la contra

D'Orient a Occident

L'Associació Pessebrista de Tarragona recrea les escenes del naixement de Jesús, ambientades en llocs tan diversos com ara el mercat del Caire, el pla de la Seu i un canal venecià

S'hi posen només entrar el mes de setem­bre, i el moment abans d'obrir les por­tes als visi­tants encara enlles­tei­xen els últims detalls. L'Asso­ci­ació Pes­se­brista de Tar­ra­gona activa cada any els seus engra­nat­ges per rein­ven­tar les esce­nes del nai­xe­ment de Jesús, des de l'anun­ci­ació a la Mare de Déu, fins al nai­xe­ment i la fugida a Egipte de Jesús, Maria i Josep. De fet, són fidels a la història, però en modi­fi­quen alguns dels entorns a ins­pi­ració de cada pes­se­brista. El por­ex­pan, el guix i la pin­tura acrílica són la seva base de tre­ball per als esce­na­ris que es poden veure a la seu de l'enti­tat, entre la ram­bla Nova i el car­rer Girona, al llarg d'un recor­re­gut de dotze dio­ra­mes. Alguns tenen un estil fins i tot impres­si­o­nista, com el que impri­meix David Bosch a l'ado­ració dels Reis, l'escena més gran de totes. Sem­bla ben bé que els edi­fi­cis que ha cons­truït pren­guin la forma de l'òptica d'ull de peix, com si vol­gues­sin ser cop­sats només amb un pri­mer cop d'ull mal­grat la grandària de la boca envi­drada on està ins­tal·lat.

Un dels esce­na­ris més espec­ta­cu­lars és el dar­rer del recor­re­gut, ideat per Joan Bonet i que repro­du­eix un dels car­re­rons del mer­cat Khan el Kha­lili d'Egipte, no només per les cons­truc­ci­ons que con­for­men aquest mer­cat, sinó pel deta­llisme dels objec­tes de mer­ca­deig i de deco­ració i per la vari­e­tat de les figu­res i de les acti­vi­tats que desen­vo­lu­pen. Hi ha vene­dors fumant shisha, com­pra­dors de cati­fes, homes jugant al back­gam­mon (un dels jocs de taula més antics amb ori­gen als països del Pròxim Ori­ent), un lloc on se ser­veix te...

Però Occi­dent també hi té un lloc, en aques­tes cons­truc­ci­ons. Una d'aques­tes s'ins­pira clara­ment en els canals de Venècia per repro­duir-hi l'escena de l'anun­ci­ació de l'àngel a la Verge Maria sota un edi­fici a mig cons­truir. I en d'altres no només s'hi nota la ins­pi­ració, sinó que s'hi recrea força rea­lista l'espai. Així, els tar­ra­go­nins podran iden­ti­fi­car el pla de la Seu en un dels dio­ra­mes, on s'esce­ni­fica l'empa­dro­na­ment que va dic­tar Pilat, o la pedrera del Mèdol, que ser­veix d'embol­call pai­satgístic per a l'escena en què l'àngel anun­cia als pas­tors que ha nas­cut Jesús. Però també hi ha lloc per als pobles de la zona, com ara Pera­fort, un car­rer del qual és el que repro­du­eix el dio­rama en què Maria i Josep bus­quen posada.

Capítol a part merei­xen les figu­res, ja que s'hi pot apre­ciar l'estil de cada escul­tor: més rústi­ques, més esti­lit­za­des... depèn de cada cas. La majo­ria són de Daniel José, dels ger­mans Cas­tells i de Lluís Car­ra­talà, com ara el camell que s'observa en el pri­mer dio­rama ela­bo­rat per tota l'asso­ci­ació, però també s'hi poden veure obres del joier tar­ra­goní Joan Ser­ramià. Un cop acabi el gener, esco­lli­ran les millors obres per expo­sar-les a la Casa Canals, on ara ja es poden visi­tar les d'altres anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.