tant de la comarca, després del Ter. Neix a l’Arde­nya i desem­boca a Platja d’Aro. La seva conca fa 72 km².

El regi­dor de Medi Ambi­ent, David Segarra, explica que els prin­ci­pals objec­tius són fer el riu acces­si­ble a tot­hom i millo­rar la con­nec­ti­vi­tat trans­ver­sal entre el poble i el riu i lon­gi­tu­di­nal entre el lito­ral i la vall del Ridaura. Segons Segarra, aquest pro­jecte, for­mat per qua­tre trams, fins a enllaçar amb el nucli de Cas­tell d’Aro, vol ser un gran equi­pa­ment natu­ral a cel obert en què el mateix parc flu­vial i la vege­tació seran els marcs que el con­ver­ti­ran en un gran eix ver­te­bra­dor dels usos soci­als. “Estem davant d’una aposta per millo­rar la bio­di­ver­si­tat, diver­si­fi­cant la gestió de la riba i les lle­res del riu Ridaura, poten­ci­ant la con­nec­ti­vi­tat entre els dos espais natu­rals pro­te­gits com són el massís de les Gavar­res i l’Arde­nya-Cadi­re­tes”, des­taca Segarra. El parc també dis­po­sarà d’espais d’estada, mira­dors, zones d’oci i divul­gació ambi­en­tal i lúdica.

L’alcal­dessa, Maria Lour­des Fuen­tes, explica que l’objec­tiu prin­ci­pal del pro­jecte del parc flu­vial és l’ampli­ació del muni­cipi cap a l’eix ver­te­bra­dor del Ridaura: “Això repre­senta gene­rar un pas­seig natu­ra­lista a la zona que faci­liti a la ciu­ta­da­nia un espai ama­ble”, des­taca Lour­des, que hi afe­geix: “Un espai natu­ral i de lleure que es fusi­o­narà amb el poble perquè tot­hom pugui gau­dir del nos­tre mera­vellós entorn.”

El Ridaura, doncs, com a punt de par­tida de diver­sos iti­ne­ra­ris cir­cu­lars que par­tei­xen del nucli urbà i del futur parc flu­vial. El camí flu­vial del Ridaura, avui en dia dis­con­tinu, és clau com a con­nec­tor social perquè forma un iti­ne­rari en zona plana, apte per a tots els públics. A més, treu pressió a la via verda, molt freqüentada. Es pro­po­sen cir­cuits de dife­rent lon­gi­tud: un ja exis­teix i ja és prac­ti­ca­ble, la Ruta del Bal­car, i l’altre, més llarg, fa un iti­ne­rari cir­cu­lar con­nec­tant la via verda i un tram del Ridaura.

Crear grans con­nec­tors

Una de les pro­pos­tes que ha fet l’arqui­tecte Martí Franch, i relle­vant segons remarca el regi­dor David Segarra, ha estat modi­fi­car la col·locació dels volums de la zona que s’ha d’edi­fi­car del nucli en direcció al Ridaura. Fins ara, els edi­fi­cis repre­sen­ta­rien un mur visual i una bar­rera que limi­ta­ria la con­nexió entre el nucli urba­nit­zat i el parc amb el riu. Ara, col·locats per­pen­di­cu­lars al Ridaura, gene­ren grans espais con­nec­tors i una gran avin­guda que par­tirà de la plaça de Mossèn Bal­diri Rei­xach. A més, i segons Segarra, també s’ha pre­vist que el car­ril bici inclo­gui ramals que faci­li­tin tenir l’opció de des­viar-se cap al parc.

Martí Franch explica que es poten­cia el mateix Ridaura amb “un diàleg entre les coses que ja hi són, com les ombres dels arbres, la diver­si­tat ecològica, per con­nec­tar-lo amb el nucli i la mun­ta­nya”: “Seria com fer arri­bar el poble al riu i que una part del riu s’endinsi dins el poble”, con­clou. Segons Franch, que ha fet impor­tants pro­jec­tes en aquesta línia, com ara el camí de ronda de Palamós a la platja de Cas­tell, s’ha tre­ba­llat per paci­fi­car el límit entre la zona urbana i el riu, reti­rant el vial de cot­xes que hi pas­sava. La pro­posta també pre­veu ins­tal·lar ele­ments lúdics i edu­ca­tius, apro­fi­tant els eixos verds que entren cap a la zona urbana. Uns espais que han de ser­vir per a la divul­gació científica a través del joc; i també a la pineda, a con­ti­nu­ació del parc, com la pineda de la riera Mal­vet, on hi haurà nous espais d’estada i els usu­a­ris podran esco­llir entre ins­tal·laci­ons divul­ga­ti­ves més inte­gra­des a la natura.

“Volem fer del Ridaura un gran espai singular”

J. Trillas

El regidor de Medi Ambient de Santa Cristina d’Aro, David Segarra, explica que el parc fluvial ha de representar un abans i un després al municipi. L’ordenació i planificació d’aquests espais ha de servir per mantenir un diàleg entre natura i nucli i deixar de viure d’esquena al riu.

Santa Cristina vol mirar al Ridaura?
Absolutament. Volem fer del Ridaura un gran espai singular. La zona urbana té previst un creixement cap al Ridaura i, entre aquesta i el riu, volem configurar el parc fluvial. Del que es tracta és de planificar aquest espai. O improvises, i passa el que passa i no saps com acaba, o planifiques. No hem volgut posar-hi quatre arbres, uns bancs, gespa i uns jocs, el que correspondria més a un jardí que a un parc fluvial. El Ridaura té un gran potencial i volem que sigui un espai per a tothom.
Quin va ser el detonant?
En un inici ja volíem potenciar la vegetació autòctona d’aquest espai amb algun tipus d’itinerari. Potenciar la riquesa de l’espai perquè és un valor sostenible. Un cop ens posem en contacte amb l’arquitecte Martí Franch ens adonem del potencial real que té fer-hi una actuació amb cara i ulls.
Què representarà per a Santa Cristina?
Representarà un canvi profund en la percepció que tenim de l’entorn i, inclús, pel que fa a l’estructura del municipi. Ara és un descampat al llarg del riu on hi van els gossos a passejar. Amb el parc passarà a ser un punt de trobada i un nexe d’unió.
I amb un marcat accent pedagògic, pel que diu.
Sí, per descomptat. El que estem planificant és un parc i no un jardí, on la diversitat pot ser molt gran, sempre sense traspassar la línia de les espècies invasores. Nosaltres volem apostar per ordenar la mateixa natura que hi ha, creant els camins partint d’ella mateixa. A més, potenciant la vegetació autòctona, amb cartells i guies que ens ensenyin a redescobrir-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia