L’aigua com a bateria gegant
L’apagada de l’abril revifa la idea de les centrals hidroelèctriques reversibles per aprofitar l’energia sobrant, guardar aigua i utilitzar-la en pics de demanda
Tot esperant els projectes definitius, L’Energètica podria implicar-se en la de la Baells si els municipis, on hi ha forta oposició, hi són favorables
Mentre amb comptagotes es van resolent alguns interrogants sobre la gran apagada elèctrica del 28 d’abril passat, ha tornat a l’escenari públic la necessitat d’accelerar projectes que minimitzin les debilitats del sistema elèctric i consolidin una transició energètica basada en les renovables per complir l’horitzó de la neutralitat climàtica el 2050 per reduir els gasos d’efecte hivernacle. Relacionats amb el cicle energètic, aquests representen el 72% del total de Catalunya (34 milions de tones de CO2). Aquest és l’escenari que dibuixa la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat 2050) elaborada per l’Institut Català d’Energia (Icaen) i aprovada pel govern el 2023, que, a banda de mesures per a l’estalvi i l’eficiència energètics, incideix en el desplegament de les energies renovables, que hauria de créixer fins als gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada. L’objectiu té en compte el tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs (2030, 2032 i 2035) i posa en relleu el problema amb les renovables quan hi ha excedent de generació d’energia en dies favorables de vent i sol –eòlica i fotovoltaica–, que fa necessari dotar-se d’un sistema d’emmagatzematge. Un mètode que també ha de pal·liar dèficits de producció en dies que les condicions meteorològiques no acompanyin o per superar moments crítics com el del dia 28. Això vol dir recórrer a sistemes que siguin gestionables, flexibles, fiables per assegurar el subministrament i de reacció relativament ràpida que s’allunyin de la utilització del tradicional cicle combinat per crema de gas natural.
En aquest punt ha tornat a agafar protagonisme la tecnologia més testada, segura i madura de les centrals hidroelèctriques reversibles o de bombament, que ha fet reviure una sèrie de projectes que necessiten una elevada inversió i que, a més, generen dubtes i oposició allà on es volen implementar. A diferència de les hidroelèctriques convencionals, el funcionament necessita dos embassaments a dues altures diferents que permetin, d’una banda, generar l’electricitat fent baixar l’aigua i, aprofitant el desnivell, tenir la força per fer girar les turbines que generaran l’electricitat, però també un doble circuit ascendent que ajudi a fer pujar l’aigua a l’embassament superior mitjançant l’energia sobrant en dies de molta producció. L’objectiu és emmagatzemar l’aigua perquè pugui funcionar com una bateria gegant en cas de necessitat.
Aquest és un sistema que funciona des del 1985 entre el pantà de Sallente (5 hm³) i el superior de l’estany Gento (3 hm³), al Pallars Jussà (446 MW) –en aquest cas el bombament es fa amb energia nuclear–, i també al complex de tres centrals a Tavascan, amb la central Montamara (1974), que fa pujar de nit l’aigua d’un desnivell de 650 metres des de l’estany de Romedo de Baix fins al pantà de Graus. Les dues estan gestionades per Endesa i en total generen 534 MW, mentre que el Proencat preveu arribar als 3.734 MW. Una tercera seria la de Moralets, fent frontera amb Osca, als embassaments de Llauset i de Baserca aprofitant el cabal de la Noguera Ribagorçana, també del 1985, i que consta de dues centrals subterrànies. Genera 221 MW anuals i té des del 2008 un projecte d’ampliació amb informe favorable ambiental que se suma als que tornen a sonar amb força, com el de la central reversible de la Baells, amb la construcció d’una bassa superior al pantà ubicada al pla de Clarà, al municipi de la Nou de Berguedà, per generar 539 MW, impulsada per l’empresa energètica líder a Àustria Verbund i l’estatal Capital Energy. També n’hi ha diverses a les Terres de l’Ebre concretades en el projecte d’Endesa per convertir la hidroelèctrica de l’embassament de Riba-roja d’Ebre en una de reversible –de 200 MW a 3.000 MW–, a més de la de Gironés-Raimats (2011) i la de Llumaigua de Tacios Energy del grup Édora (2024), plantejat entre la Fatarella i Flix i Ascó, amb una potència de 3.124 MW. En qualsevol cas, tots ells estan en fase encara d’avantprojecte i necessitarien l’aprovació de l’expedient ambiental i la concessió d’aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. La voluntat dels governs és accelerar-ne les tramitacions, que poden durar entre 5 i 7 anys, incloent-hi la construcció. Ja en un ple del Parlament l’ octubre del 2023 s’havia acordat presentar el primer semestre del 2024 els resultats de l’estudi relacionat amb les centrals hidroelèctriques reversibles, que havia d’incloure els possibles emplaçaments, les consideracions tècniques i jurídiques, les d’impacte ambiental i l’estudi de l’estat de les concessions, per valorar si l’empresa pública catalana L’Energètica les podia gestionar.
