Els contraris al Quart Cinturó censuren que no es compleix el pacte de Mobilitat del Vallès
La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que representa més de 270 entitats, ha assegurat que no s’està complint els objectius del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV-2020-2026) aprovat el febrer del 2021 i que s’està “lluny” dels objectius ambientals per reduir la contaminació, en fomentar el transport públic o en el repartiment modal previst per al transport col·lectiu, però en canvi “la mobilitat en vehicle privat i les emissions de gasos d’efecte hivernacle creixen”.
En un comunicat emès després de conèixer el segon informe de seguiment de les actuacions valorades amb 2.500 milions, corresponent als resultats del 2023 per part del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica –estava previst el juliol del 2024 i es va ajornar al gener passat– lamenten que “la major part d’actuacions previstes en carreteres s’han executat o estan en execució”. Posen d’exemple l’ampliació de la C17 i C35, connexió C16 i B40, o bé hi ha dates tancades per finalitzar-ne els estudis informatius o executius, fet que tindrà uns “efectes contraris” als objectius del pla. Asseguren que amb les autovies s “augmenta la distància recorreguda per vehicles i fomenta l’increment del parc de vehicles, traduint-se en un empitjorament de la qualitat de l’aire i desviació de recursos públics”. Afegeixen que Catalunya ja és una de les regions europees amb més vies d’alta capacitat per km2, mentre que “estem a la cua en transport públic”. “Entre Terrassa i Sabadell la mobilitat en transport col·lectiu només arriba al 15%, mentre la ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell, el nou eufemisme del Quart Cinturó, és avui la prioritat en aquest àmbit d’actuació”, reblen.
Per aquest motiu consideren que s’està incomplint el PEMV i que “cal reclamar a la Generalitat” perquè actuï amb coherència i responsabilitat”. Des de la CCQC van tenir una posició crítica amb l’aprovació del pla, van presentar-hi al·legacions i van denunciar que s’estava executant de forma “parcial, esbiaixada” i amb prioritats invertides que podia provocar “una subversió dels objectius perseguits”.
Un 6% més del vehicle privat
Admeten que l’ocupació el transport col·lectiu ha recuperat valors de prepandèmia, que ho atribueixen a la política tarifària i de “necessitat social” i no al PEMV, i alerten que també ho ha fet en un 6% l’ocupació amb vehicle privat i amb una tendència al’alça per sobre la previsió.
Altres exemples que posa la CCQC són que els objectius de repartiment modal per al transport col·lectiu fixats en el 2023 al 14% en mobilitat interna i al 45% del Vallès a Barcelona, estan en un 21% i un 50% respectivament; que no hi ha gairebé cap millora en el transport de mercaderies; o que la Línia Orbital Ferroviaria (LOF), tot just s’ha iniciat la redacció d’un estudi previ a l’informatiu i només hi ha treballs preliminars dels intercanviadors sobre la R8.
Si bé accepten que baixen les emissions de gasos i partícules contaminants i se situen dins els objectius predeterminats, ho veuen una conseqüència de la millora del parc mòbil de vehicles i alerten que els objectius del pla queden lluny els llindars definits per l’organització Mundial e a Salut (OMS) i els de la Unió Europea a assolir el 2030.