Tensió per l’alta tensió

Bata­lla ambi­en­tal. La tra­mi­tació per part del Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica de tres línies d’eva­cu­ació de molt alta tensió (MAT, de 400 kV) que impulsa l’empresa pri­vada Fores­ta­lia des de nous parcs eòlics i foto­vol­taics pre­vis­tos a Aragó per desem­bo­car a la xarxa elèctrica cata­lana, tot tra­ves­sant més de 310 quilòmetres al país, ha tor­nat a encen­dre els llums d’alarma al govern, les admi­nis­tra­ci­ons locals i molts agents de les comar­ques que creua. Es tracta, en pri­mer lloc, de l’eix Val­muel-Begues, de 196 quilòmetres, 154 dels quals en ter­ri­tori català, i que segons l’ACN pre­veu 378 tor­res metàl·liques de vora 90 metres d’alçària, 34 metres entre extrems i un total de 55 d’amplada de ser­vi­tud de segu­re­tat. Afecta, així, un total de 631 hectàrees. En segon lloc, el Lalu­enga-Isona, de 97 km, 23 dels quals a Cata­lu­nya. I, en ter­cer lloc, l’eix Grañén-Hos­ta­lets de Pie­rola, de 272 km, la mei­tat a Cata­lu­nya, on es pre­ve­uen tor­res un pèl més bai­xes, entre 19 i 69 metres d’alçària. A més, caldrà talar uns 10.260 m² d’arbres, sobre­tot exem­plars de pi negre a Sar­ral, Pon­tils i Bell­prat.

El minis­teri ja ha donat llum verd al pri­mer dels pas­sos neces­sa­ris, les decla­ra­ci­ons d’impacte ambi­en­tal (DIA) –res­pec­ti­va­ment, a l’abril, al juny i al setem­bre–, tot i haver-hi fins a vuit infor­mes des­fa­vo­ra­bles del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, fet que ha indig­nat l’exe­cu­tiu. “No s’havia vist mai, això. Si apro­ves la DIA és perquè ja hi ha informe favo­ra­ble”, cla­men fonts de la con­se­lle­ria. De fet, el minis­teri fins i tot ja va ator­gar l’auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva prèvia, el segon pas que pre­ce­deix la de cons­trucció, al juliol en el pri­mer cas i al setem­bre en el segon. Els infor­mes nega­tius del govern tenen un doble ves­sant: per part de la Direcció Gene­ral d’Ener­gia, s’al·legava –si bé ja se li ha dene­gat– que no es tracta d’una sim­ple línia d’eva­cu­ació sinó d’un eix de trans­port, que du diver­ses línies i per tant hau­ria de seguir una altra tra­mi­tació, ja que s’inclo­uen en una pla­ni­fi­cació específica del minis­teri. “Com que és d’eva­cu­ació, l’ener­gia no pot anar en les dues direc­ci­ons com fa en una línia de trans­port, i lla­vors tin­drem el ter­ri­tori trin­xat per donar ser­vei a un sol pro­mo­tor pri­vat i alhora ens con­di­ci­o­narà la futura xarxa elèctrica si volem donar ser­vei a deter­mi­na­des zones”, aler­ten des del depar­ta­ment, men­tre des­ta­quen que “fer 180 quilòmetres per a l’enri­qui­ment d’una empresa té poc sen­tit”. A part, Polítiques Ambi­en­tals ha al·legat falta d’infor­mació i impac­tes diver­sos sobre la bio­di­ver­si­tat, el sòl agrícola i la fauna, a més del pai­satge. “Les línies són una aber­ració tècnica i ambi­en­tal”, con­clo­uen les matei­xes fonts.

“En tots tres casos el minis­teri ha tirat pel dret”, denun­ci­ava el con­se­ller David Mas­cort al Par­la­ment la set­mana pas­sada, on lamen­tava que hi ha mane­res d’actuar “que no són accep­ta­bles”, ja que l’Estat intenta “pas­sar per sobre del ter­ri­tori”, lite­ral­ment, sense tenir tam­poc cap aval tècnic. “És incon­ce­bi­ble que es faci una decla­ració d’impacte ambi­en­tal favo­ra­ble amb aquests infor­mes nega­tius. És incom­pren­si­ble, de dub­tosa lega­li­tat i una falta de lle­ial­tat cap a la Gene­ra­li­tat, no és accep­ta­ble”, es regi­rava. Mas­cort, de fet, recor­dava que fins i tot la minis­tra Teresa Ribera va dir al seu dia que pro­jec­tes en què el punt de pro­ducció i el d’eva­cu­ació són tan llu­nyans són molt difícils de jus­ti­fi­car. “Doncs els seus tècnics els estan jus­ti­fi­cant”, lamen­tava el con­se­ller, men­tre rao­nava que això és molt fàcil auto­rit­zar-ho “en llocs on no viu ningú en 40 quilòmetres a la rodona”. “Al nos­tre país cal aga­far el bis­turí, perquè hi ha molta més den­si­tat i espais pro­te­gits”, inci­dia. I encara hi afe­gia un altre argu­ment de pes: el govern està mirant d’implan­tar un model propi d’ener­gia de pro­xi­mi­tat, par­ti­ci­pa­tiva i d’acord amb el ter­ri­tori, que si tiren enda­vant aques­tes línies que­darà del tot con­di­ci­o­nat i ter­gi­ver­sat. “És una manera sibil·lina d’impo­sar-nos un model que no és el nos­tre”, etzi­bava. Per tot ple­gat ja anun­ci­ava que no que­da­ran de braços ple­gats. “Posa­rem totes les eines al nos­tre abast perquè no es faci, o perquè no es faci així... Si es fa tot sub­ter­rani, no és el nos­tre model però com a mínim l’impacte no serà el mateix”, con­cloïa.

Només en el cas de l’eix Grañén-Pie­rola es pro­jec­ten ara dos petits trams sub­ter­ra­nis a Cata­lu­nya: un de 4,4 km a l’Albi i un altre de 9 km de les Piles a Santa Coloma de Que­ralt. Però amb això no n’hi ha prou, segons ell: “Tra­vessa molts espais pro­te­gits del nos­tre país i no pre­veu ni les mesu­res necessàries de cobri­ment ni de com­pen­sació”, etzi­bava. A més, la mateixa docu­men­tació de la com­pa­nyia admet que la línia afec­ta­ria més de 13 quilòmetres d’espais crítics per a l’àliga cua­bar­rada, un impacte que “no pot ser com­pen­sat”, pre­cisa. “No té cap sen­tit, no s’aguanta per enlloc”, indi­quen al depar­ta­ment.

En tot cas, el govern tem que, tal com ha anat fins ara, en qual­se­vol moment pot arri­bar l’auto­rit­zació cons­truc­tiva per part del minis­teri, que facul­ta­ria l’inici de les obres. “S’hi ani­ran pre­sen­tant recur­sos admi­nis­tra­tius, i, a mesura que vagin caient, ani­rem pujant”, afirma el depar­ta­ment, que subrat­lla que la tra­mi­tació no la pot cul­mi­nar el mateix ens que l’ha fet fins ara –la Direcció Gene­ral de Política Energètica i Mines del minis­teri– si roman l’informe nega­tiu de la Gene­ra­li­tat, amb la qual cosa la decisió l’hau­ria d’apro­var un esta­ment supe­rior, el Con­sell de Minis­tres. Si s’esgo­ten les vies dins l’admi­nis­tració de l’Estat, el govern està deci­dit a dur el con­tenciós als jut­jats.