Alerten de la desaparició del dofí comú a la Costa Brava
És una de les conclusions del projecte de recerca i documentació de cetacis Noa 18 nusos
El dofí comú està desapareixent de la Costa Brava i una de les causes podria ser la sobrepesca que els deixa sense aliment. Una problemàtica que també afecta al conjunt dels cetacis, que s’ha d’enfrontar al soroll que els desorienta arran, per exemple de la recerca d’hidrocarburs, o el trànsit d’embarcacions i les col·lisions. A més, també preocupa el nombre de cries, que són “poques per la quantitat d’adults”. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat biòlegs de Noa 18 nusos, un projecte de documentació de cetacis a la Costa Brava. Des del 2018, el projecte ha documentat 1.566 individus d’espècies com caps d’olla, zífids o rorquals al canyó de la Fonera, una vall submarina entre Begur i Palamós.
Segons informa Ariadna Reche (ACN), algunes de les troballes més especials que Noa 18 nusos ha pogut fer durant aquests set anys d’activitat és la d’un rorqual comú, alimentant-se. “L’espècie se sol veure a la zona durant la primavera, però és fantàstic haver-la pogut documentar menjant”, diu González. El rorqual és el segon animal més gran del món, després de la balena, i pot arribar a fer prop de 20 metres de llarg. L’exemplar, que es va albirar el 2021 a la badia de Sa Riera, a Begur, feia uns 8 metres. Un any abans, en plena pandèmia, l’equip va presenciar un grup d’uns 300 exemplars de cap d’olla negra, molt a prop d’aquest punt. “Es trobaven nedant a mitja milla del cap de Begur i s’estenien fins al canyó de la Fonera, va ser al·lucinant”, explica el biòleg Albert González.
Segons detallen des del projecte, una de les grans amenaces a les quals han de fer front els cetacis és la falta de recursos per la sobrepesca; el soroll que els desorienta –tant del trànsit marítim, com de prospeccions que busquen hidrocarburs o per la instal·lació d’aerogeneradors a alta mar– i la contaminació, tant per elements químics com per plàstics. També el perill de col·lisió per culpa de l’augment de trànsit marítim, així com la pesca accidental o la sobrepesca, que redueix la quantitat d’aliment.
En dades, des que va començar l’activitat el 2018 i fins al 2024, Noa 18 nusos ha documentat 1.566 individus de diferents espècies de cetacis a la Costa Brava. L’any que més se’n van poder observar va ser el 2020, coincidint amb l’aturada de l’activitat humana per la pandèmia, quan se’n van albirar 412. El segueixen el 2019, amb 309 individus captats, i el 2024, amb 281. Per espècies, la que més s’ha observat és el dofí ratllat, amb més de 900 individus documentats. El segueix a certa distància el dofí mular, amb 315 individus, i el cap d’olla negra, amb 200. També s’han pogut documentar, al llarg d’aquests set anys, 94 caps d’olla grisa, 14 rorquals, 5 catxalots i 5 zífids.
Noa 18 nusos és un projecte d’albirament de cetacis a la Costa Brava que va néixer el 2018 a partir de la iniciativa de tres amics aficionats al mar. Es tracta d’Albert González, Jordi Corona i Lluís Salichs. Junts van comprar un veler de segona mà i van començar una aventura que ha anat creixent i ampliant els seus membres, que ja freguen la desena amb biòlegs, ambientòlegs i geòlegs, així com el patró de l’embarcació i un pilot de drons que registra els albiraments.