Senegalesos de Tarragona

És el peix que es mos­sega la cua. Alguns sene­ga­le­sos fa deu anys que resi­dei­xen al Camp de Tar­ra­gona sense papers. Per acon­se­guir regu­la­rit­zar la seva situ­ació neces­si­ten estar empa­dro­nats durant un mínim de tres anys, tenir arre­la­ment social i un con­tracte de tre­ball. Però molts es quei­xen que, sense papers, no poden acon­se­guir cap con­tracte. Aquest és el prin­ci­pal pro­blema amb què con­viu la comu­ni­tat sene­ga­lesa i que ha cau­sat que molts optin per sor­ti­des “il·legals”, com ara el top manta.

Davant d'aquest esce­nari, l'any 2010 es va crear a Tor­re­forta l'Asso­ci­ació dels Sene­ga­le­sos de Tar­ra­gona (Asenta), que agrupa resi­dents de Tar­ra­gona, però també de Reus, Salou, Cam­brils i Tor­re­dem­barra. El seu coor­di­na­dor, Bou­ba­car, explica que calia posar ordre i dis­po­sar d'una eina per inten­tar solu­ci­o­nar aquests pro­ble­mes: “Volíem nor­ma­lit­zar les coses, sobre­tot, els pro­ble­mes labo­rals i la regu­lació de la gent que no té papers.” Una de les neces­si­tats immi­nents de l'enti­tat és acon­se­guir un local a Tar­ra­gona per poder reu­nir-s'hi i aten­dre els seus mem­bres. Aquesta petició la faran arri­bar a l'alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros, a través d'una reunió sol·lici­tada. Bou­ba­car diu que li expli­ca­ran la situ­ació dels sene­ga­le­sos a la ciu­tat: “Li par­la­rem dels pro­ble­mes dels immi­grats d'aquí, ja que molts no tro­ben feina perquè no estan regu­lats.” L'Asenta ofe­reix asses­so­ra­ment jurídic als seus inte­grants gràcies a la col·labo­ració d'un gabi­net d'advo­cats. L'altre objec­tiu de l'asso­ci­ació és for­mar part de la vida cul­tu­ral de la ciu­tat. Fins ara han par­ti­ci­pat en esde­ve­ni­ments com ara el Fira Vida de Camp­clar.

Per posar fi al feno­men del top manta a la Costa Dau­rada, la solució passa, segons l'enti­tat, per inte­grar els vene­dors en els mer­cats set­ma­nals del ter­ri­tori, com­plint amb els matei­xos drets i deu­res que la resta de para­dis­tes. Bou­ba­car afirma que aquesta pro­posta ja la van adreçar a la Gene­ra­li­tat, però els van res­pon­dre que “no era pos­si­ble perquè, si no, tin­drien pro­ble­mes amb els comer­ci­ants”. Però Bou­ba­car dis­crepa d'aquest argu­ment: “És millor que es dedi­quin a ven­dre que no pas a robar o a tra­fi­car amb droga”, alhora que recorda que els man­ters ho fan per una qüestió de super­vivència. Pot­ser algun dia el sen­tit comú de tot­hom posi les coses al seu lloc.