Millor que les bateries
Aquesta és l’aposta estratègica a llarg termini, que se suma a altres tecnologies per fomentar l’emmagatzematge, com ara les plantes de bateries, tant aïllades com acompanyant les corresponents plantes fotovoltaiques, tot i que tot just ara se’n comencen a tramitar. Això sí, se’n necessitarien moltes per tenir un emmagatzematge suficient, però a favor hi té la tramitació, que es pot escurçar en un any o un any i mig, explica Marc Núñez, director de gestió de l’energia de L’Energètica. El desplegament de renovables a Catalunya és en el que treballa ara l’executiu tenint en compte que la generació elèctrica de fonts renovables va créixer un 18,6% el 2024, però que encara se situava en setena posició dins de l’Estat , segons un informe d’Opina 360 de Red Eléctrica. La voluntat és crear energia renovable autòctona per reduir la dependència energètica, que el 2017 era del 94,2%, fins al 7,9% el 2050, però encara s’hi està lluny.
Però quantes centrals reversibles necessitaria Catalunya? El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya l’any 2022 va presentar un estudi en què assegurava que la demanda d’energia elèctrica per a l’any 2050 serà d’uns 269 TWh/any –44 TWh/any el 2022– i que per cobrir-la caldria instal·lar entre 78 i 110 GW de potència renovable, principalment fotovoltaica, però que per garantir la continuïtat de subministrament s’hauria de dotar el sistema elèctric d’entre 17 i 21 GW de potència en forma de bateries d’acumulació, centrals reversibles de bombament i cicles combinats amb hidrogen. La tipologia de les reversibles aniria des de canvis de turbina, connexió entre dos embassaments, creació d’un nou embassament superior o la construcció dels dos embassaments. I identifiquen una vintena d’emplaçaments, a les conques de l’Ebre, del Fluvià, del Llobregat, del Cardoner, de la Noguera Pallaresa, de la Noguera Ribagorçana i del Garona, que donarien 14 GW de bombament i suposaria una inversió d’uns 14.000 milions d’euros. Núñez assegura que la quantitat de centrals necessàries no és senzill de saber-la perquè depèn de l’estat i de les infraestructures de la xarxa d’alta tensió i de distribució que tinguis, ja que serà necessari connexions amb petites illes energètiques.
Arrencada més ràpida
El 28 d’abril passat, en el mix energètic estatal, les renovables, sobretot l’eòlica i la solar no gestionables, suportaven el 56,8% de la demanda. Quan la xarxa de Red Eléctrica va caure, això va provocar que els dies posteriors augmentés al doble, entre un 15 i un 20%, la utilització del cicle combinat de gas, que a hores d’ara és el que permet regular millor les pujades o baixades energètiques. Núñez assegura: “Si volem tenir un mix de renovables i amb una alta gestionabilitat, cal la hidràulica, i sobretot la reversible”, i ho justifica perquè per donar i absorbir energia és molt ràpid. Mentre que el procés d’arrencada del cicle combinat és de quatre a sis hores, la reversible, complint tots els protocols de validacions, “amb una o dues hores” ja pot funcionar.
El del pla de Clarà, el més imminent?
En les darreres compareixences, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, han reiterat la necessitat de millorar la xarxa de distribució i l’emmagatzematge. La consellera va acordar el 7 de maig amb la vicepresidenta executiva per a la Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, accelerar la transició energètica establint un marc retributiu per a bateries i centrals de bombament i la necessitat de mobilitzar fons específics per donar suport a projectes avançats de bombament. Un d’ells seria el de la Baells, i L’Energètica va presentar la iniciativa al Consell Comarcal del Berguedà el mes de març passat i l’empresa austríaca Verbund i Capital Energy els ofereixen entrar-hi amb una participació del 10%, ampliable al 20%. La inversió per fer un segon dipòsit als terrenys del pla de Clarà de la Nou de Berguedà i la central que també afecta Cercs i Vilada, puja a més de 500 milions, i tot i que només hi ha l’avantprojecte fet per l’enginyeria ambiental Ecafir SL, el febrer del 2022, a través de la filial Amaranta Energy han demanat la concessió d’aigües superficials a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb un cabal màxim bombat de 77,55 m³/s i un cabal turbinat de 99,65 m³/s. L’ACA assegura que estan analitzant-ho i fent un estudi de compatibilitat.
Oposició i al·legacions
La plataforma veïnal Clarà Viu Salvem El Llobregat, en què hi ha integrat el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), ja hi ha presentat al·legacions en contra després de reunir-se amb el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, en considerar que el Llobregat “és feble per fer compatible els usos d’aquesta central amb el manteniment del cabal ecològic”, ja que en un escenari de sequera el pantà de la Baells “ha d’estar sempre a un nivell d’aigua per sobre de la captació” perquè pugui funcionar, explica el president del GDNB, Hèctor Aranda. Si no plou a les capçaleres l’“única manera de recuperar el nivell és reduint la sortida del cabal ecològic”, cosa que comportaria “un greu atac contra els ecosistemes del Llobregat” de la presa en avall i que repercutiria en les captacions d’aigua als municipis des de l’Olvan fins al Prat de Llobregat. Recorda que malgrat la recuperació dels embassaments s’està patint una sequera estructural, que des del 2019 no havia superat el 50%, i que l’avantprojecte marca la captació entre un 20 i un 25% del pantà, i “els darrers anys hem estat per sota”.
Altres motius que esgrimeix és que a la comarca fa 150 anys que aguanten “impactes ecològics” amb la mineria i el mateix embassament, que va fer perdre dos pobles, i es “trinxarà” un pla de pastures per fer el nou dipòsit de 5 hm³ de capacitat i boscos de la riba esquerra del pantà fent un gran moviment de terres “en una zona geològicament inestable” on hi ha moviments sísmics constants “que no percebem” i un “risc que es pugui fracturar” que ja recull l’avantprojecte, afegeix Aranda. Explica que fa més de 15 anys ja es van haver de fer tasques de micropilonatge en uns revolts de la C-16 que estaven assentats en una placa de guix just davant del pla de Clarà. Els opositors creuen que tampoc es pot parlar d’energia verda si per fer anar l’aigua amunt necessites la nuclear, i que l’únic objectiu és “especular, crear capital i generar interessos”.
L’entitat també ha presentat al·legacions al Ministeri de Transició Ecològica, perquè el projecte supera els 500 MW i és on es tramitarà, i presentaran mocions en contra als ajuntaments i al Consell Comarcal, ja que la correlació de forces ha canviat i ara hi són favorables, quan el 2022 n’eren contraris. Mentrestant continuaran organitzant xerrades i, tot esperant conèixer el projecte, que segons L’Energètica tardarà setmanes a fer-se públic, organitzaran mobilitzacions.
L’empresa pública catalana només s’hi implicarà, com està fent amb la compra de parcs solars, si hi ha consens als municipis i ho veuen amb bons ulls. Tots esperen que se’ls presenti oficialment el projecte i conèixer les compensacions que se’ls ofereixen econòmiques o, per exemple en el cas de Cercs, assumir el desmantellament de la central tèrmica, a més de la possibilitat que de forma rotatòria algun dels alcaldes pugui estar en el futur consell d’administració.
A la Nou de Berguedà, l’alcalde, Josep Maria Peixó, no ho veu clar, però es manté “neutre” fins que no conegui les qüestions tècniques i les contrapartides que ara diu que no sap i fins que no tingui l’opinió dels vilatans en la consulta que convocarà quan es conegui el projecte. Amb tot, malgrat veure-ho bastant inviable, és conscient que “si ve imposat d’Europa o de Madrid i la Generalitat, poca cosa s’hi podrà fer”. El govern local de Vilada també ha emès un comunicat on es compromet a obrir “un torn de debat” amb els veïns quan es faci públic el projecte i Aranda assegura que allà tenen clara la línia vermella que no volen que es traspassi: l’afectació a la serra de Picancel, un espai natural protegit inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). I aquest seria el cas si els promotors plantegen obtenir suport a la comarca oferint derivar l’energia de la central reversible cap al polígon d’Olvan amb una línia d’alta tensió.
