medi ambient
Competència demana fixar un nombre màxim d’immersions i no d’empreses al Cap de Creus
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) demana fixar un topall màxim d’immersions al Parc Natural del Cap de Creus en comptes de limitar el nombre d’empreses de busseig, en un informe on analitza el Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) que s’ha aprovat inicialment aquesta tardor, segons informa l’agència ACN. L’ACCO diu que hi ha “raons imperioses” que avalen limitar determinades activitats al cap de Creus per protegir el medi, però també subratlla que, en alguns casos, això suposa “una barrera d’entrada al mercat” i que hi ha aspectes del PRUG que “plantegen dubtes en termes de competència”. Per això, creu que caldria modificar o suprimir-ne part de l’articulat. Entre d’altres, la manera com s’atorguen determinades autoritzacions o el seu termini.
El PRUG del Cap de Creus es va aprovar inicialment aquest octubre, després d’un procés que es va allargar més de deu anys. El document regula tot l’àmbit marí del parc natural i, entre d’altres, prohibeix circular lliurement amb motos d’aigua o que se celebrin festes en vaixell. A més, preveu que sigui necessari disposar d’un permís especial per fer-hi pesca recreativa.
El pla rector també fixa un nombre màxim d’empreses autoritzades per dur a terme activitats dins l’àmbit marí del Cap de Creus. En concret, recull que no hi podrà haver més de quinze centres de submarinisme o clubs d’immersió autoritzats (actualment, a l’àmbit n’hi operen catorze), tres empreses que ofereixin activitats de pesca recreativa, i la mateixa xifra que facin visites guiades amb motos d’aigua (i com a màxim, amb grups de quatre persones).
L’informe de l’ACCO sobre el PRUG del Cap de Creus es focalitza analitzar, precisament, els requisits que s’imposen a les empreses. És a dir, que exclou tot allò que faci referència als particulars. Amb l’objectiu d’analitzar, precisament, si el document entra en col·lisió amb les regles del mercat.
D’entrada, Competència ja deixa clar que es feia necessari regular l’àmbit marí del parc natural. De fet, l’informe recull que, amb l’objectiu de preservar el medi, hi ha “raons imperioses” que justifiquen “establir certes limitacions al desenvolupament d’activitats econòmiques que poden generar impactes negatius”. Ara bé, més enllà d’això, l’ACCO sí que subratlla que hi ha certs punts de la regulació que “plantegen dubtes en termes de competència”, perquè suposen “una barrera d’entrada al mercat”.
Per això, Competència creu que caldria revisar, “i en el seu cas modificar o suprimir” determinats articles del PRUG. En primer lloc, l’ACCO demana analitzar si és necessari exigir una autorització prèvia a totes les activitats econòmiques que es vulguin fer al Cap de Creus. En concret, les de submarinisme i busseig; pesca recreativa; visites guiades amb motos d’aigua, caiac o embarcacions turístiques, i d’altres que agrupin més de 50 persones.
En aquest cas, Competència proposa que, per a totes aquelles que no estiguin sotmeses “a un nombre màxim d’autoritzacions, i per tant, d’operadors” –és a dir, que es facin de manera puntual– en comptes d’una autorització, es pugui dur a terme l’activitat a través d’una comunicació prèvia.
Màxim d’immersions i no d’empreses
L’informe també entra a analitzar si és convenient fixar un topall d’empreses per fer immersions, pesca recreativa i excursions o visites guiades. En aquest punt, l’ACCO diu que en comptes “d’un contingent màxim” d’empreses, caldria haver valorat “alternatives menys restrictives de la competència, que també permetrien la protecció del medi natural”.
Com a exemple, l’informe recull que, en el cas del submarinisme, es podria haver fixat un límit anual d’immersions en comptes de limitar el nombre de centres de busseig. A més, Competència creu que el PRUG del Cap de Creus no justifica prou perquè s’ha fixat aquest màxim d’empreses en cada cas.
A partir d’aquí, l’informe també entra a analitzar els requisits que fixa el pla rector per atorgar les autoritzacions. A grans trets, considera que no s’ha raonat perquè les empreses autoritzades no poden tenir més de dues embarcacions, a excepció de les que fan visites guiades amb caiac o motos nàutiques.
A més, l’ACCO tampoc entén perquè el PRUG fixa que les autoritzacions es renovaran cada dos anys, independentment del tipus d’empresa de què es tracti. En aquest cas, considera que aquelles activitats que no estan sotmeses a un topall màxim d’operadors -és a dir, les excursions en caiac o amb embarcacions turístiques- haurien de tenir “autoritzacions indefinides sotmeses al compliment continu dels requisits”.
I en el cas dels centres de busseig, empreses de pesca recreativa i aquelles que ofereixin excursions en motos d’aigua –que sí estan sotmeses a un topall d’autoritzacions– l’informe de Competència recomana “suprimir” determinats criteris a l’hora d’escollir-les. En concret, l’exigència que les empreses tinguin experiència prèvia o bé el fet que obtinguin més punts si ja estan implantades dins l’àmbit del Cap de Creus. Perquè segons l’ACCO, això “les afavoreix” i suposa “una discriminació per raó de territori”.
Àrees de pernoctació
Tot i que el PRUG no permet l’acampada lliure al Cap de Creus, sí que el document preveu crear dues àrees de pernoctació regulada dins el parc natural. En aquest cas, l’informe de Competència demana que el procés per escollir les empreses que les gestionin sigui “obert i transparent” i que, si això s’acompanya d’una concessió, el termini que es fixi sigui “raonable per permetre l’amortització de les inversions realitzades” però que, al mateix temps, també permeti “activar mecanismes de concurrència de manera periòdica i recurrent en el temps”.