La balena de Mataró

Fa just qua­ranta anys, con­cre­ta­ment el 3 de març del 1977, uns pes­ca­dors de Mataró van fer una tro­ba­lla d'allò més curi­osa. El que en un pri­mer moment es va defi­nir com “un gran peix”, loca­lit­zat a les cos­tes de Vilas­sar de Mar, va resul­tar que era una cria de balena (ror­qual comú) que tenia menys d'un any de vida. La curi­o­si­tat d'aquests pes­ca­dors va ser deter­mi­nant perquè el cetaci, que ja estava mort, es tras­lladés fins a les dependències del Club Nàutic, on el fet va gene­rar molta curi­o­si­tat entre els mata­ro­nins d'aque­lla època ja que molts ho van voler immor­ta­lit­zar amb foto­gra­fies. Després de repa­rar-ne els ossos mal­me­sos, neteja-la i pin­tar-la, l'any 1984, l'esque­let es va exhi­bir en una expo­sició monogràfica a Can Serra, amb el títol La balena de Mataró. Ara, trenta-tres anys després i coin­ci­dint amb el qua­rantè ani­ver­sari de la seva tro­ba­lla, l'esque­let, con­ser­vat des d'ales­ho­res a les sales de reserva de la col·lecció d'espècimens del Museu de Mataró, es pot tor­nar a visi­tar fins al 3 de setem­bre a l'edi­fici de Can Serra

L'estre­lla d'aquesta mos­tra és, sens dubte, la recons­trucció de l'esque­let del cetaci, que fa uns 10,5 metres de lon­gi­tud i pesa 360 qui­los. Està gai­rebé com­plert i només fal­ten alguns ossos de les ale­tes i la pel­vis. A més, el visi­tant a l'expo­sició podrà intuir les cau­ses de la seva mort, conèixer els altres ceta­cis que viuen en el Medi­ter­rani i, gràcies al seu esque­let, saber com aquests mamífers s'han adap­tat a la vida al mar. L'equip de Sub­mon-Ser­veis Ambi­en­tals Marins, comis­sa­ris de l'expo­sició, han apor­tat dades i mate­ri­als per acos­tar-se a la vida d'aquest ani­mal. “Cre­iem que va morir en sepa­rar-se de la seva mare, però no sabem per què va pas­sar aquest fet”, va comen­tar la tècnica de Patri­moni Natu­ral del Museu de Mataró, Marta Comerma, que va expli­car que és durant les seves rutes migratòries quan els ceta­cis pas­sen per davant les cos­tes del Maresme.

Paral·lela­ment, aquesta mos­tra també ser­veix per expli­car la història de la Secció de Ciències Natu­rals del Museu de Mataró. Aquest orga­nisme es va cons­ti­tuir for­mal­ment el 1976 i aglu­ti­nava un nom­bre impor­tant de volun­ta­ris de diver­ses dis­ci­pli­nes que tre­ba­lla­ven acti­va­ment en la recerca i pro­tecció del patri­moni local i comar­cal. L'arri­bada de la balena a Mataró va con­so­li­dar la tasca d'aquest volun­ta­riat i, des d'ales­ho­res, tot i les trans­for­ma­ci­ons del marc nor­ma­tiu dels museus cata­lans i l'evo­lució cap a la pro­fes­si­o­na­lit­zació de l'equip de tre­ball del Museu de Mataró, les seves sec­ci­ons d'inves­ti­gació van començar a par­ti­ci­par en el seu pro­grama i a donar suport a la majo­ria de pro­jec­tes de recerca i divul­gació. L'any 2015 la Secció de Ciències Natu­rals va pas­sar a for­mar part de la Ins­ti­tució Cata­lana d'Història Natu­ral (ICHN), cons­tituïda com a Dele­gació de la Ser­ra­lada Lito­ral Cen­tral.

“Quan es va tro­bar aquesta balena va ser un moment que molts mata­ro­nins tenim a la memòria”, va mani­fes­tar el regi­dor de Cul­tura, Joa­quim Fernàndez (CiU), que va defi­nir les res­tes del cetaci com “un fet iden­ti­tari de Mataró”. A més, el regi­dor també va comen­tar que està pre­vist que “mol­tes esco­les” pas­sin a veure l'expo­sició. El titu­lar de Cul­tura va avançar que un cop es clo­gui aquesta mos­tra, l'Ajun­ta­ment es plan­teja poder expo­sar la balena de Mataró en algun espai de manera per­ma­nent “tot i que es fa difícil esco­llir un lloc prou ample com per aco­llir-la”, va adme­tre. Aquest mes, amb motiu del Dia Inter­na­ci­o­nal dels Museus i la Nit dels Museus, han pre­vist dur a terme dues acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb aquesta expo­sició: una lec­tura de con­tes a càrrec de Jor­dina Biosca i una visita guiada a la mos­tra amb Manel Gazo, mem­bre de Sub­mon.