“Els episodis de pluja cada cop són més curts i intensos”

Sobretot venint d’on veníem. Ha estat un any de precipitació normal a bona part del país, sobre la mitjana, tot i que al sud hi ha llocs on ha plogut un 20%-30% més i tenim zones que continuen amb dèficit, on no ha plogut prou: a l’Empordà i a la Garrotxa ha plogut una mica menys respecte a la mitjana. El problema és que encadenem més de tres anys amb dèficits molt potents de pluja, sobretot al nord-est del país. Hi ha comarques de Girona on la situació és dolenta. La sequera a llarg termini, en un horitzó de 24 o 36 mesos, encara és greu. Els embassaments encara estan molt baixos.

Sí. Precisament el que provoca bona pluja a les comarques de Girona és el llevant i hem tingut molt poques situacions de llevant en els darrers tres o quatre anys. Una de les causes del dèficit de pluja en aquesta zona és la falta de temporals, de dies de temporal de llevant.

Sí. És complicat saber si és una tendència que es mantindrà en els propers anys. El que sí que estem veient és que a escala global la precipitació a Catalunya està disminuint des de mitjan segle XX. Una disminució d’un 10% de mitjana i especialment a l’estiu.

Sí, perquè la vegetació en certa manera està adaptada al fet que plogui poc a l’estiu. Però, d’altra banda, si encara plou menys i, sobretot, si va acompanyat de temperatures més altes –som davant d’un escalfament global i local–, això fa que hi hagi més estrès hídric a la vegetació.

Exacte. Tot està lligat.

És prematur, perquè les previsions estacionals en precipitació encara no són del tot fiables. En l’àmbit mediterrani és molt complicat fer aquestes prediccions. El que ens marquen els tres propers mesos és una situació de no gaire abundància de pluja, tot i que cal agafar-les una mica amb pinces. Veurem què passa.

Per la seva geografia, València té més punts perquè hi hagi aiguats d’intensitat: la presència de les serralades que, en situacions de llevant, fan de palanca; un golf propici a aportacions d’humitat del mar; fluxos de llevant més freqüents... Amb el canvi climàtic s’està veient que els extrems pluviomètrics –dèficit i excés– aniran a més. Al Mediterrani sobretot les sequeres seran més freqüents. No és tan clar que hi hagi un increment de freqüència de pluja intensa, però sí que els aiguats seran més intensos. En un ambient més càlid, l’atmosfera absorbeix més humitat i, amb situacions favorables com una dana, les intensitats són molt més elevades i mai vistes, com a València.

El Mediterrani és un punt calent del canvi climàtic i, any sí, any no, tindrem aiguats allà on ja se’n produïen de manera natural, però amb més intensitat. I tindrem molta més irregularitat: episodis puntuals que poden ser de molta precipitació, però dins d’un període de sequera. Conviuran els dos fenòmens de manera més freqüent i això en farà més complicada la gestió. El que estem veient és que els episodis de precipitació cada cop són més curts, però més intensos. Són més puntuals i duren menys, hores. Amb molts anys de dades de les estacions automàtiques, estem intentant veure si està canviant el patró. A la costa ebrenca està augmentant la precipitació en una hora.

Sí. També la serra de Prades i el Montsant. Hi ha un efecte palanca semblant al de València. Com diuen alguns companys, tenim un sistema climàtic que està dopat, a una temperatura més alta de la que li tocaria. Absorbeix més humitat i, quan hi ha condicions favorables, plou amb més intensitat que fa 60 o 100 anys. Té més capacitat de fer mal amb precipitacions intenses.

Han tingut dos anys de bonança de pluja, la vegetació ha crescut. Ara s’ha girat la truita i en sis mesos no ha plogut. Els vents del desert que altres anys es trobaven amb una vegetació més humida, ara s’han trobat amb un polvorí. Arriba un punt en què és incontrolable i és clar que darrere d’aquests grans incendis hi ha un component de canvi climàtic.

Aquí, no. El Niño no és clar que afecti Europa. Al Mediterrani no ens funciona la correlació de pressió atmosfèrica i precipitació. A Escandinàvia és un rellotge: quan baixa la pressió, plou o fa vent. Aquí hi ha menys vincle i estem més vinculats a fenòmens locals, a si hi ha aire fred en capes altes. Aquí tenim més persistència dels anticiclons. Associat a les sequeres, el de les Açores tendeix a desplaçar-se cap al nord i és una barrera per als fronts. No és una cosa perpètua, però és més freqüent. També cal dir que hi ha molta incertesa encara. Els models són capaços de reproduir la realitat fins a cert punt.

Ens calen més anys per confirmar si és una tendència, però les projeccions ens situen en una realitat més propera al nord d’Àfrica que no pas al centre d’Europa. El nostre clima s’està tropicalitzant. A Figueres tenen avui una temperatura mitjana com la de fa 60 anys a Reus.