Medi ambient

Aigua depurada contra la sequera

L’ACA planifica fins al 2027 la construcció de més de vint estacions de regeneració d’aigua provinent de depuradora

També estudiarà la viabilitat de reutilitzar l’aigua d’una vintena de depuradores més

La reutilització és l’aposta davant la dependència dels pantans
L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera es posarà a licitació aquest any

La sequera actual –més dura que la del 2008 – ha evi­den­ciat que, sense les des­sa­li­nit­za­do­res cons­truïdes arran d’aque­lla crisi, l’àrea metro­po­li­tana hau­ria estat objecte de res­tric­ci­ons des de fa set­ma­nes. I els governs de la Gene­ra­li­tat i l’Àrea Metro­po­li­tana (AMB) han arri­bat a la con­clusió que ja no es pot comp­tar amb els embas­sa­ments com a reser­ves d’aigua exclu­si­ves, de model únic, i que s’ha d’avançar cap al dobla­ment de recur­sos a través de la des­sa­li­nit­zació, la rege­ne­ració d’aigua depu­rada i la recu­pe­ració d’aqüífers. El pla de l’AMB pre­veu que, en el més sec dels esce­na­ris pro­nos­ti­cats pel canvi climàtic, la metròpoli tindrà el 2050 un dèficit hídric de 130 hm³/any i pla­ni­fica com­pen­sar-lo amb pro­jec­tes d’aigua rege­ne­rada. L’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) fa pre­vi­si­ons d’un 18% menys d’aigua dis­po­ni­ble. En sis anys, l’ACA pre­veu dupli­car la pro­ducció de les des­sa­li­nit­za­do­res dels 80 hm³ actu­als als 160 per mitjà de l’ampli­ació de la planta de la Tor­dera –dels 20 als 80 hm³– i la cons­trucció d’un nova des­sa­li­nit­za­dora a la desem­bo­ca­dura del riu Foix amb una capa­ci­tat de 20 hm³. Però també en rege­ne­ració s’inver­ti­ran 125 mili­ons més en la millora i la cons­trucció de noves esta­ci­ons, com ara la que hi ha a la mateixa planta depu­ra­dora del Prat –es vol pas­sar dels 50 hm³ de capa­ci­tat de pro­ducció actual als 100–. En últim terme, el pla de l’agència també inclou des­ti­nar 100 mili­ons més en ajuts als muni­ci­pis perquè dis­po­sin de solu­ci­ons pròpies per garan­tir l’abas­ta­ment local –cal recor­dar que, tot i que la gran majo­ria de la població s’abasta a través dels embas­sa­ments i els rius prin­ci­pals, molts muni­ci­pis de l’inte­rior no estan con­nec­tats a aquest recurs i, per ells, l’entrada en sequera suposa un pro­blema imme­diat.

Per aquest any, el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat pre­veu posar a lici­tació l’ampli­ació de la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera, pres­su­pos­tada en 250 mili­ons; 15 mili­ons per ini­ciar els tre­balls al Besòs d’una pota­bi­lit­za­dora com la de Sant Joan Despí al Llo­bre­gat; i 100 mili­ons d’inversió en sane­ja­ment d’aigua.

Després de set­ma­nes de pro­ves, a finals de gener els res­pon­sa­bles de l’ACA i l’AMB van pre­sen­tar la posada en marxa de l’apor­tació d’aigua rege­ne­rada pro­vi­nent de la depu­ra­dora del Prat a la res­closa del riu Llo­bre­gat a Sant Vicenç dels Horts. Pro­vi­nents de l’estació de rege­ne­ració d’aigua (ERA) adja­cent a la depu­ra­dora, a l’assut de Sant Vicenç s’hi abo­quen 600 l/s, un 25% del volum d’aigua que el riu porta en aquest punt. S’aug­menta el cabal flu­vial que, riu avall, pot cap­tar l’estació pota­bi­lit­za­dora de Sant Joan Despí. Els 56 hm³ d’aigua depu­rada que es rege­ne­ren avui al Prat repre­sen­ten un 25% de les neces­si­tats d’aigua pota­ble de la ciu­tat de Bar­ce­lona.

Noves ERA

Inclo­sos els usos de man­te­ni­ment del cabal ecològic al tram final del riu Llo­bre­gat, aquest any pas­sat s’han rege­ne­rat a Cata­lu­nya prop de 60 hm³ –56 a l’AMB–. Però el repte és doblar aquest volum fins al 2030. En el cas de l’àrea metro­po­li­tana es pretén arri­bar als 88 men­tre que en un àmbit català es vol asso­lir el cen­te­nar. La Gene­ra­li­tat pre­veu les ampli­a­ci­ons de les ERA del Prat, Gavà i Sant Feliu, i també la con­nexió de l’ERA de Saba­dell a Cer­da­nyola i Sant Cugat o la inter­con­nexió de les de la Gar­riga i Gra­no­llers. Però també la posada en marxa d’esta­ci­ons a Llançà, Mont-roig, Pineda, Cadaqués, Cam­brils, Mont­cada, Palamós, Reus, Alta­fu­lla, Arenys, Santa Maria de Palau­tor­dera, l’Ampo­lla i l’Amet­lla, Cal­des, Figue­res, Mataró, Sant Pol, Cassà, la Lla­gosta, Mon­tornès, Valls, Besòs, Sant Antoni de Vila­ma­jor i Vila­nova del Vallès. També es pre­veu fer els estu­dis específics per a la reu­ti­lit­zació i la rege­ne­ració de l’aigua pro­vi­nent d’una vin­tena de depu­ra­do­res més. Fins al 2027 també es volen opti­mit­zar les pota­bi­lit­za­do­res d’Abrera i Car­de­deu i ampliar la del Besòs a Sant Andreu i la Tri­ni­tat.

Una quarta part del consum de la petroquímica

La planta de regeneració d’aigua de Tarragona, Vila-seca i Salou posada en funcionament el 2012 produeix 6 hm³ anuals procedents de la depuradora d’aigües residuals. Els consumeixen les indústries del polígon petroquímic del Camp de Tarragona i el mateix volum és el que consumeix la ciutat de Tarragona. Avui representa un 18% del total d’aigua que consumeixen les fàbriques d’aquest gran complex industrial, però d’aquí a dos anys es preveu arribar al 25% amb l’ampliació de l’ERA fins a una producció de 9 hm³. Són recursos que s’estalvien del sistema d’abastament des de l’Ebre del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i també del pantà del Catllar.

Pel cabal ecològic i contra la intrusió salina

Un cabal continu d’entre 1 i 2 m³/s d’aigua regenerada al Prat es destina al cabal ecològic del curs baix del Llobregat. Aquest 2022 a aquest ús ambiental per garantir el funcionament dels ecosistemes vinculats a la desembocadura del riu s’han destinat 45 hm³ d’aigua regenerada que es condueixen des de l’ERA fins al riu per sota de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. En últim terme, el 2022 també s’ha passat dels 2.000 als 6.000 m³/dia d’aigua regenerada que s’han injectat a l’aqüífer del delta del Llobregat per mantenir la barrera d’aigua dolça contra la intrusió salina del mar. L’aqüífer del delta es considera una reserva estratègica també en episodis de sequera.

També per regar

Part de l’aigua regenerada al Prat es destina al reg del Parc Agrari del Baix Llobregat. Avui són 0,2 m³/s, que s’incrementaran fins a un màxim de 0,4, però preveuen augmentar la producció en cas que la persisteixi la sequera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia