Diverses entitats alerten d’un progrés inadequat en matèria climàtica a Catalunya

Entitats socials i ambientals que en col·laboració amb d’altres de científiques estan agrupades en l’espai el Futur és Ara denuncien que Catalunya no progressa adequadament en matèria climàtica i exigeixen actuar urgentment. El 2023 i el 2024 ja van demanar accions concretes i en les jornades que van organitzar dissabte han lamentat que el gruix de les mesures per fer front a l’emergència climàtica “encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant l’aprovació”. Entre d’altres, asseguren que mentre que el conjunt de la Unió Europea ha reduït les emissions de CO2 un 37% respecte del 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum. A escala estatal, afirmen que s’està “a la cua de la transició energètica justa i perdent el tren de la nova economia descarbonitzada”.

En aquest sentit, les organitzacions han afirmat que hi ha només un 19,1% d’electricitat de fonts renovables el 2024, quan una dècada abans, i segons dades de Red Elèctrica, era del 21%. A més, han assegurat que els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàtica i ecològica –Pressupostos de carboni, Pla territorial de les energies renovables o Agència de la Natura– segueixen pendents de tramitació o sense terminis clars d’aprovació.

El Futur és Ara ha manifestat que l’apagada del 28 d’abril ha posat de manifest com la “manipulació” de la informació és un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i ha considerat que només es pot contrarestar amb “determinació política i fets”.

Per això, ha reclamat diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2025 i alineats amb l’1,5 graus d’escalfament màxim planetari.

En concret, han exigit aprovar d’urgència els pressupostos de carboni previstos a la Llei del canvi climàtic de 2017. Un cop aprovats, han demanat impulsar un pacte social i pla d’inversions en mitigació 2026-2030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos fins al 2030. També han demanat el monitoratge públic del compliment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis.

Una segona reclamació és completar en un màxim de 12 mesos la tramitació del Pla territorial de les energies renovables (PLATER), incloent-hi les zones d’acceleració pels objectius energètics de 2030 i 2035 i una planificació de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus.

A més, volen que s’iniciï sense demora el diàleg social per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les energies renovables i l’electrificació del país. Segons el seu parer, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot el territori.

La tercera mesura proposada és articular amb el món científic català un mecanisme de governança de la crisi climàtica i ecològica. Les prioritats d’aquest mecanisme han de ser plans d’adaptació i resiliència de les infraestructures essencials del país, planificar l’ordenació territorial i les noves infraestructures necessàries per aconseguir el compliment dels pressupostos de carboni, monitorar els seus resultats i també l’evolució dels efectes de l’escalfament global a Catalunya. Totes aquestes funcions haurien de quedar integrades en un Observatori de monitoratge i resposta al canvi climàtic de Catalunya.